madTeleco

Des dels primers capítols d'Star Trek apareix el metge de torn amb un aparell capaç de realitzar un diagnòstic ràpid sobre l'estat de salut del pacient. El metge agafa l'aparell, de dimensions reduïdes com per poder manejar-se amb una sòla mà. Te l'acosta durant un parell de segons i recorre el teu còs mentres es sent un bzzz...bzzz que indica el procés d'anàlisi. I passat aquest temps ja s'ha identificat l'enfermetat i, ara sí gràcies a la proficència del metge, la cura a aplicar (sempre s'hi deixa aquest darrer grau d'humanitat).

Per descomptat aquest aparell és molt bàsic i només capaç de realitzar una anàlisi de simptomes i químic relativament senzill com per poder cobrir la major part d'enfermetats i donar l'avís de la possible incidència de la resta. Per a operacions de major detall al vaixell estelar Enterprise hi ha altre equip mèdic. La resta de material mèdic passa per un scanner d'un tamany més gran i també capaç d'emetre partícules el més extranyes imaginables i amb una precisió micromètrica.

A la part mèdica d'Star Trek usualment tracten amb naturalitat l'ús de trasplants i cures biològiques, vull dir d'èssers vius, per a tractar enfermetats i ferides. Per descomptat hi ha capítols on el tema és la creació de clons amb creixement ràpid i finalitats terapèutiques. En aquests casos es reflexa el drama moral del capità, que al final sempre fa el que pot per salvar la seva tripulació de qualsevol mal.

D'Star Trek i altres sèries i llibres de ciència ficció s'en poden extreure moltes idees. Però totes aquestes creacions ens fan veure l'incumpliment de les expectatives (ja hem passat de llarg el famós any dos mil) i la falta d'ambició en general de la societat actual per a seguir evolucionant.