madTeleco

Què passa amb les modulacions d'amplitud (ASK)? Són les més eficients espectralment i les menys eficients energèticament. Aptes per banda limitada i energia il.limitada.

Evidentment no s'empren ni als mòbils ni als satèl.lits, on la potència disponible és una característica més ben limitada d'aquests aparells. A aquests dispositius es sol arribar a un compromís entre energía i ample de banda, normalment amb una modulació de fase (PSK).

Si es vol acurar l'ús d'energia, llavors es podem emprar modulacions de freqüència (FSK) com les que empren els mòbils GSM. Amb la pega de sofrir l'efecte multicamí i l'efecte Doppler, resultant bastant incòmode d'usar enmig de desplaçaments a alta velocitat.

A més sistemes de comunicacions poden ser coherents o incoherents. A un sistema coherent el receptor disposa de mitjans per conèixer l'error de fase al senyal rebut, i per tant es pot contrarrestar a les operacions. En canvi a un sistema incoherent es suposa uniformement distribuït entre 0 i 2pi radians. Per descomptat un sistema incoherent no pot detectar modulacions sobre la fase i per tant només serveix per modulacions ASK (assimètriques, i.e. amb totes les amplituts són valors positius) i FSK. Un sistema incoherent no detecta modulacions PSK, ASK assimètric ni AM/PM (combinacions d'amplitud i fase).

Que no sigui per potència. Un ASK. Comencem per dos nivells.

A un assaig de Bruce Schneier (especialista en seguretat, autor d'Applied Criptography i Secrets and Lies, entre d'altres; ja vaig parlar del seu darrer llibre, Beyond Fear) publicat el dia 27 d'agost i titulat "How Long Can the Country Stay Scared?", Schneier es queixa de l'ús polític que s'en fa als EEUU de la por per a controlar la població amb fins electorals (ala espanyola).

Tal com diu, la pressió terrorista té dues cares. La primera són els actes terroristes i el mal que incideix directament de les seves accions de bombes, morts, ferits i malbé de bens. La segona és la por inflingida a la població i que es reflecteix en una disminució de la llibertat pública, si bé no legislativament sí a la pràctica.

Davant aquesta situació, als EEUU s'ha adoptat un sistema públic de colors per assenyalar el grau de perill de la seguretat nacional. En la meva opinió (i també la d'Schneier) aquest sistema no té cap utilitat pràctica més enllà d'assustar a la gent de forma permanent per crear una dependència amb el govern, quan per poder conviure amb el terrorisme el procediment hauria d'esser essencialment el contrari.

La dependència amb el govern es crea al recordar en tot moment que qui té la clau per poder derrotar o contrarrestar el terrorisme és el govern. Alhora que es dóna la falsa idea que per poder ser efectiu cal que tota la societat mantingui aquesta actitut vigilant i hostil.

Scheier diu que a Europa estam acostumats a tractar-lo d'una manera més correcta (el qual em fa demanar si Espanya es troba dintre d'Europa), a través de la policia especialitzada (que és sinònim de preparada especialment per a aquesta feina) i investigacions que fan el treball brut per desmantelar i contrarrestar els grups terroristes fòra dels ulls de la població. Així el que veu la gent són els resultats d'aquestes operacions. És a dir, no veu rès (o ho veu minimitzat), que és el que ha de veure sobre aquest tema, sense caure en la ignorància i essent conscient del particular treball d'aquests funcionaris i del govern.

És feina del govern (si és que vol seguir governant) no usar la població pels seus propis beneficis alhora que troba una solució el més pacífica possible i adaptada a la realitat moral de la societat.

És la raça humana una espècie hostil contra sí mateixa en general, o només ho són alguns comptats individus i organitzacions?

Un email potent i raonable a la llista debian-devel-announce. El mateix va per tots els altres maleïts programes d'antispam i antivirus que envien informes al remitent en cada cas positiu, encara sabent que al protocol SMTP (el que s'empra per transmetre els emails als servidors i entre servidors) l'adreça d'origen és fàcilment falsificable.

Date: Sat, 28 Aug 2004 01:12:29 -0500
From: Branden Robinson
Subject: Frank Carmickle and Marco Paganini must die

There's this completely mindless twit, "Frank Carmickle" subscribed to debian-boot who spams the list with every message he received from it -- including his own automated replies, creating a very nasty feedback loop.

Using software purportedly written by "Marco Paganini", he has generated over 750 messages to debian-boot in less than 12 hours.

I believe it is morally imperative upon every Debian Developer to pledge to kill these people should we ever meet them in person.

Here's how you can identify these people should you encounter them:

"Frank Carmickle"

This email account is protected by:
Active Spam Killer (ASK) V2.5.0 - (C) 2001-2002 by Marco Paganini
For more information visit http://www.paganini.net/ask

It's nothing personal; it's just for the good of the species. Like biological or chemical warfare agents, people this stupid must be destroyed before they compromise the survival of the human race.

"Frank" us know that:

This extreme measure was most likely taken in response to unsolicited or unwanted e-mail from you. If you were attempting to market a commercial product or service to me, then please note that I am absolutely not interested in it. I take a dim view of any form of UCE, and on principle refuse to patronize any business that resorts to this tactic.

I think we owe it to Mr. "Carmickle" and his enabler Mr. "Paganini" to educate them as to what "extreme measures" undertaken in light of our "dim views" of destructive and anti-social behavior really are -- don't you?

Thanks for your attention.

ObDDA: The sustainability of our mailing lists should be a concern of every Debian developer. Please destroy stupid mailbots and educate their mindless and gullible users every time you encounter them. If our list administrators are overwhelmed due to the rampages of knuckle-dragging australopithicenes like "Frank Carmickle" and "Marco Paganini", we won't have mailing lists to use anymore.

Repetint-ho d'una altra manera, si rebs un correu d'spam amb la meva adreça al remitent (a.k.a. "From:"), llavors no m'ho diguis perquè cap altra cosa em podria importar menys.

(Esborrany de) Plan Nacional de Asignación de Derechos de Emisión. Avui migdia el ministre d'economia Pedro Solbes n'ha tornat a parlar a la roda de premsa just acabada la reunió de ministres.

Resulta que a Espanya ens passam lleugerament del límit que assenyala el protocol de Kioto. Una quantitat així com cap al 35% per sobre del màxim (sense comptar els vessaments il.legals de DDT a l'Ebre). Ara que l'economia europea i en conceqüència la mundial s'està millorant de la recessió sofrida durant els darrers quatre-cinc anys, era obvi que s'en tornaria a parlar sobre l'anomenat protocol.

La que espera a Espanya quan comencin a caure les sancions europees per excès de contaminació. Mentres mitja Europa estava en recessió, Espanya s'ha tocat els mocs i no ha millorat la seva infraestructura. Ara ho haurà de fer enmig de la competència. Clar que també hi ha altra solució; declarar Espanya com a pais tercermundista amb dret a seguir contaminant per sobre dels països desenvolupats.

Otakon, que va tenir lloc a Baltimore els passats 30 de juliol a l'1 d'agost, va reunir una de les majors concentracions de frikis a la seva cosplay de personatges d'anime. Hi havia personatges de la majoria de sèries shonen i de sèries shoujo (fins i tot alguna Utena Tenjo he vist perduda per les fotografies).

Si el que fa les fotos ho fa uniformement aleatòri llavors les sèries de més èxit per allà són Full Metall Alchemist, Naruto i Trigun, més els clàssics de sempre com Sailor Moon, Cowboy Bebop, Mazingers Zetes i samurais a pesseta.

Sobre Naruto es pot estar ben segur de la seva popularitat, ja que el nombre de gent que es baixa l'episodi setmanal per bittorrent (subtitulat a l'anglès per un grup d'aficionats) passa els setanta mil de llarg. Jo no entenc què hi veuen en un ninja maleducat i que es dedica a ficar cops a banda i parranda dintre i fòra dels campionats de lluita. Almenys en Son Goku cercava les boles de drac entre els esplais dels combats. Friki, molt friki.

Naruto esperant una abraçada. És una espècie de Son Goku patètic i de mentires però que vol ser ninja.	The Boss. Aquí està en mode superguerrer descafeinat. Mai vaig soportar la sèrie Z i posteriors en front de l'entretinguda primera temporada.
Un clàssic de tota la vida.	Full Metall Alchemist, amb mitja donzena d'Eds, un Al (el de l'armadura), Wenri, la mestra i altres. S'ha demostrat que l'esperança de vida et disminueix dràsticament si ets amic dels protagonistes.

Nota: Fa falta que els hi pinti un quadrat negre sobre la cara o ho deixo tal com està?

La selecció irakí ha perdut la semifinal de futbol als jocs olímpics (torrent de llàgrimes, desconsol de la meva ànima, etcetc). A aquestes altures segur que alguns heu vist l'spot publicitari tan graciós de la campanya Bush sobre la guerra d'Irak, on el narrador s'amolla amb:

"Freedom is spreading throughout the world like a sunrise. And this Olympics, there will be two more free nations -- and two fewer terrorist regimes. With strength, resolve and courage, democracy will triumph over terror -- and hope will defeat hatred."

Fins i tot les mateixes normes de les Nacions Unides estableixen la no imposició d'un règim democràtic a una nació. Quin serà el record de la democràcia que s'en durà aquesta gent? No el millor. Com va dir l'entrenador irakí:

No tenim rès contra els americans, si bé el nostre país està essent destruit. Estam trists, això segur, de que algunes de les nostres dones i fills haguin mort.

En fi, una altra dictadura al servei dels EUA. I garantia de llibertat... pels nordamericans. Alguna vegada n'aprendran?

Sobre la discussió de si portar o no el KDE 3.3 a la inminent nova versió estable de Debian (serà Sarge, l'actual testing), en Cheney com sempre és un caxondo però diguin el que diguin s'ho curra bastant (i molts altres també) per a que tots poguem disfrutar d'aquest escritori a Debian.

[*] On Sun, Aug 15, 2004 at 04:33:47PM +0200, Rene Engelhard wrote:
> Chris Cheney wrote:
> > I did not upload KDE 3.3 to try to have a nice shiny new release in
> > sarge, it just seemed to lesser of the evils and considering the current
>
> ah, and breaking other packages and the release plan with your upload
> *without warning or dicussion* is a lesser evil? aha..
>
> Could someone please hijack KDE?

There is no need to "hijack" KDE, I have been trying to give it away for years now. It seems no one else is insane enough to take it. :
Chris

o aquest altre,

[*] On Sat, Aug 14, 2004 at 09:50:52PM -0700, Steve Langasek wrote:
[...]
> If you maintain KDE-related packages that still need to be updated for
> sarge, this means that you will need to upload your changes to
> testing-proposed-updates after discussing them with the release team
> first, because any packages built against unstable will have an
> unsatisfiable versioned dependency on kdelibs. You can thank Chris
> Cheney for this turn of events.

Yep, thank me. :P Of course if they had uploaded them prior with KDE
3.2.3 they still would never have gone into sarge anyway due to most of
the buildd's being broken and/or hopelessly slow. In fact today I have
been tracking arts in mipsel queue and every hour it goes further back,
it seems mipsel has no chance of ever catching up. Its really a pity
Ryan refused the extra buildds earlier this year.
[...]
Sincerely,

Chris Cheney

Cal dir que en Langasek té part de raó. Als upgrades de KDE a unstable hi ha una setmana transitòria en que paquets de l'antiga i la nova versió es mesclen mentres es van empaquetant (normal). És evident que deixar-ho d'aquesta manera a la distribució estable resultaria poc agraït. Afortunadament els mantenidors s'ho prenen professionalment. Jo em vaig preparant per enviar reports dels bugs de la versió 3.3 ;-)

Anem tots a Abu Ghraib durant el que queda d'agost. Si ets Comandant o de més alt rang no hi ha perill d'esser acusat de rès (mentres donis menjar als cans).

Al darrer Service Pack (SP2) per windowsXP, Microsoft ha triat la realització de modificacions al codi que rompen la compatibilitat d'alguns jocs i programes en favor d'algunes mesures de seguretat.

Rompre la compatibilitat cap enrera pot ser un problema, ja que tots aquests programes es distribueixen sota llicència privativa i no hi ha disponible el codi font per realitzar modificacions. Si l'empresa que hi havia al darrera ha descartat el producte com a antiquat, llavors no hi ha rès a fer.

Emperò estic segur de que aquesta era la millor decisió per a Microsoft i els seus pobres usuaris, que han de soportar cucs, trojans i virus a mansalva degut a un pobre disseny de seguretat. I per descomptat disminuirà la congoixa de tots els que hem de patir les congestions i denegacions de servei a internet sense esser partíceps directes del delicte.

De totes maneres el problema no està totalment solucionat ni de lluny. Per què, a veure, s'han de poder executar els attachments dels correus electrònics com si rès si després resulta que la majoria de virus es transmeten per aquesta via? No només es tracta d'un problema de voluntat per part de Microsoft. També és un problema de mentalitat... des de fa més de 10 anys.

El norueg Johansen alies DVD Jon, de vint anys, ho ha tornat a fer.

Primer va aconseguir desencriptar els codis CSS dels videos en DVD, de manera que es poguessin veure amb qualsevol programa reproductor que no tingués acords directes amb el DVD Forum. Això va fer possible poder veure DVDs amb linux.

La segona vegada va rompre el sistema DRM (Digital Rights Management) de l'iTunes d'Apple. Així doncs ara és possible realitzar conversions del format d'audio que empra iTunes a qualsevol altre. I per tant reproduïr les cançons comprades amb altre programari apart de l'iTunes.

Ara va la tercera, i ha estat amb l'Airport Express d'Apple, una estació base per xarxes wireless 802.11b/g que permet conectar-se a un equip stereo i enviar-li les cançons des d'un portàtil amb conexió wireless.

Fins ara només era possible enviar les cançons a l'equip stereo via Airpor Express si es feia servir el programa iTunes. A partir d'ara serà possible enviar les cançons amb altres programes.

Avui apareix una nova adreça al sistema de missatgeria instantània demanat-me permís per afegir-se a la meva llista de contactes. No reconeg l'adreça però decideixo afegir-la i esbrinar posteriorment de qui es tracta:

< tu > hola?
< ell > uepp
< ell > hola
< tu > qui ets...?
< ell > Soc de mallorca
< ell > tu?
< tu > també
< ell > te vaig agregar posant noms a boleo
< tu > ah, val, molt bé X'-D

Al principi pensava que era algú amb moolt de temps lliure, però no. L'home s'el devia treure de la butxaca, el temps, perquè tenia un parell de treballs a jornada completa.

Acte seguit pens que deu ser una nova forma d'spam comercial. Ja saps, et fas el beneit i et presentes quasi com per casualitat deixant entreveure les teves qualitats tècniques. Però sembla que tampoc per aquí, encara que hauria estat possible.

Però... cony! No serà el pitjor, connotacions (*gasp*) sexuals incloses? Aquest home s'està exposant molt. Si aquestes fossin les seves intencions i si jo fos un policia nacional? Acabaria trincat sense cap dubte. Però llanç una sonda i resulta que no. No van per aquí els tirs. Uff! Quina tranquil.litat.

L'home només volia parlar. O matar el temps. O conèixer nova gent de passada (amb algun propòsit ultra-interior que desconeg). Em remet al títol del post.

Una ciutat enllumenada de vespre. Un vespre amb abundants núvols baixos. El resultat és un vespre amb aparença de dia i la causa és el llum de la ciutat que rebota als núvols per tornar sobre aquesta.

Fa metropolità, però no ho comentis a un astròleg propens a enfadar-se.

Nota: Si no ho veus, augmenta el el valor gamma de la configuració de la targeta gràfica ;)

Aquesta és una versió econòmica del model bàsic d'Springles que hem consumit... ejem! desenvolupat jo i el meu cosí. El material emprat és el següent:

• Llauna de cervesa Heineken de mig litre (sinó, no funciona ;-)


• Dos metres de coaxial.


• Tarjes D-Link DWL-650 i Thinkpads.

La implementació és completament experimental i temporal. Per aquest motiu hi ha cinta en lloc de soldadures. No he calculat la longitud necessària respecte del diàmetre. Sobre el model en particular, s'ha introduït un dipol d'un quart de longitud d'ona dintre de la llauna, de manera que quedi perpendicular a la longitud de la circumferència. La distància del forat al fons de la llauna també és d'un quart d'ona. Cal anar alerta a fer cortocircuits entre el coure del coaxial i la malla.

Per comprovar el guany de l'antena primer hem procedit a mesurar la cobertura amb només el dipol i el coaxial. Hem comprovat que pràcticament no hi havia diferència entre emprar l'antena de les tarjetes i conectar-hi el coaxial amb el dipol a una d'elles, obtenint una cobertura de més o menys uns 50m en ambdós casos.

A continuació hem desenvolupat la Heineken i els resultats han estat fabulosos, obtenint una cobertura de més del doble de distància (mínim +3dB, a ull). Desgraciadament no és suficient com per conectar les nostres dues cases :-( Em falten altres 3 ò 4 dB de guany.

El propòsit no era més que preparar-se i agafar pràctica per començar a construir una guia d'ones basada en les de Rob Clark. Sobre aquestes encara tinc els meus dubtes, i en el disseny concretament sobre el tamany dels forats de la guia i seva la distància al centre. En lloc de procedir a realitzar tots els forats del mateix tamany he de trobar alguna manera d'optimitzar el senyal rebut a través de la guia.

Original mostra d'art consistent en una pintura on dues dones fan les feines de casa. Una porta el poal d'aigua i l'altra fa neta la roba. Importat de Sudàfrica.

Aquesta és la temperatura a la que vam arribar ahir a la Badia d'Alcúdia, a Mallorca. 35ºC que units a la humitat fan que sigui insoportables. Un dia per no fer rès.

Però avui s'ha mogut una mestralada (vents de NW), en aquests moments està tronant fort i pareix que ha de començar a ploure. Perdó, ja està ploguent, ejem O:-)

A un sistema de seguretat els intrusos més preparatats cerquen el punt feble per així poder aconseguir el seu objectiu. Aquest objectiu pot ser l'obtenció de dades, bens, o l'obertura de noves portes d'accés. La tecnologia ajuda a millorar la seguretat, però el punt més feble segueixen essent, sense cap dubte, les persones. I per tant les persones relacionades amb aquest bé seran el primer objectiu de l'atacant per extreure la informació que necessita.

Mitnick és un hacker llegendari, víctima dels mass-media. Va saber mesclar el coneixement tecnològic amb les tècniques d'enginyeria social per treure avantatge de la ignorància o confiança de les persones. En el seu cas el va moure la curiositat, però no té per què sempre esser aquest el motiu.

Al llarg del llibre s'ens ofereixen exemples, ordenats per temàtica en el tipus d'atac, sobre com un atacant pot obtenir informació de les seves víctimes sense que sospitin d'estar perjudicant la seguretat dels seus bens. A més, després de cada història adjunta informació sobre com prevenir o almenys minimitzar aquest tipus d'atac. Al final del llibre hi ha informació sobre com desenvolupar polítiques de seguretat d'empresa.

Sobre la seguretat en general ja en vaig parlar a aquesta entrada sobre Beyond Fear de Bruce Scheier. El llibre de Mitnick el completa.

Aquest és el soroll que fan les portes de Star Trek The Original Series al obrir-se i tancar-se: "Kshhhhhhck". És un soroll mític plagiat per incomptables sèries de ciència ficció i jocs d'ordinador (per exemple Space Quest, una sèria d'aventures gràfiques de l'americana Sierra i que sortiren al mercat als anys 90, inicialment pensades per parodiar Star Trek).

Aquesta espècie de soroll d'aire comprimit ha quedat establert com a símbol sonor per representar l'obertura o tancament d'una porta. De la mateixa manera, les càmares Sony Handycam amb fotografia integrada tenen una opció per actuvar la simulació del soroll de la obertura de diafragma, present en realitat només a les càmares analògiques. I és que aquest soroll és útil ja que proporciona informació als que posen per a la fotografia, tot indicant quan és realitzada la fotografia. Altre exemple són els motors elèctrics presents a automòbils. La falta del soroll usual del motor d'explossió pot despistar a més d'un peató.

Sorprenentment, a la darrera temporada d'Star Trek Enterprise s'ha suprimit aquest soroll en concret a les portes. A partir d'ara les portes emeten un piip en obrir-se i tancar-se. Temps moderns.