diumenge, de juny 13, 2004
Fingersmith, per Sarah Waters
La novel·la està ambientada en l'Anglaterra de principis del segle XIX i a més pretèn seguir el tipus narratiu d'aquella època (novel·la victoriana). Conta la història de dues dones des de la seva infantesa, a mode d'introducció, fins als seus 18 anys. A aquesta edat en la que es retrobaran, no per casualitat, es centra la narració.
L'argument és interessant si t'agraden aquest tipus de novel·les, i la manera de contar-ho també és brillant. El contingut és ple de descripcions detallades amb matisos personals i segueix molt d'aprop el lent però sostingut desenvolupament dels personatges a mesura que la història avança, juntament amb els inesperats aconteixements que fan augmentar l'interès fins al final. Un final que arriba una mica massa comprimit pel meu gust; segurament l'autora pensà que després d'escriure 500 pàgines convenia començar amb el desenllaç.
Com dic és un llibre per perdre-s'hi. En els pensaments de na Suse Trinder, adoptada com a filla a una família de lladres a un barri marginal de Londres, i mimada per la seva mare adoptiva, la Sra. Sucksby. O en els aconteixements de na Maud Lilly, coprotagonista de la història, amb una infantesa transcorreguda a un hospital psiquiàtric, on nasqué, i una adolescència reprimida a càrrec del seu oncle, un acomodat erudit i estudiós de novel·les pornogràfiques.
El nexe d'unió entre les seves dues vides serà iniciat pel Sr. Rivers i la seva estratagema per estafar la fortuna de la Srta. Maud, amb la participació de Suse. Però el pla mai s'arribarà a complir completament quan Maud i Sue comencen a desenvolupar sentiments una cap a l'altra (vinga, de què vos pensàveu que anava la història?). Sense haver-hi personatges completament bons ni dolents, seran ambdues capaços de reconèixer les seves culpes per seguir endavant amb la vida que desitgen? O el final estarà marcat per l'odi i la venjança? Ja vos ho dic jo, acaba bé ;)
L'argument és interessant si t'agraden aquest tipus de novel·les, i la manera de contar-ho també és brillant. El contingut és ple de descripcions detallades amb matisos personals i segueix molt d'aprop el lent però sostingut desenvolupament dels personatges a mesura que la història avança, juntament amb els inesperats aconteixements que fan augmentar l'interès fins al final. Un final que arriba una mica massa comprimit pel meu gust; segurament l'autora pensà que després d'escriure 500 pàgines convenia començar amb el desenllaç.
Com dic és un llibre per perdre-s'hi. En els pensaments de na Suse Trinder, adoptada com a filla a una família de lladres a un barri marginal de Londres, i mimada per la seva mare adoptiva, la Sra. Sucksby. O en els aconteixements de na Maud Lilly, coprotagonista de la història, amb una infantesa transcorreguda a un hospital psiquiàtric, on nasqué, i una adolescència reprimida a càrrec del seu oncle, un acomodat erudit i estudiós de novel·les pornogràfiques.
El nexe d'unió entre les seves dues vides serà iniciat pel Sr. Rivers i la seva estratagema per estafar la fortuna de la Srta. Maud, amb la participació de Suse. Però el pla mai s'arribarà a complir completament quan Maud i Sue comencen a desenvolupar sentiments una cap a l'altra (vinga, de què vos pensàveu que anava la història?). Sense haver-hi personatges completament bons ni dolents, seran ambdues capaços de reconèixer les seves culpes per seguir endavant amb la vida que desitgen? O el final estarà marcat per l'odi i la venjança? Ja vos ho dic jo, acaba bé ;)
