dissabte, de juliol 03, 2004
Thinkpad T21
Aquesta setmana he obtingut un Thinkpad T21 a Ebay. És de segona mà, restaurat [refurbished] per una empresa alemanya. Fins ara només n'havia vist un parell amb els meus ulls, però m'havien causat una bona impressió per la seva solidesa i compactació. I a falta de no poder comprar un ibook i menys un powerbook $-( aquesta era la millor opció, enfront el caos dels clònics made in Taiwan.
L'aparell segueix especificacions de fa uns 4 anys. És un PIII Speedstep a 800MHz, amb DVD, targeta de sò, 20GB de disc dur i 256MB de memòria RAM. La pantalla és un TFT de 14" (màx. 1024x768) i, encara que el pixels són relativament enormes respecte del que hi ha havui en dia al mercat, és de molt bona qualitat i ofereix un bon contrast. Quasi em ploren els ulls quan canvio del TFT al CRT de la meva workstation. A més porta integrat ethernet, usb, un conector ps/2 per a rata, port paral·lel, port serie, i sortides per a monitor CRT i S-Video (9 pins). I sí, el Trackpoint -aquella espècie de joystick vermell enmig del teclat- és divertit i fàcil de manejar (més que un touchpad), però millor una rata externa.
El hardware està quasi del tot soportat sota linux (hi he ficat Debian Sid) excepte pels sensors de temperatura i el modem mini-pci (Xircom) que porta. La targeta gràfica, una S3 Savage IX-MV funciona perfectament, però no accelera OpenGL (bye bye Neverwinter Nights aquest estiu). La bateria dura una mica més de dues hores, i tenir configurat correctament el cpudynd ajuda. De totes maneres el soport que dóna IBM a linux per al seus portàtils deixa bastant que desitjar. Per exemple, les actualitzacions per la BIOS només es poden usar des del windows. I si la distribució no soporta el hardware a la primera doncs no queda més remei que cercar-se la vida, encara que el resultat ha estat bo (era d'esperar amb un portàtil de fa quatre anys).
En resum pareix ser una bona peça. Sòlid com una nou (la carcassa és metall plastificat molt còmode al tacte), suficientment petit com per poder dur-lo d'una banda a una altra i potent si un no el vol per jugar principalment.
L'aparell segueix especificacions de fa uns 4 anys. És un PIII Speedstep a 800MHz, amb DVD, targeta de sò, 20GB de disc dur i 256MB de memòria RAM. La pantalla és un TFT de 14" (màx. 1024x768) i, encara que el pixels són relativament enormes respecte del que hi ha havui en dia al mercat, és de molt bona qualitat i ofereix un bon contrast. Quasi em ploren els ulls quan canvio del TFT al CRT de la meva workstation. A més porta integrat ethernet, usb, un conector ps/2 per a rata, port paral·lel, port serie, i sortides per a monitor CRT i S-Video (9 pins). I sí, el Trackpoint -aquella espècie de joystick vermell enmig del teclat- és divertit i fàcil de manejar (més que un touchpad), però millor una rata externa.
El hardware està quasi del tot soportat sota linux (hi he ficat Debian Sid) excepte pels sensors de temperatura i el modem mini-pci (Xircom) que porta. La targeta gràfica, una S3 Savage IX-MV funciona perfectament, però no accelera OpenGL (bye bye Neverwinter Nights aquest estiu). La bateria dura una mica més de dues hores, i tenir configurat correctament el cpudynd ajuda. De totes maneres el soport que dóna IBM a linux per al seus portàtils deixa bastant que desitjar. Per exemple, les actualitzacions per la BIOS només es poden usar des del windows. I si la distribució no soporta el hardware a la primera doncs no queda més remei que cercar-se la vida, encara que el resultat ha estat bo (era d'esperar amb un portàtil de fa quatre anys).
En resum pareix ser una bona peça. Sòlid com una nou (la carcassa és metall plastificat molt còmode al tacte), suficientment petit com per poder dur-lo d'una banda a una altra i potent si un no el vol per jugar principalment.
