dilluns, de maig 31, 2004
Temps d'exàmens
Arriba el juny i tots els estudiants hem de presentar rebut del que som. Sort a tots els que estan en la mateixa situació que jo, i encara més sort als qui se la mereixen i s'ho han preparat a conciència (bé, aquests es passen tot el dia a la biblioteca i no em llegeixen...)
La meva recomanació és anar a passejar o com a mínim sortir al carrer per esplaiar-se uns quants minuts cada dia en el cas de que tingueu pendent aquella assignatura que no podeu aguantar i que continuament vos punxa als ronyons. Teniu la meva sol.lidaritat i comprensió. Ens ha passat a tots.
Mentrestant, jo dedic els meus pobres minuts diaris de temps lliure a conduir aquest blog a algun lloc. Ja veurem què és el que surt :)
La meva recomanació és anar a passejar o com a mínim sortir al carrer per esplaiar-se uns quants minuts cada dia en el cas de que tingueu pendent aquella assignatura que no podeu aguantar i que continuament vos punxa als ronyons. Teniu la meva sol.lidaritat i comprensió. Ens ha passat a tots.
Mentrestant, jo dedic els meus pobres minuts diaris de temps lliure a conduir aquest blog a algun lloc. Ja veurem què és el que surt :)
Primer missatge!
Salutacions a tot el món!
A la fi m'he decidit a obrir un blog, web log o diari de bitàcora telemàtic (encara que en el meu cas pot ser no sigui molt "diari"). La peresa no ha pogut vèncer i aquí sóc, per marejar-vos. O per marejar-me tot sol, ara per ara.
De moment he volgut provar un d'aquest diaris precuinats com és el Blogger en lloc de matar-me amb la meva pròpia plana web. No tant per ignorància tècnica com pel "si ja està fet, per què reinventar la roda". Amb el que porto l'expericència és satisfactòria excepte pel pardal de tros de propaganda que hi ha a la part superior de la pàgina.
És curiós observar com els blogs s'han convertit en un fenòmen bastant ferm. L'aproximació a l'hora d'escriure'n un és ortogonal a la idea que acompanyava els vells diaris, unipersonals i secrets. Per què guardar-se per un mateix el que vas aprenent, si creus que pot servir als demés? O pot ser que només és un crit més de l'excès d'ego?
En qualsevol cas, aquesta plana no pretèn ser únicament un recull d'experiències privades, sino d'anàlisi o crida d'atenció a temes socials i tecnològics, que és el que m'interessa com a geek que sóc ;)
A la fi m'he decidit a obrir un blog, web log o diari de bitàcora telemàtic (encara que en el meu cas pot ser no sigui molt "diari"). La peresa no ha pogut vèncer i aquí sóc, per marejar-vos. O per marejar-me tot sol, ara per ara.
De moment he volgut provar un d'aquest diaris precuinats com és el Blogger en lloc de matar-me amb la meva pròpia plana web. No tant per ignorància tècnica com pel "si ja està fet, per què reinventar la roda". Amb el que porto l'expericència és satisfactòria excepte pel pardal de tros de propaganda que hi ha a la part superior de la pàgina.
És curiós observar com els blogs s'han convertit en un fenòmen bastant ferm. L'aproximació a l'hora d'escriure'n un és ortogonal a la idea que acompanyava els vells diaris, unipersonals i secrets. Per què guardar-se per un mateix el que vas aprenent, si creus que pot servir als demés? O pot ser que només és un crit més de l'excès d'ego?
En qualsevol cas, aquesta plana no pretèn ser únicament un recull d'experiències privades, sino d'anàlisi o crida d'atenció a temes socials i tecnològics, que és el que m'interessa com a geek que sóc ;)
