dimarts, de juny 01, 2004
El valor ètic del programari lliure
El darrer mes ha estat molt important pel panorama del programari lliure a les espanyes orientals. El catalitzador sens dubte va ser la visita de Richard Stallman i la sèrie de conferències i entrevistes que va realitzar a distints medis de comunicació i universitats. Aquest home ens va recordar que la principal disputa entre el programari lliure i el programari privatiu (com a ell li agrada anomenar-lo) no és la carrera per tenir més i millors característiques o opcions. En realitat aquesta disputa no és important o té poc valor. El realment important del programari lliure és que existeix d'acord amb una sèrie de valors ètics amb els que científics i gent de bona fe solen estar conformes. I aquest és el principal motiu pel que hauriem de desempallegar-nos del programari privatiu, per molt més avançat o per moltes més coloraines que pugui presentar.
El mètode científic i la revisió de parells, la construcció piramidal sobre el coneixement que els nostres mestres ens han transmès des d'infants, són bases fonamentals del per què avui vivim tan bé com vivim. Actualment hi ha molts personatges importants que no discuteixen la legalitat de la creació i distribució de programari privatiu i de tota la parafernalia que permet la seva existència, però malauradament el coneixement invertit en la seva creació es perdrà en el futur no tan llunyà o com a molt inspirarà a futurs creadors a tornar reinventar la roda. I això serà en el millor dels casos. El costat negre arriba en forma d'impediments al treball lliure dels que treballan seguint altres sistemes, i l'exponent actual d'aquests impediments són les patents.
Les patents de programari dónen solució al problema anteriorment esmentat, l'oblid del coneixement creat. Però ho fan a un preu totalment inacceptable, amb l'otorgació de monopolis i pagaments de llicències a canvi del permís d'ús d'aquestes idees. Essent generosos seria possible inclús acceptar l'existència de pantents en àmbits on l'aplicació d'una idea implica un procés complicat i costós de manufacturació. Però quan els costs de reproducció són tan ínfims i tendeixen a zero com en el món digital de les telecomunicacions i d'Internet, resulta clar que l'exigència de pagament de llicències per a permetre la distribució d'aquestes idees només beneficia a les grans empreses a mantenir el seu monopoli o quota de mercat, i també beneficia a l'advocat que hauré de pagar per a que comprovi el codi que vagi a programar línia per línia, no sigui cosa que violi alguna patent i s'em presenti una demanda. Diuen que totes les societats són lliures fins que ho deixen de ser.
A Mallorca i a la Universitat d'aquesta terra hi ha un bon grapat de persones que lluiten pel reconeixement d'aquest valor. Em cansaria d'escriure si em veiès obligat a anomenar-les a totes. Però en destacaré una, en Ricardo Galli, el GNU zealot més popular d'aquestes llars. Aquest altre petit gran home s'ha trobat de cop i volta reflexionant sobre la base fonamental del programari lliure i ha escrit un [altre] article sobre aquest mateix tema publicat a la web de bulma. Tal com ell diu en la seva autocrítica quan parla sobre el programari propietari:
El mètode científic i la revisió de parells, la construcció piramidal sobre el coneixement que els nostres mestres ens han transmès des d'infants, són bases fonamentals del per què avui vivim tan bé com vivim. Actualment hi ha molts personatges importants que no discuteixen la legalitat de la creació i distribució de programari privatiu i de tota la parafernalia que permet la seva existència, però malauradament el coneixement invertit en la seva creació es perdrà en el futur no tan llunyà o com a molt inspirarà a futurs creadors a tornar reinventar la roda. I això serà en el millor dels casos. El costat negre arriba en forma d'impediments al treball lliure dels que treballan seguint altres sistemes, i l'exponent actual d'aquests impediments són les patents.
Les patents de programari dónen solució al problema anteriorment esmentat, l'oblid del coneixement creat. Però ho fan a un preu totalment inacceptable, amb l'otorgació de monopolis i pagaments de llicències a canvi del permís d'ús d'aquestes idees. Essent generosos seria possible inclús acceptar l'existència de pantents en àmbits on l'aplicació d'una idea implica un procés complicat i costós de manufacturació. Però quan els costs de reproducció són tan ínfims i tendeixen a zero com en el món digital de les telecomunicacions i d'Internet, resulta clar que l'exigència de pagament de llicències per a permetre la distribució d'aquestes idees només beneficia a les grans empreses a mantenir el seu monopoli o quota de mercat, i també beneficia a l'advocat que hauré de pagar per a que comprovi el codi que vagi a programar línia per línia, no sigui cosa que violi alguna patent i s'em presenti una demanda. Diuen que totes les societats són lliures fins que ho deixen de ser.
A Mallorca i a la Universitat d'aquesta terra hi ha un bon grapat de persones que lluiten pel reconeixement d'aquest valor. Em cansaria d'escriure si em veiès obligat a anomenar-les a totes. Però en destacaré una, en Ricardo Galli, el GNU zealot més popular d'aquestes llars. Aquest altre petit gran home s'ha trobat de cop i volta reflexionant sobre la base fonamental del programari lliure i ha escrit un [altre] article sobre aquest mateix tema publicat a la web de bulma. Tal com ell diu en la seva autocrítica quan parla sobre el programari propietari:
Y como si eso fuese poco, muchos de nosotros profesores de universidad y científicos, lo aceptamos no sólo como normal, sino como beneficioso. Sin cuestionarnos siquiera si está contra todos los principios que nos han enseñado y hemos aplicado para ejercer cada día la docencia, hacer nuestras tesis doctorales y carreras como científicos aprendiendo de los trabajo y conocimientos, publicados, de los demás.
