madTeleco

La 2a G.M. la van guanyar Japó i els Nazis. L'eix Aliat va ser derrotat.

Japó controla Àsia, Oceania, Sudamèrica i la costa Oest de Nordamèrica. Es tracta d'una societat amb respecte pels costums ancestrals, on el Yin i el Yan són un mode de viure.

L'imperi Nazi controla Europa, Àfrica i l'Est de Nordamèrica. Es presenta com una societat més inestable que la japonesa (els dolents de la pel.lícula, per dir-ho de manera suau).

Han continuat amb el programa de neteja ètnica que iniciaren a la guerra als seus dominis. Àfrica ha estat emprada com a camp de proves per a conduir-hi the ultimate experiment i han assecat el Mediterrani per convertir-lo en camps de cultiu. A més de ser més impulsius que els japonesos cal reconèixer que científicament també es troben en una posició més avançada, havent arribat a Mart per establir-hi una colònia.

Al centre de nordamèrica s'hi troba una zona desmilitarizada que separa els dos imperis (on hi ha el castell, d'aquí el títol).

Hi ha varis protagonistes i hi ha varies històries pràcticament independets excepte pels nexes sutils que permeten presentar el resultat com a un tot sol. A través del successos que aconteixen a cada un d'ells i narrada des dels seus punts de vista s'ens estableix la realitat d'aquest altre món de ficció.

El general japonés, l'infiltrat jueu que ha de comunicar al general sobre un pla importantíssim que consisteix en l'extermini de l'imperi japonès, un altre jueu que es disposa a establir el seu taller de joïes, el venedor d'objectes d'art americà, l'ex dona del joier. Tenen en comú que d'alguna manera les seves vides canvien al llarg de la novel.la, i influeixen en el canvi de vida d'altres.

És possible un món millor?

Alguns dels protagonistes es demanen el mateix, i l'autor del llibre dintre del llibre que compta la història a la inversa (anomenat The Grasshopper Lies Heavy) viu al castell de la zona desmilitaritzada, lloc on finalitza la trama i on s'ens demostra de manera definitiva el que és la ficció.

Sobre la lectura del llibre en general puc dir que no és gaire extens, no més de 250 pàgs. Però segueix un esquema de seqüenciació desordenada de fragments de les diferents trames i el mode de narració és des dels punts de vista dels personatges (d'una manera moolt personalitzada). Per aquests motius és recomanable prendre's el llibre de principi a fi i sense presses, per gaudir de tots els seus detalls.

Bibliografia:
DICK, Philip K. "The Man in the High Castle". Ed. Penguin Books, Penguin Classics. 2001. Introducció d'Eric Brown. ISBN 0-14-118667-4.