dissabte, de desembre 18, 2004
Earthsea, -5 glamour
La setmana passada es va estrenar el film d'Earthsea (IMDB), al canal SciFi a una xarxa de cable del USA, en format de dos episodis repartits en dos dies.
Earthsea és una saga d'aventures medievals escrita per Ursula LeGuin. La primera novel.la (l'única que he llegit) la protagonitza l'estudiant de mag Sparrowhawk, qui molt segur de sí mateix intenta conjurar un mort a la vida, per motiu d'un duel. Prova no superada. I a més s'ha separat de la seva sombra (aquí la sombra mossega, no té rès que veure amb Peter Pan) i si bé al principi escapa d'ella, posteriorment decideix anar en la seva caça per viure o morir en l'intent. Durant el viatge tenen lloc vàries aventures que donen voltes i voltes fins arribar a l'emulsió de qui més tard serà l'Arquemag del món.
Una dada interessant és el funcionament de la màgia en aquest món. Bàsicament totes les coses que hi existeixen tenen un nom en la Llengua Antiga. Per exercir la màgia sobre ells fa falta recitar el seu nom dintre del conjur, però molts noms s'han perdut, i quan més s'allunya el protagonista de les terres on va crèixer i va aprendre màgia, més perdut es troba.
Es pot considerar a l'estil d'ESdA però sense tant de contingut èpic. Per l'altra banda el desenvolupament dels personatges és molt més acurat i entretingut que a ESdA. I precisament aquest és el punt fort d'Earthsea.
L'únic que el film aconsegueix traslladar a la pantalla és espectacle a l'americana ("oh yeah","it ain't any good") amb actors coneguts però sense gens de sentiment i camuflats entre els efectes especials. Al principi el protagonista és un baina molt cregut, i al final segueix amb el mateix sentiment de superheroi que ha de salvar el món. Realment patètic. Per no parlar de que la comparació entre l'argument del film i la versió literària resulta bastant distinta, però aquest detall no té per què ser important ja que d'un bon guió es pot fer una pel.lícula encara millor. Aquest no és el cas ni d'alluny.
O sigui que durant tres hores el que veim es un killo donant bots per la pantalla fent-se el valent (excepte mentres la sombra li llepa els oo), i tot per a que obtingui l'èxit i la noia al final.
En resum, llegiu la saga, especialment si vos agrada la fantasia no particularment èpica, i si voleu perdre un capvespre mirau l'adaptació escenogràfica d'aquí a uns anys quan el portin a Espanya (o ara, beneït p2p...).
L'autora també pensa de manera similar. A la notícia d'slashdot hi ha de tot, però en general tampoc sembla agradar el procediment poc desenvolupat i precipitat del film. La resposta del canal de cable, "mentres siguem els primers en share dóna igual el dolent que síguin els nostres guionistes".
Earthsea és una saga d'aventures medievals escrita per Ursula LeGuin. La primera novel.la (l'única que he llegit) la protagonitza l'estudiant de mag Sparrowhawk, qui molt segur de sí mateix intenta conjurar un mort a la vida, per motiu d'un duel. Prova no superada. I a més s'ha separat de la seva sombra (aquí la sombra mossega, no té rès que veure amb Peter Pan) i si bé al principi escapa d'ella, posteriorment decideix anar en la seva caça per viure o morir en l'intent. Durant el viatge tenen lloc vàries aventures que donen voltes i voltes fins arribar a l'emulsió de qui més tard serà l'Arquemag del món.
Una dada interessant és el funcionament de la màgia en aquest món. Bàsicament totes les coses que hi existeixen tenen un nom en la Llengua Antiga. Per exercir la màgia sobre ells fa falta recitar el seu nom dintre del conjur, però molts noms s'han perdut, i quan més s'allunya el protagonista de les terres on va crèixer i va aprendre màgia, més perdut es troba.
Es pot considerar a l'estil d'ESdA però sense tant de contingut èpic. Per l'altra banda el desenvolupament dels personatges és molt més acurat i entretingut que a ESdA. I precisament aquest és el punt fort d'Earthsea.
L'únic que el film aconsegueix traslladar a la pantalla és espectacle a l'americana ("oh yeah","it ain't any good") amb actors coneguts però sense gens de sentiment i camuflats entre els efectes especials. Al principi el protagonista és un baina molt cregut, i al final segueix amb el mateix sentiment de superheroi que ha de salvar el món. Realment patètic. Per no parlar de que la comparació entre l'argument del film i la versió literària resulta bastant distinta, però aquest detall no té per què ser important ja que d'un bon guió es pot fer una pel.lícula encara millor. Aquest no és el cas ni d'alluny.
O sigui que durant tres hores el que veim es un killo donant bots per la pantalla fent-se el valent (excepte mentres la sombra li llepa els oo), i tot per a que obtingui l'èxit i la noia al final.
En resum, llegiu la saga, especialment si vos agrada la fantasia no particularment èpica, i si voleu perdre un capvespre mirau l'adaptació escenogràfica d'aquí a uns anys quan el portin a Espanya (o ara, beneït p2p...).
L'autora també pensa de manera similar. A la notícia d'slashdot hi ha de tot, però en general tampoc sembla agradar el procediment poc desenvolupat i precipitat del film. La resposta del canal de cable, "mentres siguem els primers en share dóna igual el dolent que síguin els nostres guionistes".