madTeleco

He recuperat un classic del calaix de sastre dels anys 90, l'Ultima VII. Tampoc és cert que ja no es crein joïes com les d'aquells anys. King's Quest, Space Quest, Darkside, Monkey Island, Indiana Jones, Heart of China, Day of the Tentacle... Però sí que ha decrementat enormement el nombre d'aventures disponibles, això sí, en 3D iquaranta mil covets. Per exemple, una de les darreres actuals que he tingut el gust de jugar és The Longest Journey la qual no té rès que envejar a altres aventures.

Clar que no tot eren ni són aventures gràfiques. Els jocs de rol per ordinador (CRPG) cada vegada tenen més pès (i en tenien més) al permetre juntar un món en 3D i una major flexibilitat de maneig dels personatges que ja no són només un de sol sinó un grup d'aventurers. I evidentment amb l'ús de xarxes la funcionalitat s'extèn a partides multijugador (Neverwinter Nights, Ultima Online...) augmentant l'emoció del joc. La part lúdica consisteix en passar una bona estona, cosa que s'aconseguia amb totes elles. O dit d'altra manera, un major pressupost no implica l'èxit.

La sèria Ultima és quasi un clàssic que encara avui en dia es pot obtenir amb el pack Ultima Collection. Perdura i es recorda al llarg del temps perquè no només té una interfícia notable pel seu temps sinó que gaudeix d'un guió enrevessat i que es desenvolupa guardant en tot moment la tensió, al llarg de tota la sèrie Ultima.

A Ultima VII, composat per The Black Gate i Serpent Isle, el protagonista i el seu grup d'aventurers volen salvar el món de les mans de El Guardià, una entitat diabòlica que desitja poder. Ambientat en un món medieval i màgic, es complica tot el que un es pot imaginar amb la resolució d'aventures secundaries, algunes de voluntària execució només pel goix o la recompensa oferida. D'aquesta manera el temps de joc es pot expandir fins a llargues setmanes, molt millor que les hores comptades de qualsevol aventura gràfica usual (amb el problema de que normalment sols encasquillar-te a alguna banda).

The Serpent Isle, la segona part, encara que menys impressionant que la primera, gaudeix d'un guió més treballat on hi entren en joc cents de personatges secondaris. En Batlin, associat a El Guardià i ex-cap de la secta de La Germandad que vaig desfer a la primera part ha escapat a Serpent Isle. La meva missió és seguir-lo sota les ordres de Lord British (un cameo del creador de la saga) per trobar El Guardià i derrotar-lo.

En aquests moments sóc a la casa un col·lega necromag de Moonshade, la ciutat dels mags. Apart de vendre'm encisos pot comunicar-se amb els morts, i com a mostra un botó, el ferrer de Trinsic, que precisament va ser el que va obrir la saga d'Ultima VII amb el seu assessinat ritualísitc a mans de membres de la secta de La Germandad. Je, a veure com acaba si és que acaba.