dissabte, de juliol 30, 2005
The Tombs of Atuan (Earthsea 2), d'Ursula Leguin
En aquesta entrega Sparrowhawk aconsegueix el tresor i la xicota ;) De fet Sparrowhawk només intervé pràcticament al desenllaç de la trama. Qui porta el pès de la introducció i del nus és la sacerdotisa d'un culte dedicat als Sense Nom, i durant la novel.la ella ens explica els seus problemes existencials.
Realment tinc ganes de llegir-me la tercera part per saber si Tenar, la sacerdotisa, finalment es queda a viure amb Sparrowhawk per tal de crear i mantenir a una prole de nins i nines. En aquest cas em replantejaria continuar amb la lectura de la saga. El tema és que per motius fòra del meu control aquest estiu arriba a haver tota una col.lecció espectecular d'infants a la terrada, fills de cosins. I també fills de veïns que venen a veure un gatet molt maco que vam trobar la setmana passada i que encara està d'okupa a la casa.
Pot ser la realitat supera la ficció, però quan la realitat iguala la ficció és que hi ha algun problema. Realment crec que aquest desenllaç és bastant improbable, ja que la saga consisteix de sis volums i aquest només és el segon. És a dir, que encara en segueixen quatre més. I sería bastant complicat escriure'ls protagonitzats per un cap de família, a no ser que estiguessim parlant d'un capítol qualsevol d'Alias, però ja serien històries distintes :p
Realment tinc ganes de llegir-me la tercera part per saber si Tenar, la sacerdotisa, finalment es queda a viure amb Sparrowhawk per tal de crear i mantenir a una prole de nins i nines. En aquest cas em replantejaria continuar amb la lectura de la saga. El tema és que per motius fòra del meu control aquest estiu arriba a haver tota una col.lecció espectecular d'infants a la terrada, fills de cosins. I també fills de veïns que venen a veure un gatet molt maco que vam trobar la setmana passada i que encara està d'okupa a la casa.
Pot ser la realitat supera la ficció, però quan la realitat iguala la ficció és que hi ha algun problema. Realment crec que aquest desenllaç és bastant improbable, ja que la saga consisteix de sis volums i aquest només és el segon. És a dir, que encara en segueixen quatre més. I sería bastant complicat escriure'ls protagonitzats per un cap de família, a no ser que estiguessim parlant d'un capítol qualsevol d'Alias, però ja serien històries distintes :p
dimarts, de març 08, 2005
Al final la pedra de les patents ha caigut sobre els nostres caps
Els polítics europeus han decidit ignorar la voluntat del Parlament per aprovar la nova llei de patents, que inclou la possibilitat de patentar programari.
Sobre les barbaritats que això suposa ja n'he donat molts d'exemples en passats escrits a aquesta web. Un dels casos més recents és la patent de l'icona d'ajuda, expedida a Japó. L'empresa de programari que distribueix Ichitaro (l'únic programari - també privatiu :-/ però al menys de creació local - que fa la competència al Microsoft Office a Japó) ha estat denunciada, i ha entrat en l'espiral dels advocats i judicis.
Protegir-se contra les denuncies de Propietat Intel.lectual no és una gesta a l'abast de qualsevol empresa. Es tracta d'un procés llarg i costós que requereix advocats i personal expert en la matèria. Però les grans empreses ja disposen de departaments dedicats a tals affairs.
Precisament han estat les grans empreses les que més pressió han realitzat als polítics europeus per aconseguir l'aprovació d'aquesta llei. La perspectiva d'aquestes multinacionals d'obtenir beneficis gràcies a royalties pesa més que la voluntat de no perjudicar premeditadament el mercat de petites i mitjanes empreses, així com el de particulars.
Resulta especialment perjudicat el sector del Programari Lliure. Molts dels projectes de programari lliure es troben sota la responsabilitat de grups de programadors independents, on els beneficis no provenen de la venta de llicències d'ús (absolutament contrari a l'ètica del programari lliure que promou les llibertats d'ús, distribució, modificació i lliure distribució de millores), sinó del manteniment, gestió o adaptació dels projectes d'IT. En el programari lliure, al no haver cost de llicències es fa difícil soportar un sistema que propaga el pagament de royalties acoblades a aquestes llicències.
En conjunt, la nova llei de patents beneficia un grup reduït d'interessats que segueixen la seva pròpia agenda personal, i perjudica els interessos d'Europa. Especialment perjudica els interessos socials, al ser el Programari Lliure el centre de la diana, i les royalties el quantiosos beneficis que recolliran uns pocs rics per esser encara asquerosament més rics i vanidosos.
Afortunadament no tots els països de l'Unió Europea s'han agenollat davant el poder econòmic dels lobbies interessats, pel que es possible i necessari fer modificacions per a impulsar el programari lliure i limitar l'acció de la nova llei.
Sobre les barbaritats que això suposa ja n'he donat molts d'exemples en passats escrits a aquesta web. Un dels casos més recents és la patent de l'icona d'ajuda, expedida a Japó. L'empresa de programari que distribueix Ichitaro (l'únic programari - també privatiu :-/ però al menys de creació local - que fa la competència al Microsoft Office a Japó) ha estat denunciada, i ha entrat en l'espiral dels advocats i judicis.
Protegir-se contra les denuncies de Propietat Intel.lectual no és una gesta a l'abast de qualsevol empresa. Es tracta d'un procés llarg i costós que requereix advocats i personal expert en la matèria. Però les grans empreses ja disposen de departaments dedicats a tals affairs.
Precisament han estat les grans empreses les que més pressió han realitzat als polítics europeus per aconseguir l'aprovació d'aquesta llei. La perspectiva d'aquestes multinacionals d'obtenir beneficis gràcies a royalties pesa més que la voluntat de no perjudicar premeditadament el mercat de petites i mitjanes empreses, així com el de particulars.
Resulta especialment perjudicat el sector del Programari Lliure. Molts dels projectes de programari lliure es troben sota la responsabilitat de grups de programadors independents, on els beneficis no provenen de la venta de llicències d'ús (absolutament contrari a l'ètica del programari lliure que promou les llibertats d'ús, distribució, modificació i lliure distribució de millores), sinó del manteniment, gestió o adaptació dels projectes d'IT. En el programari lliure, al no haver cost de llicències es fa difícil soportar un sistema que propaga el pagament de royalties acoblades a aquestes llicències.
En conjunt, la nova llei de patents beneficia un grup reduït d'interessats que segueixen la seva pròpia agenda personal, i perjudica els interessos d'Europa. Especialment perjudica els interessos socials, al ser el Programari Lliure el centre de la diana, i les royalties el quantiosos beneficis que recolliran uns pocs rics per esser encara asquerosament més rics i vanidosos.
Afortunadament no tots els països de l'Unió Europea s'han agenollat davant el poder econòmic dels lobbies interessats, pel que es possible i necessari fer modificacions per a impulsar el programari lliure i limitar l'acció de la nova llei.
dimecres, de febrer 23, 2005
Prova Pilot de Votació Electrònica
Al passat Referèndum sobre la Constitució Europea es va posar en marxa un sistema de votació electrònica sense validesa real, evote. Va ser una prova pilot a nivell no general i a les Balears només es podia provar des d'Ibiza de manera voluntària. El sistema l'ha programat Indra, que ha oferit una solució de software privatiu, tancat i únicament per windows xp/2000. Per aquestes característiques jo ja quedo fòra del sistema ^_^; ¿Qui pot confiar en un programa privatiu que a sobre no ha estat avaluat per cap grup independent?
L'associació OVE ofereix un informe amb conclusions bastant negatives sobre el funcionament del sistema.
La pàgina principal de la web consisteix en una imatge jpeg, tal qual.
Donada la intangibilitat dels bits, el vot electrònic requereix una aproximació distinta a l'adoptada amb el vot de paper. El Consell Europeu va el·laborar la Rec(2004)11E on estableix les línies generals per desenvolupar aquests sistemes de vot. Allà mateix s'hi resumeixen les noves possibilitats que ofereix el vot electrònic:
L'associació OVE ofereix un informe amb conclusions bastant negatives sobre el funcionament del sistema.
La pàgina principal de la web consisteix en una imatge jpeg, tal qual.
Donada la intangibilitat dels bits, el vot electrònic requereix una aproximació distinta a l'adoptada amb el vot de paper. El Consell Europeu va el·laborar la Rec(2004)11E on estableix les línies generals per desenvolupar aquests sistemes de vot. Allà mateix s'hi resumeixen les noves possibilitats que ofereix el vot electrònic:
- enabling voters to cast their votes from a place other than the polling station in their voting district;
- facilitating the casting of the vote by the voter;
- facilitating the participation in elections and referendums of all those who are entitled to vote, and particularly of citizens residing or staying abroad;
- widening access to the voting process for voters with disabilities or those having other difficulties in being physically presentat a polling station and using the devices available there;
- increasing voter turnout by providing additional voting channels;
- bringing voting in line with new developments in society and the increasing use of new technologies as a medium for communication and civic engagement in pursuit of democracy;
- reducing, over time, the overall cost to the electoral authorities of conducting an election or referendum;
- delivering voting results reliably and more quickly;
- providing the electorate with a better service, by offering a variety of voting channels;
- Només els votants autoritzants poden exercir el dret a vot.
- Només es pot votar una vegada, no més.
- Ningú pot determinar qui a votat a qui.
- Ningú pot duplicar el vot de ningú.
- Ningú pot canviar el vot de ningú sense esser descobert.
- Cada votant ha de poder comprovar que el seu vot es té en compte al càlcul final.
divendres, de febrer 11, 2005
You Can Click, But You Can't Hide
lokitorrent.com, amb el logo de la Motion Picture Associacion of America. A espantar el personal:
You Can Click, BUT YOU CAN'T HIDE.
There are websites that provide legal downloads. This is not one of them.
This website has been permanently shut down by court order because it facilitates the illegal downloading of copyrighted motion pictures. The illegal downloading of motion pictures robs thousands of honest, hard-working people of their livelihood, and stifles creativity. Illegally downloading movies from sites such as these without proper authorization violates the law, is theft, and is not anonymous. Stealing movies leaves a trail. The only way not to get caught is to stop.
diumenge, de febrer 06, 2005
Curiositats de la Constitució Europea
El següent article de la constitució referent a Defensa m'atreu l'atenció. Finalment ens disposam a fer la competència als EEUU... i a gastar-nos el mateix? 8-) L'Agència Europea de Defensa s'estableix dintre de la línia de treball de l'OTAN, on també s'hi troben reunits els EEUU. Però la diplomàcia té els seus alts i baixos. Seguirà existint Europa d'aquí a 40 anys? Vull dir, per sobre del nivell del mar, i sense incidència de Tsunamis. I si Europa s'engrossa per damunt dels EEUU, cobraré el meu Subsidi Social abans dels 80?
ARTICLE III-311
1. L'Agència en l'àmbit del desenvolupament de les capacitats de defensa, la investigació, l'adquisició i l'armament (Agència Europea de Defensa) creada per l'apartat 3 de l'article I-41 estarà sota l'autoritat del Consell, i tindrà les funcions següents:En canvi la secció de Cultura resulta molt més pobre. A pesar de ser un tema de moda i recurrent a diari en els mitjans de comunicació, no s'estableix cap criteri conjunt en la distribució de continguts:
a) contribuir a identificar els objectius de capacitats militars dels Estats membres i a avaluar el respecte dels compromisos de capacitats contrets pels Estats membres;
b) fomentar l'harmonització de les necessitats operatives i l'adopció de mètodes d'adquisició eficaços i compatibles;
c) proposar projectes multilaterals per a complir els objectius de capacitats militars i coordinar els programes executats pels Estats membres i la gestió de programes de cooperació específics;
d) donar suport a la investigació sobre tecnologia de defensa i coordinar i planificar activitats d'investigació conjuntes i estudis de solucions tècniques que responguen a les futures necessitats operatives;
e) contribuir a identificar i, si és el cas, aplicar qualsevol mesura oportuna per a reforçar la base industrial i tecnològica del sector de la defensa i per a millorar l'eficàcia de les despeses militars.
[...]
ARTICLE III-280[...]
2. L'acció de la Unió tindrà com a objectiu fomentar la cooperació entre Estats membres i, si cal, reforçar i complementar la seua acció en els àmbits següents:
a) la millora del coneixement i la difusió de la cultura i la història dels pobles europeus;
b) la conservació i protecció del patrimoni cultural d'importància europea;
c) els intercanvis culturals no comercials;
d) la creació artística i literària, inclòs el sector audiovisual.
[...]
5. Per a contribuir a la consecució dels objectius que enuncia el present article:
a) la llei o la llei marc europea establirà mesures de foment [és a dir, ???!?, amb l'afegit que el lobby pro-discogràfiques és més poderós que el pro-patents de programari; i tots hem vist l'enrevessat procés que ha seguit la normativa de patents], excloent-ne qualsevol harmonització de les disposicions legals i reglamentàries dels Estats membres. La llei o la llei marc s'adoptarà prèvia consulta al Comité de les Regions;
b) el Consell adoptarà recomanacions a proposta de la Comissió.
