madTeleco

Aquesta és una versió econòmica del model bàsic d'Springles que hem consumit... ejem! desenvolupat jo i el meu cosí. El material emprat és el següent:

• Llauna de cervesa Heineken de mig litre (sinó, no funciona ;-)


• Dos metres de coaxial.


• Tarjes D-Link DWL-650 i Thinkpads.

La implementació és completament experimental i temporal. Per aquest motiu hi ha cinta en lloc de soldadures. No he calculat la longitud necessària respecte del diàmetre. Sobre el model en particular, s'ha introduït un dipol d'un quart de longitud d'ona dintre de la llauna, de manera que quedi perpendicular a la longitud de la circumferència. La distància del forat al fons de la llauna també és d'un quart d'ona. Cal anar alerta a fer cortocircuits entre el coure del coaxial i la malla.

Per comprovar el guany de l'antena primer hem procedit a mesurar la cobertura amb només el dipol i el coaxial. Hem comprovat que pràcticament no hi havia diferència entre emprar l'antena de les tarjetes i conectar-hi el coaxial amb el dipol a una d'elles, obtenint una cobertura de més o menys uns 50m en ambdós casos.

A continuació hem desenvolupat la Heineken i els resultats han estat fabulosos, obtenint una cobertura de més del doble de distància (mínim +3dB, a ull). Desgraciadament no és suficient com per conectar les nostres dues cases :-( Em falten altres 3 ò 4 dB de guany.

El propòsit no era més que preparar-se i agafar pràctica per començar a construir una guia d'ones basada en les de Rob Clark. Sobre aquestes encara tinc els meus dubtes, i en el disseny concretament sobre el tamany dels forats de la guia i seva la distància al centre. En lloc de procedir a realitzar tots els forats del mateix tamany he de trobar alguna manera d'optimitzar el senyal rebut a través de la guia.