diumenge, de desembre 05, 2004
IT doesn't matter
A casa tenim un mòbil Alcatel OT311 que resisteix noblement el pas del temps juntament amb altres telèfons de la mateixa generació i marques vàries. El cas és que jo sóc dels que prefereix gastar-se 20€ en una bateria nova abans que 200€ en un mòbil nou cada 3 anys. Digueu-me fetitxista si voleu, jo ho anomeno estalviar després d'haver analitzat la competivitat oferida pels darrers models en comparació amb l'antic i el que crec que pot resultar-me útil.
La qualitat de les càmeres integrades encara és insuficient com per substituir una càmera digital. Càmeres que igualment també són cada vegada més petites, pot ser per contrarrestar l'efecte del mercat dels mòbils amb càmera sobre les ments dels compradors. Les capacitats multimèdia i d'organització dels mòbils també són bastant deficitàries, més enllà dels calendaris i les radios FM d'alguns models.
Després de considerar les característiques, els preus i tirar al fems els Punts Movistar Plus al veure que mai passaràs dels 10.000, el cas és que un pot realitzar un judici subjectiu i decidir què li val més. De moment, mantenir la ferralla present i invertir en maquinari extra com per exemple una càmera digital de quatre megapixels (no, jo no, són el reis mags :)
A continuació toca renovar les antiguitats per a que segueixin funcionant. En el cas de l'OT311 acabavem de perdre el carregador durant un viatge, mal assumpte en un món consistent en una cinta transportadora de nous models entrants, on els vells desapareixenmés ràpid que les expectatives que van crear. I aquesta actitud deixa lloc pels fabricants de segona made-in-China marca-hola-què-tal-adeu que omplen els prestatges amb les seves còpies per cobrir la demanda d'un mercat del que els fabricants originals no en volen saber rès per antiquat. El famós "Uff, esto hace ya mucho tiempo que no se vende" que consagra un "Quiere mirar nuestros nuevos modelos?".
Per no haver, no hi ha ni especificacions d'aquest vintage a la pàgina del fabricant. Fer click per mirar llista de característiques (fa falta? tothom n'ha tingut un d'aquests a ca seva...)
Pels carregadors vaig haver de provar-ne quatre (4) per arribar a trobar un que funcionàs. El primer semblava que carregava i el mòbil ho senyalitzava com a tal... però no. El segon va resultar un error d'etiquetatge incorrecte. El tercer estava mort, zero, nada. I finalment el quart intent ha estat exitòs, de moment. No dubt que per un comprador menys caparrut el seu destí hauria estat comprar-se un mòbil nou amb càmera digital integrada, després de cagar-se amb el mòbil vell, el fabricant, els venedors, i els xinesos que van posar les seves mans als transformadors.
Aquest és el meu camí però el segueixo d'alluny, esperant que alguna vegada hi apareixin nous serveis pels que un cregui que val la pena gastar-s'hi diners. Que malauradament en el món de les comunicacions tampoc ve determinat per un mateix. I molt pitjor encara, disfrutar de serveis que un considera bàsics i necessaris tampoc és tan simple amb un GSM, com ara llegir i enviar correus eletrònics en lloc de la timada no fiable i cara dels SMS.
La qualitat de les càmeres integrades encara és insuficient com per substituir una càmera digital. Càmeres que igualment també són cada vegada més petites, pot ser per contrarrestar l'efecte del mercat dels mòbils amb càmera sobre les ments dels compradors. Les capacitats multimèdia i d'organització dels mòbils també són bastant deficitàries, més enllà dels calendaris i les radios FM d'alguns models.
Després de considerar les característiques, els preus i tirar al fems els Punts Movistar Plus al veure que mai passaràs dels 10.000, el cas és que un pot realitzar un judici subjectiu i decidir què li val més. De moment, mantenir la ferralla present i invertir en maquinari extra com per exemple una càmera digital de quatre megapixels (no, jo no, són el reis mags :)
A continuació toca renovar les antiguitats per a que segueixin funcionant. En el cas de l'OT311 acabavem de perdre el carregador durant un viatge, mal assumpte en un món consistent en una cinta transportadora de nous models entrants, on els vells desapareixenmés ràpid que les expectatives que van crear. I aquesta actitud deixa lloc pels fabricants de segona made-in-China marca-hola-què-tal-adeu que omplen els prestatges amb les seves còpies per cobrir la demanda d'un mercat del que els fabricants originals no en volen saber rès per antiquat. El famós "Uff, esto hace ya mucho tiempo que no se vende" que consagra un "Quiere mirar nuestros nuevos modelos?".
Per no haver, no hi ha ni especificacions d'aquest vintage a la pàgina del fabricant. Fer click per mirar llista de característiques (fa falta? tothom n'ha tingut un d'aquests a ca seva...)
Pels carregadors vaig haver de provar-ne quatre (4) per arribar a trobar un que funcionàs. El primer semblava que carregava i el mòbil ho senyalitzava com a tal... però no. El segon va resultar un error d'etiquetatge incorrecte. El tercer estava mort, zero, nada. I finalment el quart intent ha estat exitòs, de moment. No dubt que per un comprador menys caparrut el seu destí hauria estat comprar-se un mòbil nou amb càmera digital integrada, després de cagar-se amb el mòbil vell, el fabricant, els venedors, i els xinesos que van posar les seves mans als transformadors.
Aquest és el meu camí però el segueixo d'alluny, esperant que alguna vegada hi apareixin nous serveis pels que un cregui que val la pena gastar-s'hi diners. Que malauradament en el món de les comunicacions tampoc ve determinat per un mateix. I molt pitjor encara, disfrutar de serveis que un considera bàsics i necessaris tampoc és tan simple amb un GSM, com ara llegir i enviar correus eletrònics en lloc de la timada no fiable i cara dels SMS.
