dijous, de desembre 23, 2004
Infraestructura a Nadal
La web d'Slashdot està sobresaturada i continuament retorna errors 503 (vaja, avui que m'hi volia registrar xD ). La web de la loteria nacional també funciona de tan en quant, entre time out i error de la base de dades.
Un es demana per a què existeixen aquestes webs si no és per oferir servei en el moment en que la gent més els necessita. En què pensen els enginyers? Ells segueixen amb la fórmula d'Erlangs i tan contents. És molt interessant poder consultar els bolets premiats sense moure's de casa... excepte si només compres loteria per Nadal.
Un es demana per a què existeixen aquestes webs si no és per oferir servei en el moment en que la gent més els necessita. En què pensen els enginyers? Ells segueixen amb la fórmula d'Erlangs i tan contents. És molt interessant poder consultar els bolets premiats sense moure's de casa... excepte si només compres loteria per Nadal.
diumenge, de desembre 19, 2004
Cursos de llengües orientals a la UIB
Per a l'any 2005 el servei lingüístic ha organitzat els següents cursos:
- Introducció a la llengua japonesa. 40 hores. Dimarts i dijous, d'11 de gener a 22 de març. De 17.30 a 19.30 hores. Aula 1 de l'Aulari. 100 euros.
- Introducció a la cal·ligrafia xinesa. 30 hores. Dilluns i dimecres, de 4 d'abril a 23 de maig. De les 17.30 a les 19.30 hores. Aula 1 de l'Aulari. 80 euros.
- Introducció al sànscrit. 12 hores. Dies 13, 14 i 15 de juliol. De 10h a 14h. Aula 1 de l'Aulari. 40 euros.
dissabte, de desembre 18, 2004
Earthsea, -5 glamour
La setmana passada es va estrenar el film d'Earthsea (IMDB), al canal SciFi a una xarxa de cable del USA, en format de dos episodis repartits en dos dies.
Earthsea és una saga d'aventures medievals escrita per Ursula LeGuin. La primera novel.la (l'única que he llegit) la protagonitza l'estudiant de mag Sparrowhawk, qui molt segur de sí mateix intenta conjurar un mort a la vida, per motiu d'un duel. Prova no superada. I a més s'ha separat de la seva sombra (aquí la sombra mossega, no té rès que veure amb Peter Pan) i si bé al principi escapa d'ella, posteriorment decideix anar en la seva caça per viure o morir en l'intent. Durant el viatge tenen lloc vàries aventures que donen voltes i voltes fins arribar a l'emulsió de qui més tard serà l'Arquemag del món.
Una dada interessant és el funcionament de la màgia en aquest món. Bàsicament totes les coses que hi existeixen tenen un nom en la Llengua Antiga. Per exercir la màgia sobre ells fa falta recitar el seu nom dintre del conjur, però molts noms s'han perdut, i quan més s'allunya el protagonista de les terres on va crèixer i va aprendre màgia, més perdut es troba.
Es pot considerar a l'estil d'ESdA però sense tant de contingut èpic. Per l'altra banda el desenvolupament dels personatges és molt més acurat i entretingut que a ESdA. I precisament aquest és el punt fort d'Earthsea.
L'únic que el film aconsegueix traslladar a la pantalla és espectacle a l'americana ("oh yeah","it ain't any good") amb actors coneguts però sense gens de sentiment i camuflats entre els efectes especials. Al principi el protagonista és un baina molt cregut, i al final segueix amb el mateix sentiment de superheroi que ha de salvar el món. Realment patètic. Per no parlar de que la comparació entre l'argument del film i la versió literària resulta bastant distinta, però aquest detall no té per què ser important ja que d'un bon guió es pot fer una pel.lícula encara millor. Aquest no és el cas ni d'alluny.
O sigui que durant tres hores el que veim es un killo donant bots per la pantalla fent-se el valent (excepte mentres la sombra li llepa els oo), i tot per a que obtingui l'èxit i la noia al final.
En resum, llegiu la saga, especialment si vos agrada la fantasia no particularment èpica, i si voleu perdre un capvespre mirau l'adaptació escenogràfica d'aquí a uns anys quan el portin a Espanya (o ara, beneït p2p...).
L'autora també pensa de manera similar. A la notícia d'slashdot hi ha de tot, però en general tampoc sembla agradar el procediment poc desenvolupat i precipitat del film. La resposta del canal de cable, "mentres siguem els primers en share dóna igual el dolent que síguin els nostres guionistes".
dimecres, de desembre 15, 2004
Micropagaments per mòbil
Com a alternativa als mètodes que impliquen l'ús de la targeta de crèdit, cada vegada apareixen més publicacions generalistes que permeten comprar articles realitzant micropagaments per mòbil.:
Possiblement el major problema dels micropagaments són les tarifes mínimes de les empreses de pagament digital, que en el cas de Paypal són $0'30. Però no és problema del comprador final, que només es fixarà en el preu de carrer.
Possiblement el major problema dels micropagaments són les tarifes mínimes de les empreses de pagament digital, que en el cas de Paypal són $0'30. Però no és problema del comprador final, que només es fixarà en el preu de carrer.
dilluns, de desembre 13, 2004
Anatomia d'un concert de Sober
El passat divendres va actuar el grup Sober al Casino Royale (Gomila). El local, una discoteca un pis per sota del sòl, va quedar considerablement ple, per no anomenar la coa a l'entrada. Afortunadament vam adquirir entrades anticipades el mateix dia; sense elles hauria estat impossible entrar.
Després de tenir el públic esperant durant més d'hora, els teloners definitivament no van aparèixer i va entrar en escena directament el grup Sober. El públic es va comportar (no em vull imaginar el que hauria passat si després de tota aquesta espera els teloners s'atreveixen a pujar a l'escenari) i crec que la majoria del personal va demostrar que es sabien totes les cançons. Semblava més una festa que un concert, pel baix nivell de l'escenari i les dimensions reduïdes del local. Al final del concert van regalar pues de guitarra i els pals del bateria, tot un detall pels fans incondicionals (i vigilats ;-) de la primera fila.
El millor, apart del concert en sí, és que ens trobavem molt a prop de la sortida d'emergència, i a menys de 5 metres del grup. El pitjor és que aquesta sortida d'emergència estava bloquejada per dues torres d'altaveus molt (moolt) grans :-/ ¿Feien falta tants decibels a aquesta distància, cony?
També per la part negativa s'hi va sumar el retard juntament amb els teloners desapareguts i el cúmul de gent esperant per poder passar al voltant de l'entrada. L'organització va ser pitjor que la del concert amb Dirty Princess de la setmana passada, també al mateix local. Clar que el públic que llavors va assistir-hi també era menys nombrós.
Després del concert vam passar un parell d'hores entre Tunnel i Gothic-Virus, on vaig conèixer gent molt simpàtica que a les 4h (tancaven Virus) i després d'un parell de cerveses em volien portar al mini-Casino a continuar amb la vetllada X'-DD Desgraciadament els meus acompanyants no es trobaven disposats a segu ir més temps. Sigui doncs per una altra ocasió. De moment la darrera passa és cridar un taxi i esperar que la ressaca acústica minvi el més ràpid possible (mai vull ser cambrer a una discoteca d'aquestes).
Després de tenir el públic esperant durant més d'hora, els teloners definitivament no van aparèixer i va entrar en escena directament el grup Sober. El públic es va comportar (no em vull imaginar el que hauria passat si després de tota aquesta espera els teloners s'atreveixen a pujar a l'escenari) i crec que la majoria del personal va demostrar que es sabien totes les cançons. Semblava més una festa que un concert, pel baix nivell de l'escenari i les dimensions reduïdes del local. Al final del concert van regalar pues de guitarra i els pals del bateria, tot un detall pels fans incondicionals (i vigilats ;-) de la primera fila.
El millor, apart del concert en sí, és que ens trobavem molt a prop de la sortida d'emergència, i a menys de 5 metres del grup. El pitjor és que aquesta sortida d'emergència estava bloquejada per dues torres d'altaveus molt (moolt) grans :-/ ¿Feien falta tants decibels a aquesta distància, cony?
També per la part negativa s'hi va sumar el retard juntament amb els teloners desapareguts i el cúmul de gent esperant per poder passar al voltant de l'entrada. L'organització va ser pitjor que la del concert amb Dirty Princess de la setmana passada, també al mateix local. Clar que el públic que llavors va assistir-hi també era menys nombrós.
Després del concert vam passar un parell d'hores entre Tunnel i Gothic-Virus, on vaig conèixer gent molt simpàtica que a les 4h (tancaven Virus) i després d'un parell de cerveses em volien portar al mini-Casino a continuar amb la vetllada X'-DD Desgraciadament els meus acompanyants no es trobaven disposats a segu ir més temps. Sigui doncs per una altra ocasió. De moment la darrera passa és cridar un taxi i esperar que la ressaca acústica minvi el més ràpid possible (mai vull ser cambrer a una discoteca d'aquestes).
dimecres, de desembre 08, 2004
Quan parlen les bruixes
Ja fa un parell de mesos que havia escoltat el rumor i jo no m'ho creia, no ho veia possible, però R.Galli ho confirma.
Resulta que hi ha "professors" (o el que siguin) a la Universitat de les Illes Balears (UIB), del Departament d'Informàtica i Matemàtiques (DMI), que es neguen a tenir una xarxa wireless (compatible 802.11b) a la universitat, perquè podria ser perjudicial per la salut!
Els dispositius wireless emeten a uns 0'1-0'2 W de potència. El telèfon mòbil GSM emet a picos entre 2-5 W, i a més tenim el mòbil a menys de 10 cm del cervell quan parlam. Algunes vegades és pitjor i tenim el mòbil a la butxaca al costat dels oo (encara que no parlem, s'emeten trames de dades eventualment). Normalment estam a més distància del portàtil o de l'estació base, veritat?
Sí, les freqüències són distintes. El mòbil GSM emet a la banda 890-915MHz. El wireless als voltant de 2'4GHz, justament la freqüència de ressonància de l'aigua. Ostres, quin nom més lleg, té pinta de perillós. Però saps a quina freqüència i amb quina potència funcionen els microones? També a 2'4GHz, igual que el wireless, i amb uns 1000-2000 watts, unes deu mil vegades més potent. Prohibim els microones?
Fa anys que es discuteix crear una xarxa wireless a la UIB, i sempre s'han presentat diferents excuses, com per exemple la seguretat, o les reticències legals, recordar els pobles que van multar. Però una Universitat és distinta, els seus principis són la creació i compartició d'informació.
Això ja es passa de rosca, fregant el vudú. Crec que si un membre universitari vol aturar un projecte, ha de presentar els informes i dades necessaris per avalar la seva decisió i actuar coherentment, no amb excuses estúpides. No a un lloc on es pretèn fer cultura.
No vull dir que les ones electromagnètiques siguin inòqües. Està demostrat que són perilloses, i molt. Conec casos de "radios" que han quedat mig estèrils o turumbes per culpa d'algun descuit reparant l'antena radar d'un vaixell (això és potència). Però un mòbil és a un radar el que un protozoo és a una ballena. Si aquesta gent tingués conciència del que realment els fan a una radiografia, segurament sortirien de l'hospital agonitzant a crits.
Resulta que hi ha "professors" (o el que siguin) a la Universitat de les Illes Balears (UIB), del Departament d'Informàtica i Matemàtiques (DMI), que es neguen a tenir una xarxa wireless (compatible 802.11b) a la universitat, perquè podria ser perjudicial per la salut!
Els dispositius wireless emeten a uns 0'1-0'2 W de potència. El telèfon mòbil GSM emet a picos entre 2-5 W, i a més tenim el mòbil a menys de 10 cm del cervell quan parlam. Algunes vegades és pitjor i tenim el mòbil a la butxaca al costat dels oo (encara que no parlem, s'emeten trames de dades eventualment). Normalment estam a més distància del portàtil o de l'estació base, veritat?
Sí, les freqüències són distintes. El mòbil GSM emet a la banda 890-915MHz. El wireless als voltant de 2'4GHz, justament la freqüència de ressonància de l'aigua. Ostres, quin nom més lleg, té pinta de perillós. Però saps a quina freqüència i amb quina potència funcionen els microones? També a 2'4GHz, igual que el wireless, i amb uns 1000-2000 watts, unes deu mil vegades més potent. Prohibim els microones?
Fa anys que es discuteix crear una xarxa wireless a la UIB, i sempre s'han presentat diferents excuses, com per exemple la seguretat, o les reticències legals, recordar els pobles que van multar. Però una Universitat és distinta, els seus principis són la creació i compartició d'informació.
Això ja es passa de rosca, fregant el vudú. Crec que si un membre universitari vol aturar un projecte, ha de presentar els informes i dades necessaris per avalar la seva decisió i actuar coherentment, no amb excuses estúpides. No a un lloc on es pretèn fer cultura.
No vull dir que les ones electromagnètiques siguin inòqües. Està demostrat que són perilloses, i molt. Conec casos de "radios" que han quedat mig estèrils o turumbes per culpa d'algun descuit reparant l'antena radar d'un vaixell (això és potència). Però un mòbil és a un radar el que un protozoo és a una ballena. Si aquesta gent tingués conciència del que realment els fan a una radiografia, segurament sortirien de l'hospital agonitzant a crits.
diumenge, de desembre 05, 2004
IT doesn't matter
A casa tenim un mòbil Alcatel OT311 que resisteix noblement el pas del temps juntament amb altres telèfons de la mateixa generació i marques vàries. El cas és que jo sóc dels que prefereix gastar-se 20€ en una bateria nova abans que 200€ en un mòbil nou cada 3 anys. Digueu-me fetitxista si voleu, jo ho anomeno estalviar després d'haver analitzat la competivitat oferida pels darrers models en comparació amb l'antic i el que crec que pot resultar-me útil.
La qualitat de les càmeres integrades encara és insuficient com per substituir una càmera digital. Càmeres que igualment també són cada vegada més petites, pot ser per contrarrestar l'efecte del mercat dels mòbils amb càmera sobre les ments dels compradors. Les capacitats multimèdia i d'organització dels mòbils també són bastant deficitàries, més enllà dels calendaris i les radios FM d'alguns models.
Després de considerar les característiques, els preus i tirar al fems els Punts Movistar Plus al veure que mai passaràs dels 10.000, el cas és que un pot realitzar un judici subjectiu i decidir què li val més. De moment, mantenir la ferralla present i invertir en maquinari extra com per exemple una càmera digital de quatre megapixels (no, jo no, són el reis mags :)
A continuació toca renovar les antiguitats per a que segueixin funcionant. En el cas de l'OT311 acabavem de perdre el carregador durant un viatge, mal assumpte en un món consistent en una cinta transportadora de nous models entrants, on els vells desapareixenmés ràpid que les expectatives que van crear. I aquesta actitud deixa lloc pels fabricants de segona made-in-China marca-hola-què-tal-adeu que omplen els prestatges amb les seves còpies per cobrir la demanda d'un mercat del que els fabricants originals no en volen saber rès per antiquat. El famós "Uff, esto hace ya mucho tiempo que no se vende" que consagra un "Quiere mirar nuestros nuevos modelos?".
Per no haver, no hi ha ni especificacions d'aquest vintage a la pàgina del fabricant. Fer click per mirar llista de característiques (fa falta? tothom n'ha tingut un d'aquests a ca seva...)
Pels carregadors vaig haver de provar-ne quatre (4) per arribar a trobar un que funcionàs. El primer semblava que carregava i el mòbil ho senyalitzava com a tal... però no. El segon va resultar un error d'etiquetatge incorrecte. El tercer estava mort, zero, nada. I finalment el quart intent ha estat exitòs, de moment. No dubt que per un comprador menys caparrut el seu destí hauria estat comprar-se un mòbil nou amb càmera digital integrada, després de cagar-se amb el mòbil vell, el fabricant, els venedors, i els xinesos que van posar les seves mans als transformadors.
Aquest és el meu camí però el segueixo d'alluny, esperant que alguna vegada hi apareixin nous serveis pels que un cregui que val la pena gastar-s'hi diners. Que malauradament en el món de les comunicacions tampoc ve determinat per un mateix. I molt pitjor encara, disfrutar de serveis que un considera bàsics i necessaris tampoc és tan simple amb un GSM, com ara llegir i enviar correus eletrònics en lloc de la timada no fiable i cara dels SMS.
La qualitat de les càmeres integrades encara és insuficient com per substituir una càmera digital. Càmeres que igualment també són cada vegada més petites, pot ser per contrarrestar l'efecte del mercat dels mòbils amb càmera sobre les ments dels compradors. Les capacitats multimèdia i d'organització dels mòbils també són bastant deficitàries, més enllà dels calendaris i les radios FM d'alguns models.
Després de considerar les característiques, els preus i tirar al fems els Punts Movistar Plus al veure que mai passaràs dels 10.000, el cas és que un pot realitzar un judici subjectiu i decidir què li val més. De moment, mantenir la ferralla present i invertir en maquinari extra com per exemple una càmera digital de quatre megapixels (no, jo no, són el reis mags :)
A continuació toca renovar les antiguitats per a que segueixin funcionant. En el cas de l'OT311 acabavem de perdre el carregador durant un viatge, mal assumpte en un món consistent en una cinta transportadora de nous models entrants, on els vells desapareixenmés ràpid que les expectatives que van crear. I aquesta actitud deixa lloc pels fabricants de segona made-in-China marca-hola-què-tal-adeu que omplen els prestatges amb les seves còpies per cobrir la demanda d'un mercat del que els fabricants originals no en volen saber rès per antiquat. El famós "Uff, esto hace ya mucho tiempo que no se vende" que consagra un "Quiere mirar nuestros nuevos modelos?".
Per no haver, no hi ha ni especificacions d'aquest vintage a la pàgina del fabricant. Fer click per mirar llista de característiques (fa falta? tothom n'ha tingut un d'aquests a ca seva...)
Pels carregadors vaig haver de provar-ne quatre (4) per arribar a trobar un que funcionàs. El primer semblava que carregava i el mòbil ho senyalitzava com a tal... però no. El segon va resultar un error d'etiquetatge incorrecte. El tercer estava mort, zero, nada. I finalment el quart intent ha estat exitòs, de moment. No dubt que per un comprador menys caparrut el seu destí hauria estat comprar-se un mòbil nou amb càmera digital integrada, després de cagar-se amb el mòbil vell, el fabricant, els venedors, i els xinesos que van posar les seves mans als transformadors.
Aquest és el meu camí però el segueixo d'alluny, esperant que alguna vegada hi apareixin nous serveis pels que un cregui que val la pena gastar-s'hi diners. Que malauradament en el món de les comunicacions tampoc ve determinat per un mateix. I molt pitjor encara, disfrutar de serveis que un considera bàsics i necessaris tampoc és tan simple amb un GSM, com ara llegir i enviar correus eletrònics en lloc de la timada no fiable i cara dels SMS.
dissabte, de desembre 04, 2004
Sortida a Gomila
Ja tocava. Mentres uns s'ho passaven bé a la Biofesta de Factory, altres vam anar al Casino (a dues passes un de l'altre). Segurament a la bio hauria trobat molts d'altres telemàtics i telemàtiques, però estava cansat de la massificació de la darrera vegada (i del descontrol X'-DD )
Al Casino actuaven els grups "Chico y Chica" y "Dirty Princess".
Tots dos grups foren molt originals. Dirty Princess en particular va resultar bastant interessant ja que a més de cantar també van posar en escena la seva coreografia ;) Jo i la meva germana ens ho vam passar molt bé, emperò i de passada entre taxis, les entrades i [només un parell] begudes hi vam deixar més pasta que a uns spaghetti :-/
Imatge del single "Jugar al revés", que van tenir l'amabilitat de cantar dues vegades durant la nit. El públic de primera línia ja es trobava bastant emocionat a aquestes altures. Fer click per veure a tamany complet.
Una camiseta de Dirty Princess. Les venien al guarda-roba de la discoteca.
Al Casino actuaven els grups "Chico y Chica" y "Dirty Princess".
Tots dos grups foren molt originals. Dirty Princess en particular va resultar bastant interessant ja que a més de cantar també van posar en escena la seva coreografia ;) Jo i la meva germana ens ho vam passar molt bé, emperò i de passada entre taxis, les entrades i [només un parell] begudes hi vam deixar més pasta que a uns spaghetti :-/
Imatge del single "Jugar al revés", que van tenir l'amabilitat de cantar dues vegades durant la nit. El públic de primera línia ja es trobava bastant emocionat a aquestes altures. Fer click per veure a tamany complet.
Una camiseta de Dirty Princess. Les venien al guarda-roba de la discoteca.
