madTeleco

Una setmana després de les eleccions als USA el clima s'ha calmat el suficient com per poder realitzar un anàlisi sobre la votació electrònica emprada.

Pot ser hi havia gent que s'esperava un gran bang o cataclisme. Que el 100 % dels vots fossin per Bush, o que totes les màquines es penjàssin en el moment més favorable per a Bush el qual seria en el cas de que el recompte de vots als seus adversaris anàs en creixement. No ha estat així, perquè cantaria massa.

Com que cap de les dues situacions ha tingut lloc d'una manera generalitzada sembla que s'ha validat l'ús dels sistemes electrònics de votació. O al menys aquesta és la impressió que volen donar els propietaris de les companyies responsables.

Emperò, el problema no són els accidents sinó la incertesa que incorpora el sistema a la fiabilitat dels resultats, degut a:

1. La total confiança depositada en el fabricant del sistema de votació electrònica. Els algoritmes emprats només són coneguts per ells, no públicament. A més tampoc es tenen notícies de que els fabricants haguin contactat amb la comunitat científica per emprar i millorar el material investigat fins llavors;
2. A pesar del secret que envolta el sistema han sorgit al públic detalls sobre el seu funcionament i la seva falta de seguretat. Entre ells i relatiu a les màquines Diebold, l'estructura dels logs, sense encriptar, i el funcionament sobre Microsoft Access per a la base de dades;
3. En una situació de fallida, qualsevol tècnic "qualificat" por accedir a la màquina i als seus continguts per "reparar-la";
4. La facilitat d'ús de la interfícia no sembla tan òbvia per les queixes generades, s'han retirat màquines amb pantalla tàctil pel seu mal funcionament. Fan falta més proves del sistema abans d'aplicar-lo a unes eleccions generals!

És incomprensible la confiança cega dels votants cap a un sistema de votacions tan manipulable i que permet pucherazos amb tan sols prémer un botó :-(