dijous, d’octubre 28, 2004
Monitors d'informació operatius
Després de més de dues setmanes en stand-by, les pantalles d'informació de l'EMT de Palma que es troben a les aturades tornen a oferir el temps d'arribada estimat de les línies de bus.
L'EMT també ha començat a oferir un altre servei d'informació (que no he provat :-) molt útil per a les aturades que no disposen de monitor, i especialment per a les línies de poca freqüencia (usualment, cap d'elles amb monitor). La petició consisteix en enviar un SMS que conté el número de línia que ens interessa i el número identificatiu de l'aturada. Al cap d'uns moments s'hauria de rebre la resposta amb el temps estimat d'arribada.
Aquests dies tots els que empram bus públic hem pogut tornar a comprovar l'infern de fa uns anys: arribar a l'aturada i no saber si el bus vindrà en 1' ò en 20 minuts perquè justament l'acabam de perdre fa no rès. En una ciutat tan "petita", és lògic que els usuaris s'estimin un servei àgil que no els faci perdre el temps quan podrien anar-hi caminant en moltes situacions.
L'EMT també ha començat a oferir un altre servei d'informació (que no he provat :-) molt útil per a les aturades que no disposen de monitor, i especialment per a les línies de poca freqüencia (usualment, cap d'elles amb monitor). La petició consisteix en enviar un SMS que conté el número de línia que ens interessa i el número identificatiu de l'aturada. Al cap d'uns moments s'hauria de rebre la resposta amb el temps estimat d'arribada.
Aquests dies tots els que empram bus públic hem pogut tornar a comprovar l'infern de fa uns anys: arribar a l'aturada i no saber si el bus vindrà en 1' ò en 20 minuts perquè justament l'acabam de perdre fa no rès. En una ciutat tan "petita", és lògic que els usuaris s'estimin un servei àgil que no els faci perdre el temps quan podrien anar-hi caminant en moltes situacions.
dimarts, d’octubre 26, 2004
El descobriment de Linux
Quan les dades del disc dur de Neal Stephenson es van corrompre, va anar a una de les cases de Los Altos amb experiència en la reparació de Macs. No va aconseguir recuperar rès, però els següents esdeveniments van obrir-li els ulls:
I després d'aquesta revelació, l'escriptor va decidir anar a un "tot a 100" a comprar targes i material de segona mà per montar-se el seu PC clònic, amb Linux.
El meu cas en el descobriment de Linux va ser una mica semblant. Llavors només disposava d'un PC clònic, un 386SX, que per cert a Espanya no podia trobar-se precisament a una tenda "tot a 100".
Essent usuari de DOS i del Win3.11 estava molt content perquè podia executar vàries aplicacions en el que semblava al mateix temps. Mentres navegava per internet podia baixar-me els correus electrònics i escriure el meu treball de classe durant les esperes (sí, a 14400bps era tot molt lent). Però bastava que una d'aquestes aplicacions realitzàs una operació indeguda per a que tot el sistema es bloquejàs d'una manera més o menys cridanera.
Quan vaig descobrir el Linux i el soport multiprocés gestionat des del mateix sistema operatiu va ser obvi que fins llavors avia viscut emprant un filaberquí de rotació manual, quan al carrer estaven regalant Hole Hawgs.
- El CD mestre del Windows 95 es creava aquell dia.
- Aquesta tira a una porta dels despatxos, on l'enginyer parla amb un hacker d'unix:
- L'amo del despatx en qüestió era conegut per predicar que amb el HW d'Apple, en contra de l'esperit de la seva creació, és molt difícil jugar-hi i de modificar-lo. A diferència del que passava amb clònics de l'IBM PC.
I després d'aquesta revelació, l'escriptor va decidir anar a un "tot a 100" a comprar targes i material de segona mà per montar-se el seu PC clònic, amb Linux.
El meu cas en el descobriment de Linux va ser una mica semblant. Llavors només disposava d'un PC clònic, un 386SX, que per cert a Espanya no podia trobar-se precisament a una tenda "tot a 100".
Essent usuari de DOS i del Win3.11 estava molt content perquè podia executar vàries aplicacions en el que semblava al mateix temps. Mentres navegava per internet podia baixar-me els correus electrònics i escriure el meu treball de classe durant les esperes (sí, a 14400bps era tot molt lent). Però bastava que una d'aquestes aplicacions realitzàs una operació indeguda per a que tot el sistema es bloquejàs d'una manera més o menys cridanera.
Quan vaig descobrir el Linux i el soport multiprocés gestionat des del mateix sistema operatiu va ser obvi que fins llavors avia viscut emprant un filaberquí de rotació manual, quan al carrer estaven regalant Hole Hawgs.
dissabte, d’octubre 23, 2004
Hole Hawg
Al llibre de Neal Stephenson "In the beginning... was the command line" que avui he comentat hi ha un capítol molt interessant titulat "La Hole Hawg dels Sistemes Operatius". Una Hole Hawg és un filaberquí (drill en anglès)... no, és EL filaberquí. Segons l'autor, una vegada t'has acostumat a emprar una Hole Hawg, la resta tan sols seran juguetes a la teva vista. I pels models que he vist, sembla que tingui raó:
Hole Hawg en acció. Observau la cara de concentració de l'operari.
El punt d'aquest capítol és que els sistemes operatius Unix i compatibles Posix tenen el mateix efecte sobre l'usuari que la Hole Hawg... almenys si has viscut des de petit amb ella :-)
Per mi és la millor metàfora del llibre, i a més l'aparell en qüestió (que mai he vist en primera persona) imposa. Certament si em rompés una munyeca amb la Hole Hawg no denunciaria al fabricant, sino a mi mateix per descuidat.
Hole Hawg en acció. Observau la cara de concentració de l'operari.
El punt d'aquest capítol és que els sistemes operatius Unix i compatibles Posix tenen el mateix efecte sobre l'usuari que la Hole Hawg... almenys si has viscut des de petit amb ella :-)
Per mi és la millor metàfora del llibre, i a més l'aparell en qüestió (que mai he vist en primera persona) imposa. Certament si em rompés una munyeca amb la Hole Hawg no denunciaria al fabricant, sino a mi mateix per descuidat.
In the beginning... was the Command Line
Els GUIs (Graphic User Interfaces) es van inventar per a fer la feina que interessa directament, deixant en banda les complicacions de la línia de comandes. I l'invent seria de no ser pel nivell de detall perdut en l'execució de les tarees i per les complexitats de segon grau introduides per l'entorn gràfic.
Neal Stephenson (Cryptonomicon, Snow Crash...) conta la història de quan els entorns gràfics eren l'amor de la seva vida, el qual en aquells temps era sinònim de MacOS. Un dia, un error del sistema operatiu va produir la pèrdua de part del seu treball. Llavors va descobrir la gran metàfora dels entorns gràfics i la decepció sobre la quals es sustenten. Perquè les carpetes i fitxers només són representacions d'altres realitats a més baix nivell, i per molt micos que siguin els gràfics, un mal disseny intern condueix a la pèrdua de control i estabilitat.
Avui en dia segueix essent un fan dels GUIs, sense perdre el contacte amb la terra. En altres paraules, va descobrir els sistemes unix i compatibles :-) on és possible treballar amb els entorns gràfics alhora que s'utilitza tota la potència oferida pel sistema operatiu -des de la línia de comandes si fa falta-. I segueix essent un punt vàlid des de l'escritura del llibre a l'any 1999.
El llibre també analitza l'enfonsament d'Apple a aquella època. Bàsicament l'exclusivitat del hardware que venia es contraposava a l'abaratiment del hardware emprat pels competidors, com MS, que tenien el seu negoci en el sistema operatiu. Cinc anys després és interessant veure com Apple ha tornat a reviure, gràcies a la força de la seva marca, amb el negoci del iPods i iBooks. Això sí, aquesta volta amb MacOS-X.
STEPHENSON, Neal. "In the beginning... was the Command Line". Ed. Perennial. 2003. ISBN 0-380-81593-1.
Neal Stephenson (Cryptonomicon, Snow Crash...) conta la història de quan els entorns gràfics eren l'amor de la seva vida, el qual en aquells temps era sinònim de MacOS. Un dia, un error del sistema operatiu va produir la pèrdua de part del seu treball. Llavors va descobrir la gran metàfora dels entorns gràfics i la decepció sobre la quals es sustenten. Perquè les carpetes i fitxers només són representacions d'altres realitats a més baix nivell, i per molt micos que siguin els gràfics, un mal disseny intern condueix a la pèrdua de control i estabilitat.
Avui en dia segueix essent un fan dels GUIs, sense perdre el contacte amb la terra. En altres paraules, va descobrir els sistemes unix i compatibles :-) on és possible treballar amb els entorns gràfics alhora que s'utilitza tota la potència oferida pel sistema operatiu -des de la línia de comandes si fa falta-. I segueix essent un punt vàlid des de l'escritura del llibre a l'any 1999.
El llibre també analitza l'enfonsament d'Apple a aquella època. Bàsicament l'exclusivitat del hardware que venia es contraposava a l'abaratiment del hardware emprat pels competidors, com MS, que tenien el seu negoci en el sistema operatiu. Cinc anys després és interessant veure com Apple ha tornat a reviure, gràcies a la força de la seva marca, amb el negoci del iPods i iBooks. Això sí, aquesta volta amb MacOS-X.
STEPHENSON, Neal. "In the beginning... was the Command Line". Ed. Perennial. 2003. ISBN 0-380-81593-1.
dilluns, d’octubre 18, 2004
Gmail implementa DomainKeys
Es tracta de la signatura electrònica dels correus electrònics, de servidor a servidor, i de manera transparent pels clients. La clau pública del domini es troba disponible a un registre TXT associat al domini. Per exemple, acab de rebre un email des de gmail.com que incorpora la següent capçalera:
La utilitat d'aquest sistema passa per resoldre els atacs de phishing i de màquines zombies que usen dominis d'altres entitats. Aquest spam usualment no incorporarà les capçaleres de DomainKey-Signature (o seran incorrectes, ja que la clau privada només es troba al servidor vàlid), de manera pot ser fàcilment descartat. El qual obliga als spammers a emprar dominis propis, però els servidors que emprin aquest sistema entre ells ja es lleven un problema de sobre.
A més, com que la informació es troba a les capçaleres, aquest sistema és capaç de resistir tant bounces com forwarding (si s'hi inclouen les capçaleres necessàries). Altres sistemes basats en la comprovació d'IP d'origen (per exemple el sistema de resolució inversa de domini, puaaaajjjjj puajj puckk kk) no ho soporten.
L'única pega és el protocol el va dissenyar Yahoo i es troba sota una sèrie de (vàries) patents nordamericanes :-( Abans he parlat d'un draft de l'IETF, però suposo que ja sabeu que l'IETF té i ha tingut seriosos problemes de criteri a l'hora d'acceptar standars sota la influència de patents o llicències de tercers (per exemple recordar el sonat sistema Sender-ID de microsoft, que per cert bye bye :-).
Almenys la llicència sembla bastant lliure, però desconeg si ho serà el suficient com per a que la comunitat de free software l'accepti. Ho sabrem en els propers dies.
DomainKey-Signature: a=rsa-sha1; c=nofws; s=beta; d=gmail.com;Segons aquesta capçalera i el draft de l'IETF, el domini a consultar és beta._domainkey.gmail.com. On beta correspon al camp s, _domainkey és una paraula reservada per a tal efecte, i gmail.com correspon al camp d:
h=received:message-id:date:from:reply-to:to:subject:mime-version:
content-type:content-transfer-encoding;b=S7CBB/fxLtPIVxoNb1US2T5f
ZyB4xZIfp7Uz/XQ5Rl55Si6bxShdk51QEWD17jHUYGykfn+QxeZlOPzobGWkbawmV
ljGFD9RssCZgL+B+TU4z4TFw22vxaTcLbNckg1k5Iv2szbbCfAdWTtXdBvvZqQVPI
0YGEIBNgzNmx7HAi0
$ host -t txt beta._domainkey.gmail.comAra només fa falta comprovar que la signatura incorporada al missatge (que inclou les capçaleres senyalades al camp h en el seu càlcul) correspont amb la que el receptor generi usant la clau pública oferida pel DNS. Ara per ara apart de la implementació pròpia de gmail, també hi ha desenvolupat un plug-in per sendmail.
beta._domainkey.gmail.com TXT "t=y; k=rsa;
p=MIGfMA0GCSqGSIb3DQEBAQUAA4GNADCBiQKBgQC69TURXN3oN
fz+G/m3g5rt4P6nsKmVgU1D6cw2X6BnxKJNlQKm10f8tMx6P6bN7juTR
1BeD8ubaGqtzm2rWK4LiMJqhoQcwQziGbK1zp/MkdXZEWMCflLY6oUI
TrivK7JNOLXtZbdxJG2y/RAHGswKKyVhSP9niRsZF/IBr5p8uQIDAQAB"
La utilitat d'aquest sistema passa per resoldre els atacs de phishing i de màquines zombies que usen dominis d'altres entitats. Aquest spam usualment no incorporarà les capçaleres de DomainKey-Signature (o seran incorrectes, ja que la clau privada només es troba al servidor vàlid), de manera pot ser fàcilment descartat. El qual obliga als spammers a emprar dominis propis, però els servidors que emprin aquest sistema entre ells ja es lleven un problema de sobre.
A més, com que la informació es troba a les capçaleres, aquest sistema és capaç de resistir tant bounces com forwarding (si s'hi inclouen les capçaleres necessàries). Altres sistemes basats en la comprovació d'IP d'origen (per exemple el sistema de resolució inversa de domini, puaaaajjjjj puajj puckk kk) no ho soporten.
L'única pega és el protocol el va dissenyar Yahoo i es troba sota una sèrie de (vàries) patents nordamericanes :-( Abans he parlat d'un draft de l'IETF, però suposo que ja sabeu que l'IETF té i ha tingut seriosos problemes de criteri a l'hora d'acceptar standars sota la influència de patents o llicències de tercers (per exemple recordar el sonat sistema Sender-ID de microsoft, que per cert bye bye :-).
Almenys la llicència sembla bastant lliure, però desconeg si ho serà el suficient com per a que la comunitat de free software l'accepti. Ho sabrem en els propers dies.
divendres, d’octubre 15, 2004
Star Trek Enterprise S4
Aquest mes ha començat la quarta temporada d'Star Trek Enterprise. Amb la companyia de l'entranyable Capità Arthur, en Portos (el seu cà :-), na T'Pol (la vulcaniana penjada pel capità al mateix estil Expedient X) & Cia.
El primer capítol de la temporada continua la trama dels viatges temporals, amb una nova disrupció de l'espai-temps causada per Agents Temporals sublevats (amb la pell de color verd i ulls vermells :-) Per tota una sèrie de circumstàncies, l'Enterprise viatja al passat, just coincidint amb la 2a Guerra Mundial. Amb la petita variació de que els nazis ja han invadit mitja costa est dels EEUU (amb un lleuger ajut extraterrestre :-)
Arthur i la seva tripulació han d'impedir que aquests ex-Agents Temporals puguin tornar al futur per destruir l'Univers. I a més han de fer retrocedir l'exèrcit alemany abans de tornar al seu temps (si poden)! Cada fi de setmana al canal UPN per HDTV, o p2p pel qui no hi arribi el seu cable ;-)
I parlant d'HDTV, pareix mentida la resolució i qualitat d'imatge que té. Fins i tot es veuen fabulosament els Xvid a partir de l'original comprimit. A Europa sempre anem una passa per enrera de la resta del món en tecnologia. Al menys (a Espanya) ja podem començar a disposar de televisió per cable de codificació digital a un preu raonable en comparació al sistema analògic, però les resolucions oferides estan a l'altura de les televisions de fa 10 anys (és a dir, les que tots tenim) :-/
La televisió digital per satèl.lit fa més temps que està disponible (segurament heu sentit parlar d'Eutelsat), però fa 3 anys els dispositius de decodificació tenien un preu prohibitiu fòra de l'accés del públic general.
Ara que l'acceptació comença a estendre's i els preus baixen, resulta que ens quedam enrera en la carrera per les TVs d'alta definició. Tal com suggereix el General Turgidson a Dr. Strangelove, Or: How I Learned To Stop Worrying And Love The Bomb:
El primer capítol de la temporada continua la trama dels viatges temporals, amb una nova disrupció de l'espai-temps causada per Agents Temporals sublevats (amb la pell de color verd i ulls vermells :-) Per tota una sèrie de circumstàncies, l'Enterprise viatja al passat, just coincidint amb la 2a Guerra Mundial. Amb la petita variació de que els nazis ja han invadit mitja costa est dels EEUU (amb un lleuger ajut extraterrestre :-)
Arthur i la seva tripulació han d'impedir que aquests ex-Agents Temporals puguin tornar al futur per destruir l'Univers. I a més han de fer retrocedir l'exèrcit alemany abans de tornar al seu temps (si poden)! Cada fi de setmana al canal UPN per HDTV, o p2p pel qui no hi arribi el seu cable ;-)
I parlant d'HDTV, pareix mentida la resolució i qualitat d'imatge que té. Fins i tot es veuen fabulosament els Xvid a partir de l'original comprimit. A Europa sempre anem una passa per enrera de la resta del món en tecnologia. Al menys (a Espanya) ja podem començar a disposar de televisió per cable de codificació digital a un preu raonable en comparació al sistema analògic, però les resolucions oferides estan a l'altura de les televisions de fa 10 anys (és a dir, les que tots tenim) :-/
La televisió digital per satèl.lit fa més temps que està disponible (segurament heu sentit parlar d'Eutelsat), però fa 3 anys els dispositius de decodificació tenien un preu prohibitiu fòra de l'accés del públic general.
Ara que l'acceptació comença a estendre's i els preus baixen, resulta que ens quedam enrera en la carrera per les TVs d'alta definició. Tal com suggereix el General Turgidson a Dr. Strangelove, Or: How I Learned To Stop Worrying And Love The Bomb:
"We must be...increasingly on the alert to prevent them from taking over other mineshaft space, in order to breed more prodigiously than we do, thus, knocking us out in superior numbers when we emerge! Mr. President, we must not allow...a mine shaft gap!"
divendres, d’octubre 08, 2004
Comunicat no oficial
Als xoriços de l'estació de Sans que tinguin en la seva possessió una capsa amb la següent senyalització:
Es tracta d'un contingut vitamínic i energètic d'alta potència especialment indicat per esportistes d'élite. Afavoreix l'eixamplament de la caixa toràcica i també ajuda a perdre pès sense fer exercisi, acompanyat d'un benestar general permanent. No ho prengueu sense recepta mèdica! I no ho exporteu fòra de Barcelona sense el permís d'aduanes!!!
Es tracta d'un contingut vitamínic i energètic d'alta potència especialment indicat per esportistes d'élite. Afavoreix l'eixamplament de la caixa toràcica i també ajuda a perdre pès sense fer exercisi, acompanyat d'un benestar general permanent. No ho prengueu sense recepta mèdica! I no ho exporteu fòra de Barcelona sense el permís d'aduanes!!!
