dijous, de juliol 22, 2004
The Da Vinci Code, per Dan Brown
De tan en quan una lectura lleugera va bé per fer espassar el mal de cap. O això pensava d'aquest llibre abans d'obrir la primera plana. Crec que és el llibre que físicament més vegades he vist i he sentit parlar aquest any, tant per les llibreries com per comentaris per la xarxa. Fins i tot els coneguts de primera n'havien sentit parlar o alguns fins i tot l'havien llegit (i cal reconèixer que per les espanyes trobar un interés comú notable per alguna obra literària és mooolt poc comú!).
Em tiraven enrera comentaris del tipus "best breathless chase since the advent of Harry Potter" (urg!), però després de deixar en banda el meu escepticisme em vaig fer amb una barata edició de butxaca made in amazon en anglès disposat a començar l'aventura i a veure què serà això. Pura curiositat, ja val.
I de què va el totxo?
Bàsicament tracta la cerca del Sant Grial. Aquest és un secret guardat per una secta o escisió de l'Esglèsia originada fa quasi dos mil anys. Però tots els que coneixien aquest secret han estat assessinats i l'únic testimoni que en queda és la neta del Gran Mestre de la secta juntament amb una sèrie de gestes que haurà de resoldre per poder retrobar aquest secret i evitar que es perdi per sempre.
Durant l'aventura ella, que és una criptòloga de la justícia francesa, juntament amb un historiador (el vertader protagonista) estaran en múltiples ocasions a just la pell del nas de trobar-se amb la mort. I per descomptat el Grial no és cap copa de vi ni rès per l'estil; és molt més gran. En aquest aspecte la sorpresa està assegurada. Ells dos tots solets lluitaran contra l'Opus Dei, col·leccionistes fanàtics i l'Esglèsia Apostòlica i Romànica. Alguns dels que els persegueixen volen, no trobar, sinó més be fer desaparèixer el Sant Grial perquè saben que posa en compromís la seva pròpia existència. Evidentment al desenllaç s'aclara quasi tot i el que pensàvem s'assembla poc a la realitat. El més senzill és que t'el llegeixis si encara no ho has fet :-)
L'autor mescla dades històriques reals juntament amb ficció quasi-real, és a dir, d'aquesta que intenta passar quasi-desapercebuda. El llibre està dividit en uns 100 capítols de curta durada que fan la lectura molt àgil, des d'un punt narratiu en 3a persona, no completament omniscient ja que només posa a l'abast les dades conegudes pel personatge en qüestió. Ha resultat ser senzillament interessant, i si no mira en quin temps m'he menjat les 500 pàgines de text en llengua heretje. Menys de 3 dies. Ha enganxat fins al darrer minut.
Em tiraven enrera comentaris del tipus "best breathless chase since the advent of Harry Potter" (urg!), però després de deixar en banda el meu escepticisme em vaig fer amb una barata edició de butxaca made in amazon en anglès disposat a començar l'aventura i a veure què serà això. Pura curiositat, ja val.
I de què va el totxo?
Bàsicament tracta la cerca del Sant Grial. Aquest és un secret guardat per una secta o escisió de l'Esglèsia originada fa quasi dos mil anys. Però tots els que coneixien aquest secret han estat assessinats i l'únic testimoni que en queda és la neta del Gran Mestre de la secta juntament amb una sèrie de gestes que haurà de resoldre per poder retrobar aquest secret i evitar que es perdi per sempre.
Durant l'aventura ella, que és una criptòloga de la justícia francesa, juntament amb un historiador (el vertader protagonista) estaran en múltiples ocasions a just la pell del nas de trobar-se amb la mort. I per descomptat el Grial no és cap copa de vi ni rès per l'estil; és molt més gran. En aquest aspecte la sorpresa està assegurada. Ells dos tots solets lluitaran contra l'Opus Dei, col·leccionistes fanàtics i l'Esglèsia Apostòlica i Romànica. Alguns dels que els persegueixen volen, no trobar, sinó més be fer desaparèixer el Sant Grial perquè saben que posa en compromís la seva pròpia existència. Evidentment al desenllaç s'aclara quasi tot i el que pensàvem s'assembla poc a la realitat. El més senzill és que t'el llegeixis si encara no ho has fet :-)
L'autor mescla dades històriques reals juntament amb ficció quasi-real, és a dir, d'aquesta que intenta passar quasi-desapercebuda. El llibre està dividit en uns 100 capítols de curta durada que fan la lectura molt àgil, des d'un punt narratiu en 3a persona, no completament omniscient ja que només posa a l'abast les dades conegudes pel personatge en qüestió. Ha resultat ser senzillament interessant, i si no mira en quin temps m'he menjat les 500 pàgines de text en llengua heretje. Menys de 3 dies. Ha enganxat fins al darrer minut.
Comentaris:
<< Principal
Sí, jo també estic al 3er dia de lectura en llengua heretge i m'he guardat les últimes 50 pàgines per llegir al llit, abans d'anar a dormir... Gràcies per no explicar el final. :P Salut!
L
Publica un comentari a l'entrada
L
<< Principal