madTeleco

The Tombs of Atuan (Earthsea 2), d'Ursula Leguin

2005-07-30T01:52:00.000+02:00

En aquesta entrega Sparrowhawk aconsegueix el tresor i la xicota ;) De fet Sparrowhawk només intervé pràcticament al desenllaç de la trama. Qui porta el pès de la introducció i del nus és la sacerdotisa d'un culte dedicat als Sense Nom, i durant la novel.la ella ens explica els seus problemes existencials.

Realment tinc ganes de llegir-me la tercera part per saber si Tenar, la sacerdotisa, finalment es queda a viure amb Sparrowhawk per tal de crear i mantenir a una prole de nins i nines. En aquest cas em replantejaria continuar amb la lectura de la saga. El tema és que per motius fòra del meu control aquest estiu arriba a haver tota una col.lecció espectecular d'infants a la terrada, fills de cosins. I també fills de veïns que venen a veure un gatet molt maco que vam trobar la setmana passada i que encara està d'okupa a la casa.

Pot ser la realitat supera la ficció, però quan la realitat iguala la ficció és que hi ha algun problema. Realment crec que aquest desenllaç és bastant improbable, ja que la saga consisteix de sis volums i aquest només és el segon. És a dir, que encara en segueixen quatre més. I sería bastant complicat escriure'ls protagonitzats per un cap de família, a no ser que estiguessim parlant d'un capítol qualsevol d'Alias, però ja serien històries distintes :p

Al final la pedra de les patents ha caigut sobre els nostres caps

2005-03-08T13:33:00.000+01:00

Els polítics europeus han decidit ignorar la voluntat del Parlament per aprovar la nova llei de patents, que inclou la possibilitat de patentar programari.

Sobre les barbaritats que això suposa ja n'he donat molts d'exemples en passats escrits a aquesta web. Un dels casos més recents és la patent de l'icona d'ajuda, expedida a Japó. L'empresa de programari que distribueix Ichitaro (l'únic programari - també privatiu :-/ però al menys de creació local - que fa la competència al Microsoft Office a Japó) ha estat denunciada, i ha entrat en l'espiral dels advocats i judicis.

Protegir-se contra les denuncies de Propietat Intel.lectual no és una gesta a l'abast de qualsevol empresa. Es tracta d'un procés llarg i costós que requereix advocats i personal expert en la matèria. Però les grans empreses ja disposen de departaments dedicats a tals affairs.

Precisament han estat les grans empreses les que més pressió han realitzat als polítics europeus per aconseguir l'aprovació d'aquesta llei. La perspectiva d'aquestes multinacionals d'obtenir beneficis gràcies a royalties pesa més que la voluntat de no perjudicar premeditadament el mercat de petites i mitjanes empreses, així com el de particulars.

Resulta especialment perjudicat el sector del Programari Lliure. Molts dels projectes de programari lliure es troben sota la responsabilitat de grups de programadors independents, on els beneficis no provenen de la venta de llicències d'ús (absolutament contrari a l'ètica del programari lliure que promou les llibertats d'ús, distribució, modificació i lliure distribució de millores), sinó del manteniment, gestió o adaptació dels projectes d'IT. En el programari lliure, al no haver cost de llicències es fa difícil soportar un sistema que propaga el pagament de royalties acoblades a aquestes llicències.

En conjunt, la nova llei de patents beneficia un grup reduït d'interessats que segueixen la seva pròpia agenda personal, i perjudica els interessos d'Europa. Especialment perjudica els interessos socials, al ser el Programari Lliure el centre de la diana, i les royalties el quantiosos beneficis que recolliran uns pocs rics per esser encara asquerosament més rics i vanidosos.

Afortunadament no tots els països de l'Unió Europea s'han agenollat davant el poder econòmic dels lobbies interessats, pel que es possible i necessari fer modificacions per a impulsar el programari lliure i limitar l'acció de la nova llei.

Prova Pilot de Votació Electrònica

2005-02-23T16:21:00.000+01:00

Al passat Referèndum sobre la Constitució Europea es va posar en marxa un sistema de votació electrònica sense validesa real, evote. Va ser una prova pilot a nivell no general i a les Balears només es podia provar des d'Ibiza de manera voluntària. El sistema l'ha programat Indra, que ha oferit una solució de software privatiu, tancat i únicament per windows xp/2000. Per aquestes característiques jo ja quedo fòra del sistema ^_^; ¿Qui pot confiar en un programa privatiu que a sobre no ha estat avaluat per cap grup independent?

L'associació OVE ofereix un informe amb conclusions bastant negatives sobre el funcionament del sistema.

La pàgina principal de la web consisteix en una imatge jpeg, tal qual.

Donada la intangibilitat dels bits, el vot electrònic requereix una aproximació distinta a l'adoptada amb el vot de paper. El Consell Europeu va el·laborar la Rec(2004)11E on estableix les línies generals per desenvolupar aquests sistemes de vot. Allà mateix s'hi resumeixen les noves possibilitats que ofereix el vot electrònic:

enabling voters to cast their votes from a place other than the polling station in their voting district;
facilitating the casting of the vote by the voter;
facilitating the participation in elections and referendums of all those who are entitled to vote, and particularly of citizens residing or staying abroad;
widening access to the voting process for voters with disabilities or those having other difficulties in being physically presentat a polling station and using the devices available there;
increasing voter turnout by providing additional voting channels;
bringing voting in line with new developments in society and the increasing use of new technologies as a medium for communication and civic engagement in pursuit of democracy;
reducing, over time, the overall cost to the electoral authorities of conducting an election or referendum;
delivering voting results reliably and more quickly;
providing the electorate with a better service, by offering a variety of voting channels;

Entrant al protocol de votació electrònica en sí, Bruce Schneier establí a l'Applied Cryptography uns requeriments bàsics per tal que el procés de votació resulti vàlid:

Només els votants autoritzants poden exercir el dret a vot.
Només es pot votar una vegada, no més.
Ningú pot determinar qui a votat a qui.
Ningú pot duplicar el vot de ningú.
Ningú pot canviar el vot de ningú sense esser descobert.
Cada votant ha de poder comprovar que el seu vot es té en compte al càlcul final.

You Can Click, But You Can't Hide

2005-02-11T17:22:00.000+01:00

lokitorrent.com, amb el logo de la Motion Picture Associacion of America. A espantar el personal:

You Can Click, BUT YOU CAN'T HIDE.

There are websites that provide legal downloads. This is not one of them.

This website has been permanently shut down by court order because it facilitates the illegal downloading of copyrighted motion pictures. The illegal downloading of motion pictures robs thousands of honest, hard-working people of their livelihood, and stifles creativity. Illegally downloading movies from sites such as these without proper authorization violates the law, is theft, and is not anonymous. Stealing movies leaves a trail. The only way not to get caught is to stop.

Curiositats de la Constitució Europea

2005-02-06T19:24:00.000+01:00

El següent article de la constitució referent a Defensa m'atreu l'atenció. Finalment ens disposam a fer la competència als EEUU... i a gastar-nos el mateix? 8-) L'Agència Europea de Defensa s'estableix dintre de la línia de treball de l'OTAN, on també s'hi troben reunits els EEUU. Però la diplomàcia té els seus alts i baixos. Seguirà existint Europa d'aquí a 40 anys? Vull dir, per sobre del nivell del mar, i sense incidència de Tsunamis. I si Europa s'engrossa per damunt dels EEUU, cobraré el meu Subsidi Social abans dels 80?

ARTICLE III-311

1. L'Agència en l'àmbit del desenvolupament de les capacitats de defensa, la investigació, l'adquisició i l'armament (Agència Europea de Defensa) creada per l'apartat 3 de l'article I-41 estarà sota l'autoritat del Consell, i tindrà les funcions següents:
a) contribuir a identificar els objectius de capacitats militars dels Estats membres i a avaluar el respecte dels compromisos de capacitats contrets pels Estats membres;
b) fomentar l'harmonització de les necessitats operatives i l'adopció de mètodes d'adquisició eficaços i compatibles;
c) proposar projectes multilaterals per a complir els objectius de capacitats militars i coordinar els programes executats pels Estats membres i la gestió de programes de cooperació específics;
d) donar suport a la investigació sobre tecnologia de defensa i coordinar i planificar activitats d'investigació conjuntes i estudis de solucions tècniques que responguen a les futures necessitats operatives;
e) contribuir a identificar i, si és el cas, aplicar qualsevol mesura oportuna per a reforçar la base industrial i tecnològica del sector de la defensa i per a millorar l'eficàcia de les despeses militars.
[...]

En canvi la secció de Cultura resulta molt més pobre. A pesar de ser un tema de moda i recurrent a diari en els mitjans de comunicació, no s'estableix cap criteri conjunt en la distribució de continguts:

ARTICLE III-280

[...]
2. L'acció de la Unió tindrà com a objectiu fomentar la cooperació entre Estats membres i, si cal, reforçar i complementar la seua acció en els àmbits següents:
a) la millora del coneixement i la difusió de la cultura i la història dels pobles europeus;
b) la conservació i protecció del patrimoni cultural d'importància europea;
c) els intercanvis culturals no comercials;
d) la creació artística i literària, inclòs el sector audiovisual.
[...]
5. Per a contribuir a la consecució dels objectius que enuncia el present article:
a) la llei o la llei marc europea establirà mesures de foment [és a dir, ???!?, amb l'afegit que el lobby pro-discogràfiques és més poderós que el pro-patents de programari; i tots hem vist l'enrevessat procés que ha seguit la normativa de patents], excloent-ne qualsevol harmonització de les disposicions legals i reglamentàries dels Estats membres. La llei o la llei marc s'adoptarà prèvia consulta al Comité de les Regions;
b) el Consell adoptarà recomanacions a proposta de la Comissió.

Obres al Parc de les Estacions

2005-02-05T16:14:00.000+01:00

Algú recorda el plànol original pel nou Parc de les Estacions, aquell que havia d'unir la plaça d'Espanya amb el parc i soterrar les Avingudes? Aquesta és una de les obres contemporànies amb la planificació més patètica mai vista, amb el permís dels veïns del Carmel de Barcelona i el seu metre.

Al final de l'execució de la primera fase les dunes van haver de ser reduïdes a la meitat perquè les màquines de tallar gespa no podien operar-hi amb tanta pendent. També el pont que passa de banda a banda del parc es va haver de reconstruir.

Passat un temps, mig parc es va tornar a aixecar per ficar-hi les noves estacions d'autobús i tren. I més tard un altre tant per construir-hi els aparcaments. Curiosament l'entrada als aparcaments pel carrer Fontsanta hi era des de pràcticament el principi, sense aparcaments. Essent petit sempre em vaig demanar si arribaria el dia en que algun conductor gat entràs a tota pastilla veient la senyalització de "lliure" i se la pegàs contra la paret.

I poc a poc s'ha arribat a l'enèsima fase d'aquest projecte, també conegut com "Black Hole Parc" en referència al metre que volen construir des de l'estació fins la sortida de la ciutat. Tot amb la finalitat de juntar les dues parts de la ciutat separades per les vies del tren d'Inca (llavors només quedaran les vies del tren de Sóller). I també en referència a la desconeguda quantitat de diners públics que s'hi han destinat.

Les noves obres per soterrar les vies i construir la nova estació.
Després de tot, la zona no deixa de ser tan insegura com al principi. A veure qui s'atreveix a passar-hi de vespre? La presència policial al parc no diu que sigui més segur, sinó més bé el contrari. El qual em porta al cap aquell poble valencià on els seus policies municipals es veuen obligats a anar amb bicicleta per motius d'estalvi. És un poble on els policies no han de córrer més segur que un altre on es presenta la situació contrària?

Cobertura de Cap d'Any

2005-01-01T23:05:00.000+01:00

A Palma, la companyia que va anunciar-se durant els darrers minuts del 2004 va tenir problemes de cobertura des de la mitja nit fins a un quart d'una. Jo els perdon. Prefereixo veure el seu anunci abans que a l'Obregón & Cía ;)

A pesar dels esforços del TelediarioTVE per controlar la situació i fer propaganda gratuïta de les telefòniques, aquí queda demostrat :P

Infraestructura a Nadal

2004-12-23T01:01:00.000+01:00

La web d'Slashdot està sobresaturada i continuament retorna errors 503 (vaja, avui que m'hi volia registrar xD ). La web de la loteria nacional també funciona de tan en quant, entre time out i error de la base de dades.

Un es demana per a què existeixen aquestes webs si no és per oferir servei en el moment en que la gent més els necessita. En què pensen els enginyers? Ells segueixen amb la fórmula d'Erlangs i tan contents. És molt interessant poder consultar els bolets premiats sense moure's de casa... excepte si només compres loteria per Nadal.

Cursos de llengües orientals a la UIB

2004-12-19T21:50:00.000+01:00

Per a l'any 2005 el servei lingüístic ha organitzat els següents cursos:

Introducció a la llengua japonesa. 40 hores. Dimarts i dijous, d'11 de gener a 22 de març. De 17.30 a 19.30 hores. Aula 1 de l'Aulari. 100 euros.
Introducció a la cal·ligrafia xinesa. 30 hores. Dilluns i dimecres, de 4 d'abril a 23 de maig. De les 17.30 a les 19.30 hores. Aula 1 de l'Aulari. 80 euros.
Introducció al sànscrit. 12 hores. Dies 13, 14 i 15 de juliol. De 10h a 14h. Aula 1 de l'Aulari. 40 euros.

Estan dirigits per Ramon Bassa i Martín, com homenatge a Joan Mascaró Fornés (paisà de Santa Margalida i crack de les llengües).

Earthsea, -5 glamour

2004-12-18T05:05:00.000+01:00

La setmana passada es va estrenar el film d'Earthsea (IMDB), al canal SciFi a una xarxa de cable del USA, en format de dos episodis repartits en dos dies.

Earthsea és una saga d'aventures medievals escrita per Ursula LeGuin. La primera novel.la (l'única que he llegit) la protagonitza l'estudiant de mag Sparrowhawk, qui molt segur de sí mateix intenta conjurar un mort a la vida, per motiu d'un duel. Prova no superada. I a més s'ha separat de la seva sombra (aquí la sombra mossega, no té rès que veure amb Peter Pan) i si bé al principi escapa d'ella, posteriorment decideix anar en la seva caça per viure o morir en l'intent. Durant el viatge tenen lloc vàries aventures que donen voltes i voltes fins arribar a l'emulsió de qui més tard serà l'Arquemag del món.

Una dada interessant és el funcionament de la màgia en aquest món. Bàsicament totes les coses que hi existeixen tenen un nom en la Llengua Antiga. Per exercir la màgia sobre ells fa falta recitar el seu nom dintre del conjur, però molts noms s'han perdut, i quan més s'allunya el protagonista de les terres on va crèixer i va aprendre màgia, més perdut es troba.

Es pot considerar a l'estil d'ESdA però sense tant de contingut èpic. Per l'altra banda el desenvolupament dels personatges és molt més acurat i entretingut que a ESdA. I precisament aquest és el punt fort d'Earthsea.

L'únic que el film aconsegueix traslladar a la pantalla és espectacle a l'americana ("oh yeah","it ain't any good") amb actors coneguts però sense gens de sentiment i camuflats entre els efectes especials. Al principi el protagonista és un baina molt cregut, i al final segueix amb el mateix sentiment de superheroi que ha de salvar el món. Realment patètic. Per no parlar de que la comparació entre l'argument del film i la versió literària resulta bastant distinta, però aquest detall no té per què ser important ja que d'un bon guió es pot fer una pel.lícula encara millor. Aquest no és el cas ni d'alluny.

O sigui que durant tres hores el que veim es un killo donant bots per la pantalla fent-se el valent (excepte mentres la sombra li llepa els oo), i tot per a que obtingui l'èxit i la noia al final.

En resum, llegiu la saga, especialment si vos agrada la fantasia no particularment èpica, i si voleu perdre un capvespre mirau l'adaptació escenogràfica d'aquí a uns anys quan el portin a Espanya (o ara, beneït p2p...).

L'autora també pensa de manera similar. A la notícia d'slashdot hi ha de tot, però en general tampoc sembla agradar el procediment poc desenvolupat i precipitat del film. La resposta del canal de cable, "mentres siguem els primers en share dóna igual el dolent que síguin els nostres guionistes".

Micropagaments per mòbil

2004-12-15T23:43:00.000+01:00

Com a alternativa als mètodes que impliquen l'ús de la targeta de crèdit, cada vegada apareixen més publicacions generalistes que permeten comprar articles realitzant micropagaments per mòbil.:

Possiblement el major problema dels micropagaments són les tarifes mínimes de les empreses de pagament digital, que en el cas de Paypal són $0'30. Però no és problema del comprador final, que només es fixarà en el preu de carrer.

Anatomia d'un concert de Sober

2004-12-13T03:58:00.000+01:00

El passat divendres va actuar el grup Sober al Casino Royale (Gomila). El local, una discoteca un pis per sota del sòl, va quedar considerablement ple, per no anomenar la coa a l'entrada. Afortunadament vam adquirir entrades anticipades el mateix dia; sense elles hauria estat impossible entrar.

Després de tenir el públic esperant durant més d'hora, els teloners definitivament no van aparèixer i va entrar en escena directament el grup Sober. El públic es va comportar (no em vull imaginar el que hauria passat si després de tota aquesta espera els teloners s'atreveixen a pujar a l'escenari) i crec que la majoria del personal va demostrar que es sabien totes les cançons. Semblava més una festa que un concert, pel baix nivell de l'escenari i les dimensions reduïdes del local. Al final del concert van regalar pues de guitarra i els pals del bateria, tot un detall pels fans incondicionals (i vigilats ;-) de la primera fila.

El millor, apart del concert en sí, és que ens trobavem molt a prop de la sortida d'emergència, i a menys de 5 metres del grup. El pitjor és que aquesta sortida d'emergència estava bloquejada per dues torres d'altaveus molt (moolt) grans :-/ ¿Feien falta tants decibels a aquesta distància, cony?

També per la part negativa s'hi va sumar el retard juntament amb els teloners desapareguts i el cúmul de gent esperant per poder passar al voltant de l'entrada. L'organització va ser pitjor que la del concert amb Dirty Princess de la setmana passada, també al mateix local. Clar que el públic que llavors va assistir-hi també era menys nombrós.

Després del concert vam passar un parell d'hores entre Tunnel i Gothic-Virus, on vaig conèixer gent molt simpàtica que a les 4h (tancaven Virus) i després d'un parell de cerveses em volien portar al mini-Casino a continuar amb la vetllada X'-DD Desgraciadament els meus acompanyants no es trobaven disposats a segu ir més temps. Sigui doncs per una altra ocasió. De moment la darrera passa és cridar un taxi i esperar que la ressaca acústica minvi el més ràpid possible (mai vull ser cambrer a una discoteca d'aquestes).

Quan parlen les bruixes

2004-12-08T02:57:00.000+01:00

Ja fa un parell de mesos que havia escoltat el rumor i jo no m'ho creia, no ho veia possible, però R.Galli ho confirma.

Resulta que hi ha "professors" (o el que siguin) a la Universitat de les Illes Balears (UIB), del Departament d'Informàtica i Matemàtiques (DMI), que es neguen a tenir una xarxa wireless (compatible 802.11b) a la universitat, perquè podria ser perjudicial per la salut!

Els dispositius wireless emeten a uns 0'1-0'2 W de potència. El telèfon mòbil GSM emet a picos entre 2-5 W, i a més tenim el mòbil a menys de 10 cm del cervell quan parlam. Algunes vegades és pitjor i tenim el mòbil a la butxaca al costat dels oo (encara que no parlem, s'emeten trames de dades eventualment). Normalment estam a més distància del portàtil o de l'estació base, veritat?

Sí, les freqüències són distintes. El mòbil GSM emet a la banda 890-915MHz. El wireless als voltant de 2'4GHz, justament la freqüència de ressonància de l'aigua. Ostres, quin nom més lleg, té pinta de perillós. Però saps a quina freqüència i amb quina potència funcionen els microones? També a 2'4GHz, igual que el wireless, i amb uns 1000-2000 watts, unes deu mil vegades més potent. Prohibim els microones?

Fa anys que es discuteix crear una xarxa wireless a la UIB, i sempre s'han presentat diferents excuses, com per exemple la seguretat, o les reticències legals, recordar els pobles que van multar. Però una Universitat és distinta, els seus principis són la creació i compartició d'informació.

Això ja es passa de rosca, fregant el vudú. Crec que si un membre universitari vol aturar un projecte, ha de presentar els informes i dades necessaris per avalar la seva decisió i actuar coherentment, no amb excuses estúpides. No a un lloc on es pretèn fer cultura.

No vull dir que les ones electromagnètiques siguin inòqües. Està demostrat que són perilloses, i molt. Conec casos de "radios" que han quedat mig estèrils o turumbes per culpa d'algun descuit reparant l'antena radar d'un vaixell (això és potència). Però un mòbil és a un radar el que un protozoo és a una ballena. Si aquesta gent tingués conciència del que realment els fan a una radiografia, segurament sortirien de l'hospital agonitzant a crits.

IT doesn't matter

2004-12-05T18:47:00.000+01:00

A casa tenim un mòbil Alcatel OT311 que resisteix noblement el pas del temps juntament amb altres telèfons de la mateixa generació i marques vàries. El cas és que jo sóc dels que prefereix gastar-se 20€ en una bateria nova abans que 200€ en un mòbil nou cada 3 anys. Digueu-me fetitxista si voleu, jo ho anomeno estalviar després d'haver analitzat la competivitat oferida pels darrers models en comparació amb l'antic i el que crec que pot resultar-me útil.

La qualitat de les càmeres integrades encara és insuficient com per substituir una càmera digital. Càmeres que igualment també són cada vegada més petites, pot ser per contrarrestar l'efecte del mercat dels mòbils amb càmera sobre les ments dels compradors. Les capacitats multimèdia i d'organització dels mòbils també són bastant deficitàries, més enllà dels calendaris i les radios FM d'alguns models.

Després de considerar les característiques, els preus i tirar al fems els Punts Movistar Plus al veure que mai passaràs dels 10.000, el cas és que un pot realitzar un judici subjectiu i decidir què li val més. De moment, mantenir la ferralla present i invertir en maquinari extra com per exemple una càmera digital de quatre megapixels (no, jo no, són el reis mags :)

A continuació toca renovar les antiguitats per a que segueixin funcionant. En el cas de l'OT311 acabavem de perdre el carregador durant un viatge, mal assumpte en un món consistent en una cinta transportadora de nous models entrants, on els vells desapareixenmés ràpid que les expectatives que van crear. I aquesta actitud deixa lloc pels fabricants de segona made-in-China marca-hola-què-tal-adeu que omplen els prestatges amb les seves còpies per cobrir la demanda d'un mercat del que els fabricants originals no en volen saber rès per antiquat. El famós "Uff, esto hace ya mucho tiempo que no se vende" que consagra un "Quiere mirar nuestros nuevos modelos?".

Per no haver, no hi ha ni especificacions d'aquest vintage a la pàgina del fabricant. Fer click per mirar llista de característiques (fa falta? tothom n'ha tingut un d'aquests a ca seva...)

Pels carregadors vaig haver de provar-ne quatre (4) per arribar a trobar un que funcionàs. El primer semblava que carregava i el mòbil ho senyalitzava com a tal... però no. El segon va resultar un error d'etiquetatge incorrecte. El tercer estava mort, zero, nada. I finalment el quart intent ha estat exitòs, de moment. No dubt que per un comprador menys caparrut el seu destí hauria estat comprar-se un mòbil nou amb càmera digital integrada, després de cagar-se amb el mòbil vell, el fabricant, els venedors, i els xinesos que van posar les seves mans als transformadors.

Aquest és el meu camí però el segueixo d'alluny, esperant que alguna vegada hi apareixin nous serveis pels que un cregui que val la pena gastar-s'hi diners. Que malauradament en el món de les comunicacions tampoc ve determinat per un mateix. I molt pitjor encara, disfrutar de serveis que un considera bàsics i necessaris tampoc és tan simple amb un GSM, com ara llegir i enviar correus eletrònics en lloc de la timada no fiable i cara dels SMS.

Sortida a Gomila

2004-12-04T17:08:00.000+01:00

Ja tocava. Mentres uns s'ho passaven bé a la Biofesta de Factory, altres vam anar al Casino (a dues passes un de l'altre). Segurament a la bio hauria trobat molts d'altres telemàtics i telemàtiques, però estava cansat de la massificació de la darrera vegada (i del descontrol X'-DD )

Al Casino actuaven els grups "Chico y Chica" y "Dirty Princess".

Tots dos grups foren molt originals. Dirty Princess en particular va resultar bastant interessant ja que a més de cantar també van posar en escena la seva coreografia ;) Jo i la meva germana ens ho vam passar molt bé, emperò i de passada entre taxis, les entrades i [només un parell] begudes hi vam deixar més pasta que a uns spaghetti :-/

Imatge del single "Jugar al revés", que van tenir l'amabilitat de cantar dues vegades durant la nit. El públic de primera línia ja es trobava bastant emocionat a aquestes altures. Fer click per veure a tamany complet.

Una camiseta de Dirty Princess. Les venien al guarda-roba de la discoteca.

Alien Saga

2004-11-26T20:07:00.000+01:00

A la fi ja he vist els quatre films d'Alien protagonitzats per Sigourney Weaver (Ellen Ripley), una actriu que sempre m'ha agradat bastant. La saga és bàsicament una pendent costa abaix, pero ella resisteix.

Nau espacial dels Aliens.
Al primer film, Alien (Director's Cut, Ridley Scott, 1979), la tripulació d'una nau es veu involucrada en una cridada de rescat des d'una refineria espacial situada a una espècie de planeta. Durant el procés un dels membres esdevé hoste d'una criatura i Ripley és l'unic membre que sobreviu, la qual a més de pegar-se amb l'Alien ha de lluitar contra un androide de la Companyia.

Bebé Alien, recent nascut de les vísceres d'un ex-membre de la tipulació.
Aquesta primera entrega és la que millor combina els seus elements. Començant per l'opening èpic, fins als models d'H.R.Giger. Al casting si un és bò l'altre és millor, i entre tots ofereixen un resultat impressionant. La història és simple, però l'estudi i la presentació dels personatges involucrats li dóna vida. No és d'extranyar que R. Scott també dirigís Blade Runner, i qualsevol que hagui llegit una novel.la de P.K.Dick pot veure que la trama es mou al voltant de les motivacions, interessos i paranoies dels protagonistes.

Aliens (Special Edition, James Cameron, 1986) és la continuació on es rescata Ripley després d'uns cinquanta anys d'hivernació. La Companyia li demana responsabilitats per haver destruit la refineria del primer film. Juntament amb la necessitat d'acabar amb els seus malsons parteix en una missió militar per exterminar els Aliens. Durant el temps que ha estat adormina una nova colònia s'ha establert al planeta, de la qual no en queda rés en arribar excepte una nina traumatitzada. Finalment Ripley aconsegueix escapar de l'illot amb la nina, les restes d'un androide -que aquesta volta es mostra bastant útil- i un membre de l'escamot militar, mentres que el planeta és destruit per l'explosió del reactor nuclear de la base.

Aliens. One vs. One cap al final.
Si bé a la primera part l'arrel del seu èxit van ser la innovadora atmosfera i la proximitat dels personatges, a la segona part hi ha més del mateix. Però l'escamot militar bàsicament fa rialles per la seva prepotència durant tooot el film, fins el moment en el que es troben amb els aliens i es caguen les bragues. Al viatge també hi participa un "advocat" de la Companyia, amb intencions clares des del principi -¿els vol domesticar, el tros d'animal?- i que només aconsegueix avorrir més al personal. Al menys queda altre grup de personatges que fa el que pot per salvar la pel.lícula. Aquests són, com no, na Ripley, la nina i l'androide.

A la tercera entrega, Alien3 (David Fincher, 1992), la nau de rescat té un accident i acaba a un planeta-presó. D'alguna manera un seed d'alien ha acabat dintre de la nau, deixant prenyats al militar i a Ripley. Els presos i Ripley han de sobreviure fins a l'arribada de l'equip de rescat de la Companyia (una setmana aproximadament), però a més es comprova que el que realment importa a aquesta és l'exemplar que és a dintre de Ripley, la qual decideix suicidar-se i acabar amb ella mateixa, i per tant amb el film.

Alien3. Ripley no només es troba al mig d'un grup de psicòpates. També porta això al seu interior.
Aquí els papers ja es perden. Si bé a la segona part l'escamot militar va espatllar-ho tot amb els seus diàlegs innecessaris i bords, a un planeta-presó amb 25 presos tots ells casos de psiquiàtric un ja es pot imaginar la situació. Però a més, i suposo que per oferir alguna cosa més que mala bava i vísceres, per a controlar el grup de residents s'empra poder pseudo-religiós que arriba a vessar fins a fòra del film, d'aquest tan ridículament americà. D'alguna manera s'intenta aproximar-nos als personatges, que mai podem arribar a entendre ni remotament. La mateixa sensació sembla tenir Ripley quan s'adona que el món es divideix en bojos i egoístes.

Alien3. El final de la saga? D'alguna manera d'aquí a 200 anys es crearà un clon de Ripley i amb aquest el, ¡gasp!, quart episodi de la saga.
Amb la quarta part, Alien Resurrection (Jean-Pierre Jeunet, 1997), passen 200 anys fins que a un laboratori militar reviuen a Ripley i l'Alien dintre seu a partir de restes de sang. No passa molt de més temps fins que els Aliens es descontrolen i tot el laboratori se la pega contra [el que queda de] la Terra.

Els personatges sobreactuen i semblen trets directament d'un còmic nordamericà. La personalització dels protagonistes s'ha perdut totalment, i únicament el monolit de Ripley aconsegueix aguantar d'alguna manera el resultat final d'una típica superproducció made in Hollywood. Es juga estúpidament amb el tema de la clonació, els aliens ara poden quedar-se prenyats i na Ripley posseeix algunes característiques sensorials dels Aliens. Fins arribar al mal gust de l'escena en que un Alien dóna a parir un creuament entre Alien i humà, més lleig que la pesta (el disseny d'aquest segur que no el va crear Giger!). Per no anomenar la infinitat d'escenes amb gore i violència gratuïta, i l'oda a les armes que s'hi veu implicada.

Amb aquest panorama, l'única que es salva és la primera entrega. Deixo Alien vs. Depredator per a una altra vida.

Webmails

2004-11-16T01:05:00.000+01:00

Hotmail finalment ofereix 250MB de tamany de bústia X'-DD

Hotmail amb 250MB.
Ei, un moment! Què és això, no hi ha spam!? A veure... ah,no.
Era spam. Uff... ^_^;

Emperò,

2004-11-08T19:11:00.000+01:00

Tot té el seu costat bò. Aquest any no ha fet falta esperar passat Nadal per saber els resultats de les votacions dels nostres veins a l'altre costat del bessiot :)

Propòs un sistema de votació més adequat i divertit per a les circumstàncies actuals d'incertesa sobre l'estat mundial de la cosa. El protocol és el següent:

Dividir l'espai en un escenari on s'hi situen els dos candidats a la presidència a una distància prudencial cada un d'ells, i en un plató on es situa el públic votant (presidents d'empreses, magnats, petroleres, etc.)
Els candidats han d'estar inicialment de cara al públic i amb els ulls embenats. Moure's de la seva posició abans de que l'altre candidat sigui descalificat, implica descalificació immediata.
Es proveeix a cada assistent d'entre el públic amb un sac ple de pedra viva, roques, cantos rodaos i no tan rodaos o ferralla com trossos de motor, tuberies, etc.
Donada la senyal d'inici per un membre també del públic i elegit democràticament, tots els assistents comencen a llançar els objectes contundents a qui estimin oportú.
El darrer en restar de peus és declarat president dels Estats Units de Nord Amèrica per un temps de 4 anys, renovables a quatre més :)

Passada la ventisca... arriba la calma?

2004-11-08T18:44:00.000+01:00

Una setmana després de les eleccions als USA el clima s'ha calmat el suficient com per poder realitzar un anàlisi sobre la votació electrònica emprada.

Pot ser hi havia gent que s'esperava un gran bang o cataclisme. Que el 100 % dels vots fossin per Bush, o que totes les màquines es penjàssin en el moment més favorable per a Bush el qual seria en el cas de que el recompte de vots als seus adversaris anàs en creixement. No ha estat així, perquè cantaria massa.

Com que cap de les dues situacions ha tingut lloc d'una manera generalitzada sembla que s'ha validat l'ús dels sistemes electrònics de votació. O al menys aquesta és la impressió que volen donar els propietaris de les companyies responsables.

Emperò, el problema no són els accidents sinó la incertesa que incorpora el sistema a la fiabilitat dels resultats, degut a:

La total confiança depositada en el fabricant del sistema de votació electrònica. Els algoritmes emprats només són coneguts per ells, no públicament. A més tampoc es tenen notícies de que els fabricants haguin contactat amb la comunitat científica per emprar i millorar el material investigat fins llavors;
A pesar del secret que envolta el sistema han sorgit al públic detalls sobre el seu funcionament i la seva falta de seguretat. Entre ells i relatiu a les màquines Diebold, l'estructura dels logs, sense encriptar, i el funcionament sobre Microsoft Access per a la base de dades;
En una situació de fallida, qualsevol tècnic "qualificat" por accedir a la màquina i als seus continguts per "reparar-la";
La facilitat d'ús de la interfícia no sembla tan òbvia per les queixes generades, s'han retirat màquines amb pantalla tàctil pel seu mal funcionament. Fan falta més proves del sistema abans d'aplicar-lo a unes eleccions generals!

És incomprensible la confiança cega dels votants cap a un sistema de votacions tan manipulable i que permet pucherazos amb tan sols prémer un botó :-(

Demà comença la festa...

2004-11-01T20:14:00.000+01:00

...fins al dia de Carnavals.

Estic molt impacient per poder veure els resultats de les màquines de votació electrònica de Diebold en la jornada de demà. És la sensació de que tot el món està observant amb la gota de suor relliscant entre les celles, quan tu ja coneixes el resultat del partit, que era obvi des del principi.

"Trust Us, We are the Government"

Els anàlisis i les proves que s'han realitzat fins ara no són favorables, o més ben dit, no poden ser mai favorables ja que no hi ha lloc per aquesta opció. El codi font i els algoritmes que empren les màquines no han estat públicament revisats, excepte per agències del govern.

A Califòrnia inclús s'han trobat casos de màquines modificades i introduïdes sense la certificació del govern de l'estat. Per part dels usuaris també s'han presentat queixes degut a errades del funcionament de la interfícia. I amb les poques dades que s'han publicat sobre el funcionament intern d'aquestes màquines, aquí i aquí, els pronòstics no són més optimistes.

Monitors d'informació operatius

2004-10-28T23:11:00.000+02:00

Després de més de dues setmanes en stand-by, les pantalles d'informació de l'EMT de Palma que es troben a les aturades tornen a oferir el temps d'arribada estimat de les línies de bus.

L'EMT també ha començat a oferir un altre servei d'informació (que no he provat :-) molt útil per a les aturades que no disposen de monitor, i especialment per a les línies de poca freqüencia (usualment, cap d'elles amb monitor). La petició consisteix en enviar un SMS que conté el número de línia que ens interessa i el número identificatiu de l'aturada. Al cap d'uns moments s'hauria de rebre la resposta amb el temps estimat d'arribada.

Aquests dies tots els que empram bus públic hem pogut tornar a comprovar l'infern de fa uns anys: arribar a l'aturada i no saber si el bus vindrà en 1' ò en 20 minuts perquè justament l'acabam de perdre fa no rès. En una ciutat tan "petita", és lògic que els usuaris s'estimin un servei àgil que no els faci perdre el temps quan podrien anar-hi caminant en moltes situacions.

El descobriment de Linux

2004-10-26T11:47:00.000+02:00

Quan les dades del disc dur de Neal Stephenson es van corrompre, va anar a una de les cases de Los Altos amb experiència en la reparació de Macs. No va aconseguir recuperar rès, però els següents esdeveniments van obrir-li els ulls:

El CD mestre del Windows 95 es creava aquell dia.

Aquesta tira a una porta dels despatxos, on l'enginyer parla amb un hacker d'unix:

L'amo del despatx en qüestió era conegut per predicar que amb el HW d'Apple, en contra de l'esperit de la seva creació, és molt difícil jugar-hi i de modificar-lo. A diferència del que passava amb clònics de l'IBM PC.

I després d'aquesta revelació, l'escriptor va decidir anar a un "tot a 100" a comprar targes i material de segona mà per montar-se el seu PC clònic, amb Linux.

El meu cas en el descobriment de Linux va ser una mica semblant. Llavors només disposava d'un PC clònic, un 386SX, que per cert a Espanya no podia trobar-se precisament a una tenda "tot a 100".

Essent usuari de DOS i del Win3.11 estava molt content perquè podia executar vàries aplicacions en el que semblava al mateix temps. Mentres navegava per internet podia baixar-me els correus electrònics i escriure el meu treball de classe durant les esperes (sí, a 14400bps era tot molt lent). Però bastava que una d'aquestes aplicacions realitzàs una operació indeguda per a que tot el sistema es bloquejàs d'una manera més o menys cridanera.

Quan vaig descobrir el Linux i el soport multiprocés gestionat des del mateix sistema operatiu va ser obvi que fins llavors avia viscut emprant un filaberquí de rotació manual, quan al carrer estaven regalant Hole Hawgs.

Hole Hawg

2004-10-23T22:27:00.000+02:00

Al llibre de Neal Stephenson "In the beginning... was the command line" que avui he comentat hi ha un capítol molt interessant titulat "La Hole Hawg dels Sistemes Operatius". Una Hole Hawg és un filaberquí (drill en anglès)... no, és EL filaberquí. Segons l'autor, una vegada t'has acostumat a emprar una Hole Hawg, la resta tan sols seran juguetes a la teva vista. I pels models que he vist, sembla que tingui raó:

Hole Hawg en acció. Observau la cara de concentració de l'operari.
El punt d'aquest capítol és que els sistemes operatius Unix i compatibles Posix tenen el mateix efecte sobre l'usuari que la Hole Hawg... almenys si has viscut des de petit amb ella :-)

Per mi és la millor metàfora del llibre, i a més l'aparell en qüestió (que mai he vist en primera persona) imposa. Certament si em rompés una munyeca amb la Hole Hawg no denunciaria al fabricant, sino a mi mateix per descuidat.

In the beginning... was the Command Line

2004-10-23T16:59:00.000+02:00

Els GUIs (Graphic User Interfaces) es van inventar per a fer la feina que interessa directament, deixant en banda les complicacions de la línia de comandes. I l'invent seria de no ser pel nivell de detall perdut en l'execució de les tarees i per les complexitats de segon grau introduides per l'entorn gràfic.

Neal Stephenson (Cryptonomicon, Snow Crash...) conta la història de quan els entorns gràfics eren l'amor de la seva vida, el qual en aquells temps era sinònim de MacOS. Un dia, un error del sistema operatiu va produir la pèrdua de part del seu treball. Llavors va descobrir la gran metàfora dels entorns gràfics i la decepció sobre la quals es sustenten. Perquè les carpetes i fitxers només són representacions d'altres realitats a més baix nivell, i per molt micos que siguin els gràfics, un mal disseny intern condueix a la pèrdua de control i estabilitat.

Avui en dia segueix essent un fan dels GUIs, sense perdre el contacte amb la terra. En altres paraules, va descobrir els sistemes unix i compatibles :-) on és possible treballar amb els entorns gràfics alhora que s'utilitza tota la potència oferida pel sistema operatiu -des de la línia de comandes si fa falta-. I segueix essent un punt vàlid des de l'escritura del llibre a l'any 1999.

El llibre també analitza l'enfonsament d'Apple a aquella època. Bàsicament l'exclusivitat del hardware que venia es contraposava a l'abaratiment del hardware emprat pels competidors, com MS, que tenien el seu negoci en el sistema operatiu. Cinc anys després és interessant veure com Apple ha tornat a reviure, gràcies a la força de la seva marca, amb el negoci del iPods i iBooks. Això sí, aquesta volta amb MacOS-X.

STEPHENSON, Neal. "In the beginning... was the Command Line". Ed. Perennial. 2003. ISBN 0-380-81593-1.

Gmail implementa DomainKeys

2004-10-18T07:15:00.000+02:00

Es tracta de la signatura electrònica dels correus electrònics, de servidor a servidor, i de manera transparent pels clients. La clau pública del domini es troba disponible a un registre TXT associat al domini. Per exemple, acab de rebre un email des de gmail.com que incorpora la següent capçalera:

DomainKey-Signature: a=rsa-sha1; c=nofws; s=beta; d=gmail.com;
h=received:message-id:date:from:reply-to:to:subject:mime-version:
content-type:content-transfer-encoding;b=S7CBB/fxLtPIVxoNb1US2T5f
ZyB4xZIfp7Uz/XQ5Rl55Si6bxShdk51QEWD17jHUYGykfn+QxeZlOPzobGWkbawmV
ljGFD9RssCZgL+B+TU4z4TFw22vxaTcLbNckg1k5Iv2szbbCfAdWTtXdBvvZqQVPI
0YGEIBNgzNmx7HAi0

Segons aquesta capçalera i el draft de l'IETF, el domini a consultar és beta._domainkey.gmail.com. On beta correspon al camp s, _domainkey és una paraula reservada per a tal efecte, i gmail.com correspon al camp d:

$ host -t txt beta._domainkey.gmail.com
beta._domainkey.gmail.com TXT "t=y; k=rsa;
p=MIGfMA0GCSqGSIb3DQEBAQUAA4GNADCBiQKBgQC69TURXN3oN
fz+G/m3g5rt4P6nsKmVgU1D6cw2X6BnxKJNlQKm10f8tMx6P6bN7juTR
1BeD8ubaGqtzm2rWK4LiMJqhoQcwQziGbK1zp/MkdXZEWMCflLY6oUI
TrivK7JNOLXtZbdxJG2y/RAHGswKKyVhSP9niRsZF/IBr5p8uQIDAQAB"

Ara només fa falta comprovar que la signatura incorporada al missatge (que inclou les capçaleres senyalades al camp h en el seu càlcul) correspont amb la que el receptor generi usant la clau pública oferida pel DNS. Ara per ara apart de la implementació pròpia de gmail, també hi ha desenvolupat un plug-in per sendmail.

La utilitat d'aquest sistema passa per resoldre els atacs de phishing i de màquines zombies que usen dominis d'altres entitats. Aquest spam usualment no incorporarà les capçaleres de DomainKey-Signature (o seran incorrectes, ja que la clau privada només es troba al servidor vàlid), de manera pot ser fàcilment descartat. El qual obliga als spammers a emprar dominis propis, però els servidors que emprin aquest sistema entre ells ja es lleven un problema de sobre.

A més, com que la informació es troba a les capçaleres, aquest sistema és capaç de resistir tant bounces com forwarding (si s'hi inclouen les capçaleres necessàries). Altres sistemes basats en la comprovació d'IP d'origen (per exemple el sistema de resolució inversa de domini, puaaaajjjjj puajj puckk kk) no ho soporten.

L'única pega és el protocol el va dissenyar Yahoo i es troba sota una sèrie de (vàries) patents nordamericanes :-( Abans he parlat d'un draft de l'IETF, però suposo que ja sabeu que l'IETF té i ha tingut seriosos problemes de criteri a l'hora d'acceptar standars sota la influència de patents o llicències de tercers (per exemple recordar el sonat sistema Sender-ID de microsoft, que per cert bye bye :-).

Almenys la llicència sembla bastant lliure, però desconeg si ho serà el suficient com per a que la comunitat de free software l'accepti. Ho sabrem en els propers dies.

Star Trek Enterprise S4

2004-10-15T06:24:00.000+02:00

Aquest mes ha començat la quarta temporada d'Star Trek Enterprise. Amb la companyia de l'entranyable Capità Arthur, en Portos (el seu cà :-), na T'Pol (la vulcaniana penjada pel capità al mateix estil Expedient X) & Cia.

El primer capítol de la temporada continua la trama dels viatges temporals, amb una nova disrupció de l'espai-temps causada per Agents Temporals sublevats (amb la pell de color verd i ulls vermells :-) Per tota una sèrie de circumstàncies, l'Enterprise viatja al passat, just coincidint amb la 2a Guerra Mundial. Amb la petita variació de que els nazis ja han invadit mitja costa est dels EEUU (amb un lleuger ajut extraterrestre :-)

Arthur i la seva tripulació han d'impedir que aquests ex-Agents Temporals puguin tornar al futur per destruir l'Univers. I a més han de fer retrocedir l'exèrcit alemany abans de tornar al seu temps (si poden)! Cada fi de setmana al canal UPN per HDTV, o p2p pel qui no hi arribi el seu cable ;-)

I parlant d'HDTV, pareix mentida la resolució i qualitat d'imatge que té. Fins i tot es veuen fabulosament els Xvid a partir de l'original comprimit. A Europa sempre anem una passa per enrera de la resta del món en tecnologia. Al menys (a Espanya) ja podem començar a disposar de televisió per cable de codificació digital a un preu raonable en comparació al sistema analògic, però les resolucions oferides estan a l'altura de les televisions de fa 10 anys (és a dir, les que tots tenim) :-/

La televisió digital per satèl.lit fa més temps que està disponible (segurament heu sentit parlar d'Eutelsat), però fa 3 anys els dispositius de decodificació tenien un preu prohibitiu fòra de l'accés del públic general.

Ara que l'acceptació comença a estendre's i els preus baixen, resulta que ens quedam enrera en la carrera per les TVs d'alta definició. Tal com suggereix el General Turgidson a Dr. Strangelove, Or: How I Learned To Stop Worrying And Love The Bomb:

"We must be...increasingly on the alert to prevent them from taking over other mineshaft space, in order to breed more prodigiously than we do, thus, knocking us out in superior numbers when we emerge! Mr. President, we must not allow...a mine shaft gap!"

Comunicat no oficial

2004-10-08T16:59:00.000+02:00

Als xoriços de l'estació de Sans que tinguin en la seva possessió una capsa amb la següent senyalització:

Es tracta d'un contingut vitamínic i energètic d'alta potència especialment indicat per esportistes d'élite. Afavoreix l'eixamplament de la caixa toràcica i també ajuda a perdre pès sense fer exercisi, acompanyat d'un benestar general permanent. No ho prengueu sense recepta mèdica! I no ho exporteu fòra de Barcelona sense el permís d'aduanes!!!

m17n .3, IMs

2004-09-30T04:37:00.000+02:00

Finalment he trobat el que cercava:

scim (Gtk). Hi ha paquets a Debian. Encara m'acabaré passant al gnome...
skim (Qt). Basat en l'scim.
scim-qtimm (Qt, mòdul per immodule).

I també n'hi ha d'altres (varis per Gtk...).

Són projectes per a un Input Method bastant menys cutre que el kinput2 (com vaig dir, amb el kinput2 activat no funcionen les dead-keys) Els de KDE es troben en desenvolupament actiu i segurament fins a les Qt 3.4 com a molt prest no hi haurà rès oficial per part de Trolltech. A la branca Qt 3.3.x ara només hi eliminen bugs.

Filtrar spam per resolució inversa.

2004-09-29T15:53:00.000+02:00

N'estic fins els nassos dels servidors SMTP que filtren per resolució de domini. No serveix de rès!!

Logs de l'exim4:

2004-09-29 15:40:00 1CCega-0006Vq-SK <= XXX@madteleco.net U=miquel P=local S=562 id=20040929134000.GA24855@madteleco.net
2004-09-29 15:40:01 1CCega-0006Vq-SK Remote host mx-ha01.web.de [217.72.192.149] closed connection in response to HELO azathoth
2004-09-29 15:40:01 1CCega-0006Vq-SK Remote host mx-ha02.web.de [217.72.192.188] closed connection in response to HELO azathoth
2004-09-29 15:40:01 1CCega-0006Vq-SK == XXX@web.de R=dnslookup T=remote_smtp defer (-18): Remote host mx-ha02.web.de [217.72.192.188] closed connection in response to HELO azathoth

Provant-ho amb el netcat:

miquel@azathoth:~$ nc 217.72.192.149 25
220 WEB.DE
helo madteleco.net
554 Transaction failed. For explanation visit http://freemail.web.de/reject/?auswahl4=62.43.2.142

WTF!!

[...]
Use of an IP address without a reverse DNS entry for E-Mail dispatch:
WEB.DE does not accept any E-Mail on its incoming mail servers originating from IP numbers without a resolvable DNS entry. Update your DNS zone files and afterwards contact us to re-evaluate your IP number(s).
[...]

Esper que vos adoneu, capullus, de que el bloqueig de dominis m'obliga a:

a) Fer relay a un smarthost reconegut per vosaltres,
b) o bé, contractar un domini on pugui canviar ràpidament i automàticament la IP dels camps A i MX (la meva IP és assignada dinàmicament i pot canviar).

Evidentment un spammer professional pot, fàcilment i de manera relativament barata, passar-se pel forro tant els punts a) com b).

Es pot argumentar que d'aquesta manera s'evita l'spam provinent de les màquines zombies. Però els falsos positius d'aquest sistema de bloqueig arriba al 30%-40% la darrera vegada que vaig llegir sobre el tema.

MORAL: No filtreu ni per blocs IP ni per dominis ni per resolució inversa de domini. En general cal esser molt reticent dels mètodes de filtrat que empren fonts d'informació externes. Cal dissenyar el sistema de correu tenint en compte el grau de falsos negatius i falsos positius que trobeu acceptable, no al tun-tun.

Multilingualization .2

2004-09-29T01:31:00.000+02:00

El firefox/mozilla em permet escriure els kanas però no surt la finestra amb els possibles kanji a triar. Des del principi sabia que era un conflicte QT-GTK, o GTK-kinput relacionat amb la gestió de l'entrada de teclat. I efectivament (Bug 90082: Input Methods need to receive any key evnet) [bugzilla.gnome.org]:

[...]
------- Additional Comment #2 From Owen Taylor 2002-08-09 08:12 -------
Bumping priority back down because I have no idea how we can fix this ... best idea so far is that GtkIMContextXIM could connect to ::key-press-event on the toplevel window on focus-in and intercept key events until focus out, but that won't work for things like widgets embedded within a Plug/Socket combination.

[...i després de molta discussio i varis patches...]

------- Additional Comment #25 From ynakai@redhat.com 2004-07-15 05:30 -------
Any progress?
[...]

En altres paraules: el mateix bug de fa dos anys encara està "actiu". Igual que tot el tema d'escritura en múltiples alfabets. Mentrestant segueixo d'aprop del desenvolupament de l' im-ja.

Pel que sé, no és que els xinesos, japonesos, etc. no emprin linux, sinó que utilitzen normalment distribucions d'allà, i a més amb tota la localització en el seu idioma.És curiós notar que s'ha reprès el desenvolupament d'aquest tema des de la notícia dels governs asiàtics d'impulsar linux (gnu/linux?).

I aquesta setmana a més se n'ha parlat a la llista debian-devel. I en concret sobre la falta de coordinació en el tractament d'scripts personalitzats des dels diferents Desktop Managers: XDM, GDM, KDM, WDM shootout :-) [lists.debian.org].

Escritura japonesa a Debian Sid amb KDE

2004-09-27T21:03:00.000+02:00

Després d'una tarda més o menys profitosa he aconseguit adaptar l'escritori als meus requeriments amb un moderat èxit. L'objectiu era mantenir la localització (internacionalization - i18n) original del meu GNU/Debian Sid amb KDE (i.e. menús, dates, manuals, etc. en anglès) i alhora ser capaç de llegir i escriure el japonès (multilingualization - m17n) amb tota naturalitat.

El primer de tot és configurar adequadament els locales, "apt-get install locales", i sel·leccionar les que ens interessin, més aquestes (o almenys la EUC):

ja_JP.EUC-JP EUC-JP
ja_JP.UTF-8 UTF-8

Per sel·leccionar-les es pot emprar "dpkg-reconfigure locales", seguit de "locale-gen". El document de Ricardo Galli sobre còm configurar l'€uro al KDE pot servir de referència per aquest punt.

Per a gestionar varies escritures existeix el projecte im-ja, el qual ofereix un IME semblant al de windows. Desgraciadament no hi ha paquet oficial per Debian, i a més els paquets no oficials que he provat han donat un Segmentation Fault a l'executar l' im-ja-config.

Al final he optat pel primer que m'ha funcionat. Una combinació tradicional de canna + kinput2, més diccionaris, més totes les fonts japoneses que pogueu trobar (especialment recomanables les kochi -gothic i mincho-, sazanami, mikachan i les standard d'xfonts).

apt-get install canna canna-shion kinput2-canna edict enamdict kanjidic [fonts]

Per dir-ho molt breument, el canna és un servidor que realitza la conversió ひらがな (hiragana) a 漢字 (kanji). Per aquesta tarea evidentment són necessaris els diccionaris. El kinput s'encarrega de connectar l'aplicació amb el servidor canna i d'oferir-nos les possibles el·leccions gràficament.

Jo normalment inicio l'entorn gràfic amb un startx des de la consola. D'aquesta manera cal editar el fitxer d'usuari ~/.xinitrc amb:

export LC_ALL=ja_JP
export XMODIFIERS="@im=kinput2"
kinput2 -canna &
[...]
startkde

I quan iniciem l'entorn gràfic bastarà prémer MAJUS+ESPAI per canviar entre mode d'escritura normal i mode d'introducció de caràcters japonesos. Quan introduim una sèrie de caràcters en romanji (alfabet llatí) per indicar la fonografia de l'ideograma, el servidor ens ofereix distints kanjis candidats que podem alternar amb espai. Quan tenim el que volem premem ENTER i podem seguir amb la redacció.

Anem-ho a provar al konsole:

miquel@azathoth:~/proves$ mkdir アニメ 漫画 日本語

miquel@azathoth:~/proves$ touch 手紙

miquel@azathoth:~/proves$ ls -a

.  ..  アニメ  手紙  日本語  漫画

miquel@azathoth:~/proves$ vim 手紙

miquel@azathoth:~/proves$ cat 手紙

速達の証明郵便です。

miquel@azathoth:~/proves$

Amb aquest sistema podem escriure en japonès des de [quasi] tot l'escritori de KDE. Però apareixen una sèrie de contrabancs.

El primer de tots és que la variable LC_ALL reflexa un comportament sobre la localització d'algunes aplicacions. Especialment al konsole i aplicacions de consola, des d'on les tecles d'accents no contesten. A més alguns programes que intenten fer la conversió de locales fallen, com per exemple el man. Es pot arreglar aquest problema executant "export LC_ALL=C" per tenir una consola no afectada per aquest problema. O davant del programa que ens interessa, "LC_ALL=C mutt &" per no veure la data en japonès.

Per altra banda, tant amb el mozilla com amb el firefox puc escriure en hiragana, però no m'ha resultat possible fer la conversió a kanjis. Si algú el sap resoldre seria molt interessant saber-ho.

A més, si el kinput2 es penja, l'escritori kde tindrà un petit problema per a prosseguir amb la introducció de text O:-) De fet a mi se m'ha penjat a l'escriptura de mig article (mentres feia experiments amb l'OO), i afortunadament estava escrivint-ho directament al blogger amb firefox, perquè ha estat necessari matar quasi tots els processos del kde fins deixar les X i el navegador.

Per escriure amb l'OpenOffice també s'ha de configurar el programa adequadament. Bàsicament les passes que s'han de seguir són les següents:

1. Options - Language Settings - Language. Sel·leccionar "Japanese" a "Default Languages for documents", i activar "Asian languages support". Prémer OK.
2. Options - Text Document - Basic Fonts (Asian). Configurar les fonts (a mi m'agraden les Kochi Mincho).

3. Options - openoffice.org - Fonts. Resulta que l'OO gestiona incorrectament la font per defecte. Sel·leccionar "Apply replacement table" i substituir la font que apareix pels menús de l'OO (tinc configurada la Trebuchet MS al panel de control de KDE) per una Kochi.

Amb l'OpenOffice és possible escriure els caràcters furigana sobre els kanji, amb el menú "Format - Ruby".

Bibliografia:

How to configure an English Japanese capable Debian, per Guillaume "LoneWolf" Estival. (im-ja, oo).
Estudiando japonés en Linux, (latex). Libertonia
Japanese install configure Mepis Linux (im-ja).
Prise en charge du japonais sous debian, per Charles Plessy
A Japanese Word-Processor for Linux, per Jim Breen. (oo)
Debian-Japanese List: Problems with Japanese input and KDE

TODO:

Usar l' im-ja quan el desenvolupament sigui més estable i hi hagui paquets oficials.
Quan escrir a la consola, no apareix cap senyalitzador del mode actual.
Les tecles per accents no funcionen quan LC_ALL=ja_JP. Faria falta un altre sistema per evitar localitzacions indesitjades (dates en japonès al mutt...).
Fer funcionar la conversió de hiragana a kanji al mozilla/firebird (i publicar-ho a bulma quan ho hagui aconseguit).
A vegades surten dues finestres "Candidate Selection" en voltes d'una sola (especialment treballant amb OO).
Sistema i17n de veritat, amb múltiples idiomes alhora.
No sé quin efecte té tot això sobre els usuaris d'escriptoris windows, amb la codificació S-JIS. Esper que especificant-ho com UTF-8 sigui suficient.
Aprendre japonès (no és escrictament imprescindible) :-)

Professional, Molt Professional

2004-09-21T11:13:00.000+02:00

Algú es demana per què a Espanya el comerç electrònic està subdesenvolupat respecte de la resta d'Europa, encara que es troba en creixement. La resposta és molt simple.

Després de comprar llibres, DVDs i hardware a les zones geogràfiques més variades del món com són el Estats Units, la República del Poble de Xina, Alemanya, el Regne Unit... encara ha d'arribar el moment en el que m'he de trobar amb un problema o un venedor sense escrúpols.

La majoria d'aquestes compres les he fetes des de llocs de subhastes electròniques, intentant evaluar sempre que sigui possible el nivell de confiança que puc otorgar al venedor a partir de puntuacions i/o comentaris d'altres compradors. El pagament sempre s'ha realitzat abans de l'enviament del producte, via Paypal o transferència bancària. Així vaig apredre el que eren els codis IBAN.

I ara que he fet una compra a una Editoria espanyola, a contrareembossament (qui és el boig que els hi dóna directament el nombre de targeta de crèdit a aquesta gent?), els desgraciats em venen després de mig any a reclamar que per culpa d'un error informàtic del transportista jo he de tornar a pagar! A que no adivinau qui era el transportista? Corr---. Si un és dolent, l'altre és pitjor.

I després de totes aquestes històries encara ens extranyam que a Espanya la gent tingui tan de recel a la compra via internet. Però en realitat el perill no és internet, sinó la incompetència d'empreses que no es prenen els seus clients seriosament. I a casa aquest problema és crònic.

Alan Cox Returns

2004-09-18T16:17:00.000+02:00

N'Alan Cox ha finalitzat l'any sabàtic i torna a la seva feina i al desenvolupament del kernel de linux. A partir d'ara podrem tornar a gaudir de les branques -ac i del seu sentit de l'humor:

[*]Subject: Re: [PATCH][2.6][4/14] dvb core update
From: Alan Cox
Date: Fri, 17 Sep 2004 16:58:23 +0100

On Gwe, 2004-09-17 at 15:58, Jesper Juhl wrote:
> And I'll bet there are probably more if I could be bothered to check the
> actual files.

Lots of drivers use C++^WBCPL comments (C++ just borrowed them)

> Besides, didn't C99 make C++ style comments valid for C code as well?

Yes and this leads to such fun as

x = 4 //**/
-1;
if(x == 3)
printf("New C compiler\n");

Publicacions Internacionals

2004-09-14T02:41:00.000+02:00

Les editorials que s'encarreguen de la producció de llibres de text en anglès, per a consum majoritari als USA, usualment venen aquests llibres a uns preus d'escàndol.

El que fan aquestes editorials és publicar edicions més barates, amb portades de tapa blana en lloc de dura i paper de més baixa qualitat i prim. Però el contingut del llibre és el mateix excepte per un canvi de portada i alguna introducció extra en la llengua extrangera el pais de l'edició. El cost de les edicions internacionals pot ser ben bé la meitat o menys respecte de l'americà.

"For sale and distribution in the People's Republic of China exclusively (except Taiwan, Hong Kong SAR and Macao SAR)."

Amb aquest sistema els habitants dels països amb menys poder adquisitiu poden adquirir llibres que d'altra manera seria impossible comprar. Els grans perdedors d'aquesta situació són els estudiants nordamericans, amb unes edicions a l'abast de més qualitat, però el doble de cares que les disponibles a la resta de països i amb el mateix contingut.

El que cada vegada fa més gent és comprar una edició internacional en lloc de l'americana, usualment a través de llocs de subasta per internet. Com és el cas d'aquesta edició de l'RF Microelectronics que aquí present, comprada per ebay a un venedor xinès:

Bibliografia

Edició xinesa:
RAZAVI, Behzad. RF Microelectronics. Ed. Pearson Education Asia Limited & Tsinghua University Press. 2003. ISBN 7-302-07522-0. 342 pàgs. Portada blana. Paper prim (sense espuris).

Edició americana:
RAZAVI, Behzad. RF Microelectronics. Ed. Prentice Hall PTR. ISBN: 0-138-87571-5. 352 pàgs. Portada dura.

Retenció de dades (a.k.a. European Commission Strikes Back)

2004-09-13T13:56:00.000+02:00

Com diu a la web de la comissió europea, secció Societat de la Informació, hi ha una consulta pública sobre la retenció de dades [PDF] relacionats amb serveis de comunicacions (internet, GSM, telefonia...):

DG Information Society and DG Justice and Home Affairs have launched a public consultation on the issue of traffic data retention. They will also hold a public workshop on this matter on 21 September 2004, in Brussels.

This is part of the open consultation process indicated by the Commission in its Communication of 16 June 2004 (see e.g. COM 2004(429)).

The intention is to identify and discuss existing data retention practices for both business and law enforcement purposes in the EU Member States, and to address the extent of the need for, and the possible characteristics of, an EU-wide regime of data retention for law enforcement purposes.

Hi ha més discussió sobre aquest tema a Slashdot.

Aquesta proposta de treball es pot considerar com una nova prova per part de la Comissió Europea per a veure fins on es pot arribar en la retenció de dades. En aquest aspecte és semblant a la legistació sobre patents que es va discutir al Parlament Europeu per ser-hi rebutjat i posteriorment aprovat per la Comissió.

La seguretat ciutadana i el perill terrorista que constantment els nostres polítics es molesten en recordar-nos són l'excusa ideal per a perdre llibertat a canvi de més por. El que hauria de ser obvi és que un pais reprimit no és l'ideal per viure-hi.

Totes aquestes mesures de control d'informació a nivell general impliquen un gran sacrifici per la nostra part a canvi d'un guany ridícul que els criminals poden fàcilment evitar amb contramesures com simple encriptació de dades.

Hi ha gent que diu estar disposada a qualsevol tipus d'acció per tal d'incrementar la seguretat i eliminar el risc d'atac terrorista. Mentida! En primer lloc s'haurien de demanar per què estan disposats a fer-ho, i en segon lloc si fan bé creient cegament en el que prometen els polítics (juntament amb els advocats i taxistes) :-)

Huracà Ivan

2004-09-13T02:55:00.000+02:00

L'huracà Ivan s'ha desviat a l'oest lleugerament de la ruta prevista el divendres passat pels centres meteoròlegs. A la imatge es pot veure la posició en espectre visible (NOAA-E) de l'Ivan el diumenge 12, i la ruta prevista inicialment el divendres i per dies successius quan tot indicava que es menjaria Forida.

La setmana passada l'huracà Frances també va donar una passada per Florida.

Nobody expects...

2004-09-11T01:14:00.000+02:00

...the Spanish Inquisition.

And now, for something completely different. Happy 22nd birthday to myself!

Seguir el joc a l'Oops de l'XFS (II)

2004-09-09T13:10:00.000+02:00

Després de mirar el changelog del 2.6.9-rc1 m'he adonat de l'enorme quantitat de canvis que ha sofert el sistema XFS en només una revisió del kernel. Encara no entenc com pot ser el sistema de fitxers més estable de tots els que he provat i el més inocu a les interrupcions violentes del fluxe de corrent elèctric.

Seguint amb l'Oops de l'altre dia, pareix que el problema d'assignació de memòria es va crear per un excés de fragmentació del disc dur. O almenys això diuen els desenvolupadors de SGI sobre reports iguals al meu. Els sectors són d'un tamany fixe de 4096 bytes, pel que la fragmentació ha de ser interna. Tenint en compte que tinc espai lliure al disc dur de sobra, aquest error d'assignació de memòria s'hauria de solucionar :-)

Hi ha tants de canvis respecte de l'XFS als changelogs del kernel que m'és impossible veure si s'ha corregit el bug si no és provant la darrera versió (amb el darrer release candidate esper que basti) i recreant les condicions per a l'Oops (¿?).

Mirant l'Oops de més aprop, es pot veure que peta quan l'IP apunta a xfs_bmap_insert_exlist, a l'offset 0xd2. El primer és fer un grep per saber a quin fitxer es troba definida la funció, el qual resulta ser fs/xfs/xfs_bmap.c. A continuació em baso en el procediment detallat per Denis Vlasenko i companyia [kerneltrap]:

/*
* Insert new item(s) in the extent list for inode "ip".
* Count new items are inserted at offset idx.
*/
STATIC void
xfs_bmap_insert_exlist(
xfs_inode_t *ip, /* incore inode pointer */
xfs_extnum_t idx, /* starting index of new items */
xfs_extnum_t count, /* number of inserted items */
xfs_bmbt_irec_t *new, /* items to insert */
int whichfork) /* data or attr fork */

{

xfs_bmbt_rec_t *base; /* extent list base */
xfs_ifork_t *ifp; /* inode fork pointer */
xfs_extnum_t nextents; /* extent list size */
xfs_extnum_t to; /* extent list index */

ifp = XFS_IFORK_PTR(ip, whichfork);
ASSERT(ifp->if_flags & XFS_IFEXTENTS);
xfs_iext_realloc(ip, count, whichfork);
base = ifp->if_u1.if_extents;
nextents = ifp->if_bytes / (uint)sizeof(xfs_bmbt_rec_t);
memmove(&base[idx + count], &base[idx],
(nextents - (idx + count)) * sizeof(*base));
for (to = idx; to < idx + count; to++, new++)
xfs_bmbt_set_all(&base[to], new);
}

A continuació desensemblam el codi:

# objdump -d fs/xfs/xfs_bmap.o > fs/xfs/xfs_bmap.disasm

Cercam la funció xfs_bmap_insert_exlist a dintre del fitxer .disasm:

00006170 <xfs_bmap_insert_exlist><xfs_bmap_insert_exlist>:
6170: 55 push %ebp
6171: 57 push %edi

Per trobar la línia d'interés, sumam l'offset 0xd2 a 0x6170, que resulta en 0x6242:

6242: f3 a4 repz movsb %ds:(%esi),%es:(%edi)
6244: fc cld
6245: eb a9 jmp 61f0 <xfs_bmap_insert_exlist+0x80>
6247: 89 f6 mov %esi,%esi
6249: 8d bc 27 00 00 00 00 lea 0x0(%edi),%edi

El codi de les instruccions coincideix amb el proporcionat per l'Oops: Code: f3 a4 fc eb a9 89 f6 8d bc 27 00 00 00 00 55 57 56 53 83 ec

Malauradament no sé dir de quina línia de codi prové el repz. Seguim insistint amb la creació del fitxer mig compilat en assemblador:

# make fs/xfs/xfs_bmap.s

Cercam la funció xfs_bmap_insert_exlist a l'xfs_bmap.s:

xfs_bmap_insert_exlist:
pushl %ebp

I miram de trobar la instrucció en qüestió una mica més avall, tot comparant amb l'xfs_bmap.disasm:

.L994:
leal -1(%edx,%esi), %esi
leal -1(%edx,%edi), %edi
movl %edx, %ecx
#APP
std
rep
movsb <--
cld
#NO_APP
jmp .L1010

I personalment em quedo igual que abans, sense saber a quina línia del .c pertany aquest codi. Quin conyàs. Paciència i modificam el .c:

{
[...]
ifp = XFS_IFORK_PTR(ip, whichfork);
asm("#1");
ASSERT(ifp->if_flags & XFS_IFEXTENTS);
asm("#2");
xfs_iext_realloc(ip, count, whichfork);
asm("#3");
base = ifp->if_u1.if_extents;
asm("#4");
nextents = ifp->if_bytes / (uint)sizeof(xfs_bmbt_rec_t);
asm("#5");
memmove(&base[idx + count], &base[idx],
(nextents - (idx + count)) * sizeof(*base));
asm("#6");
for (to = idx; to < idx + count; to++, new++)
xfs_bmbt_set_all(&base[to], new);
asm("#7");
}

Repetim el "make fs/xfs/xfs_bmap.s". Ara hi ha més pistes al .s:

#APP
#7
#NO_APP
addl $16, %esp
popl %ebx
popl %esi
popl %edi
popl %ebp
ret
.L1007:
movl %edx, 8(%esp)
movl %esi, 4(%esp)
movl %edi, (%esp)
call _mmx_memcpy
jmp .L1010
.L994:
leal -1(%edx,%esi), %esi
leal -1(%edx,%edi), %edi
movl %edx, %ecx
#APP
std
rep
movsb
cld
#NO_APP
jmp .L1010
.size xfs_bmap_insert_exlist, .-xfs_bmap_insert_exlist
.p2align 4,,15
.type xfs_bmap_local_to_extents, @function

L'error es troba dintre de la funció for(). El "jmp .L1010" ens torna just davant l'etiqueta 6:

#NO_APP
.L1010:
#APP
#6
#NO_APP
movl 40(%esp), %esi

Malauradament al for() es crida una altra funció, la xfs_bmbt_set_all, la qual expandeix tot el codi en assemblador i fa que ens perdem una altra vegada. Volta a començar amb el mateix a la xfs_bmbt_set_all :-)

Genesis Crash

2004-09-09T02:01:00.000+02:00

Després d'un Oops del kernel aquesta és la notícia suplementària perfecta.

Avui la sonda Genesis ha tornat a la Terra després del seu passeig pel costat del Sol, carregada de mostres de vent solar. Bàsicament un carregament d'ions per estudiar la seva composició i entendre els efectes magnètics del sòl sobre la Terra com per exemple a la magnetització dels pols i les aurores.

Malauradament el paracaigudes no s'ha activat i ha pegat una bleda contra el terra del desert d'Utah que ni deu ni do. Com diuen a la FAQ del projecte:

What if you miss catching it and it parachutes to the ground?

If the sample return capsule lands on its own, some of the delicate collector materials will likely break, making the sample more difficult to identify and categorize. The sample would still be valuable, but it would take longer for scientists to sort through the broken pieces.

A la web de la NASA sobre el projecte hi ha un video de l'impacte de 300km/h.

Oops (xfs_bmap_insert_exlist)

2004-09-08T21:18:00.000+02:00

Després d'actualitzar el kernel al 2.6.7 (que té fama de ser molt estable), la BIOS de la targeta gràfica (emprant un floppy autoarrancable amb DOS!) i els drivers privatius chachipirulis de nvidia, ara ja put emprar el mode AGP (8x) a través de l'NvAGP. I per rematar em trobo amb un Oops del kernel, que afortunadament no m'ha deixat la màquina congelada i que per descomptat no té rès a veure amb tot l'anterior. Però a veure qui envia un report a la LKML d'un kernel contaminat per nvidia.

Pareix que l'XFS es cau de genolls davant la gestió d'arxius grans i d'ocasionals problemes de falta de memòria. O més que falta de memòria, problemes de gestió de memòria; aquí tinc 1GB de swap sense tocar i quasi 250MB de memòria RAM fent de caché. En el meu cas per la lectura/escritura de mitja dotzena d'arxius d'uns 8 GB, amb l'Azureus (sobre java, més programari privatiu, quina causalitat, vull dir casualitat).

Es pot observar que primer ha tingut lloc un error d'assignació de memòria, presumptament per falta de memòria. Posteriorment aquest error no ha estat gestionat per l'XFS de manera, uhm, satisfactòria i apareix l'Oops. A la LKML se n'ha parlat aquí i aquí i es suposa que els de SGI s'ho estan mirant (presto).

Sep 8 20:25:51 azathoth kernel: java: page allocation failure. order:5, mode:0x50
Sep 8 20:25:51 azathoth kernel: [__alloc_pages+728/848] __alloc_pages+0x2d8/0x350
[...]
Sep 8 20:25:51 azathoth kernel: Unable to handle kernel paging request at virtual address 0001483f
Sep 8 20:25:51 azathoth kernel: printing eip:
Sep 8 20:25:51 azathoth kernel: c019d3c2
Sep 8 20:25:51 azathoth kernel: *pde = 00000000
Sep 8 20:25:51 azathoth kernel: Oops: 0000 [#1]
Sep 8 20:25:51 azathoth kernel: PREEMPT
Sep 8 20:25:51 azathoth kernel: Modules linked in: nls_cp437 sd_mod vfat fat snd_seq_oss snd_seq_midi_event snd_seq nls_iso8859_1
isofs nvidia ipt_MASQUERADE iptable_nat ipt_REJECT ipt_state ipt_LOG ipt_limit iptable_filter ip_tables 8250 serial_core w83627hf
i2c_sensor i2c_isa i2c_dev i2c_core snd_via82xx snd_ac97_codec snd_pcm_oss snd_mixer_oss snd_pcm snd_timer snd_page_alloc snd_mpu
401_uart snd_rawmidi snd_seq_device snd soundcore dv1394 video1394 ohci1394 raw1394 3c59x via_rhine mii crc32 usb_storage usbhid u
hci_hcd usbcore
Sep 8 20:25:51 azathoth kernel: CPU: 0
Sep 8 20:25:51 azathoth kernel: EIP: 0060:[xfs_bmap_insert_exlist+210/224] Tainted: P
Sep 8 20:25:51 azathoth kernel: EFLAGS: 00210602 (2.6.7)
Sep 8 20:25:51 azathoth kernel: EIP is at xfs_bmap_insert_exlist+0xd2/0xe0
Sep 8 20:25:51 azathoth kernel: eax: 0000a850 ebx: c4abba2c ecx: 00009ff0 edx: 00009ff0
Sep 8 20:25:51 azathoth kernel: esi: 0001483f edi: 0001484f ebp: 00000a86 esp: c4abb82c
Sep 8 20:25:51 azathoth kernel: ds: 007b es: 007b ss: 0068
Sep 8 20:25:51 azathoth kernel: Process java (pid: 22342, threadinfo=c4aba000 task=c6f2d990)
Sep 8 20:25:51 azathoth kernel: Stack: db0a6330 00000001 00000000 00000000 df850000 00000a85 00000030 db0a6330
Sep 8 20:25:51 azathoth kernel: c019a2a8 db0a6330 00000a85 00000001 c4abba2c 00000000 c01d1c71 df850000
Sep 8 20:25:51 azathoth kernel: df850000 df850000 df5fd158 c01d4232 00000000 00000000 00000000 00000000
Sep 8 20:25:51 azathoth kernel: Call Trace:
Sep 8 20:25:51 azathoth kernel: [xfs_bmap_add_extent_hole_delay+824/1328] xfs_bmap_add_extent_hole_delay+0x338/0x530
Sep 8 20:25:51 azathoth kernel: [xlog_assign_tail_lsn+33/128] xlog_assign_tail_lsn+0x21/0x80
Sep 8 20:25:51 azathoth kernel: [xlog_state_release_iclog+34/224] xlog_state_release_iclog+0x22/0xe0
Sep 8 20:25:51 azathoth kernel: [xfs_bmbt_get_state+47/64] xfs_bmbt_get_state+0x2f/0x40
[...]
Sep 8 20:25:51 azathoth kernel: Code: f3 a4 fc eb a9 89 f6 8d bc 27 00 00 00 00 55 57 56 53 83 ec

SIGHUP

2004-09-08T19:53:00.001+02:00

Al jugar amb el Quake3 la pantalla s'ha congelat i el sò bloquejat i repetint-se en un bucle infinit. Un símptoma clar de problemes als drivers ALSA, o als drivers de NVIDIA. Possibilitat d'enviar un report a qualsevol banda d'un kernel tainted per nvidia i que em facin cas: zero. Després de matar el procés del quake3 des d'una consola, el servidor d'X rep el senyal de SIGHUP i mor.

Aproximadament, el que vol dir és que el servidor X es desconecta del terminal on s'ha iniciat. El kernel hi envia aquest senyal per a que rellegeixi la configuració. I Crakcatapum!. Diria que el problema és dels drivers de la targeta gràfica, o al menys la "T" corrupta resulta bastant sospitosa (podria ser pel canvi de mode gràfic :-? ). Aquests drivers propietaris són bazura.

Patent ridícula nº 6,785,865

2004-09-03T01:23:00.000+02:00

El dia 6 de març de 1997, Microsoft va entregar una petició de patent. La patent en qüestió, la nº 6,785,865 fou validada i expedida el passat dia 31 d'agost per la USPTO dels USA. Es titula "Discoverability and navigation of hyperlinks via tabs". O com diu la seva descripció:

A user may discover and navigate among hyperlinks through the use of a keyboard. For example, a user may press a tab key to discover and navigate to a first hyperlink that is part of a hypertext document. The first hyperlink is, in response, given focus and a focus shape is drawn around the text or graphics for the hot region of the hyperlink. If the user again presses the tab key, the next hyperlink is given focus and a focus shape (i.e., an outline that surrounds the next hyperlink) is drawn around the next hyperlink. A user may also tab to a placeholder for an image in order to make a decision whether the image should be downloaded or not.

És acollonant fins a quins límits ridículs i absurds ha arribat el sistema de patents de software. Vull dir, al 1994 ja existien browsers com el Mosaic o el lynx, i ambdós permetien navegar amb el teclat sense problemes. Especialment el lynx (i altres), que és en mode text per consoles. Jo llavors no sabia ni el que era TCP/IP. No va ser fins un parell d'anys després que el meu papi (jo encara feia l'EGB) em va comprar un modem a 14400bps i m'otorgà una certa carta blanca amb limitacions i vigilància contínua sobre l'ús que en feia de la línia telefònica.

Desafortunadament l'època de les BBSs ja havia passat. Però va arribar una cosa millor. Una xarxa anomenada Internet que contenia múltiples màquines enllaçades entre sí. Interessant per mi en aquell temps pel contingut elevat de documents acadèmics, howto's i material didàctic que hi podia trobar. Apart d'altres aventatges per la comunicació com l'email i l'IRC.

És impressionant que ara vingui Microsoft i patenti l'ús d'una tecla per navegar sobre els enllaços d'una pàgina web o sobre un llistat d'arxius. Només falta que patentin el control-alt-supr. Sobretot quan durant aquells primers anys només repetien una i altra vegada que Internet era una inútil parida que s'esvairia sense èxit. Evidentment uns anys després, al voltant del 97/98, a Redmond es van adonar de l'errada i en Bill Gates va corregir la seva profecia amb un gir de pi radians.

Els de l'Oficina de Patents (de qualsevol part, en general) sembla que es fiquin cavall a l'hora de revisar les peticions. Però ni n'Edgar Allan Poe, en moment de màxima concentració i estat de pre-coma etílic, deixaria passar tot aquest fems.

Nota: M'he adelantat per dos dies i mig a slashdot :-P

Repetiu: "la finalitat no justifica els medis"

2004-09-01T18:18:00.000+02:00

Jo estic aquí parlant sobre el sexe entre àngels, mentres mig món està acollonit pels terroristes, i davant aquest acolloniment la gent fa dois sense pensar. Esper que no acabi igual que fa uns anys quan van decidir tirar gas dintre d'un auditòrium ple de terroristes-bomba i carregar-se a tot quisqui. Com deia fa uns dies, les solucions extremes semblen no ajudar a resoldre problemes a llarg plaç.

I sinó, mireu a qui ho fa bé. A França han enviat a donar per sac a un parell de reporters francesos segrestats per extremistes que demanaven eliminar la llei d'anti-símbols religiosos. I ho han fet d'una manera tan elegant que pareix que tinguin tot el dret i raó moral a favor.

And you are done

2004-09-01T15:03:00.000+02:00

A la fi avui he anat a cercar el paquet de material comanat a amazon.co.uk, amb l'avís que ahir vaig rebre de Correos.

Usualment el paquet arribava la mateixa setmana en la que s'havia disposat en mans del Royal Mail britànic passant després pel nostre Correos y Telégrafos qui finalment et deixa el graciós avís de paper a la teva bústia per a que acuideixis a l'oficina de torn.

Aquesta volta han passat més de 15 dies. M'estava començant a plantejar la seriosa possibilitat de que el Correos d'aquí hagués extraviat la mercaderia, ja que l'ocurrència de que l'autor de la distracció fos el Royal Mail més que ràbia em provocaria sorpresa. No seria la primera vegada. Reconeixo que el tema ha millorat prou, però segur que tots tenim les nostres històries amb Correos y Telégrafos. Cartes que mai han arribat i tot aquest tema.

Entenc que, si bé no estam en temps de la postguerra civil on sistemàticament tot el correu era obert i analitzat amb lupa, la paranoia existent al voltant del terrorisme provoca que es realitzi una comprovació no tan intrussiva però encara més exhaustiva que la de llavors ençà. És conseqüent un augment del temps total de transport, paliada per la millora dels processos de control. Per exemple, des de fa unes setmanes el control de paquets a la central de Correos del carrer Goethe està informatitzat, quan abans es feia completament a mà (salutacions des d'aquí a n'en Miquel B.!). Però, cony, la tardor dels atemptats de l'11S faig fer una comanda (també a Anglaterra) que no va tardar la meitat.

I un s'ho mira amb calma per esbrinar què collons fa aquesta gent per ser tan irregular. Fins que m'he adonat de que el segell del Royal Mail no era a la capsa de cartro, i en el seu lloc apareixia el de l'alemanya Luftpost, amb remitent l'amazon alemany. Questió de logística o el que ells vulguin, però ja són ganes d'embullar i donar voltes (promet que tots els llibres rebuts són en anglès).

I el més graciós és la nota que acompanya l'etiqueta de destinatari: "I certify that this item does not contain any dangerous item prohibited by postal regulations" amb una signatura passada per impresora, segurament del CEO de torn. Tots salvats?

Modulacions binàries

2004-08-30T00:26:00.000+02:00

Què passa amb les modulacions d'amplitud (ASK)? Són les més eficients espectralment i les menys eficients energèticament. Aptes per banda limitada i energia il.limitada.

Evidentment no s'empren ni als mòbils ni als satèl.lits, on la potència disponible és una característica més ben limitada d'aquests aparells. A aquests dispositius es sol arribar a un compromís entre energía i ample de banda, normalment amb una modulació de fase (PSK).

Si es vol acurar l'ús d'energia, llavors es podem emprar modulacions de freqüència (FSK) com les que empren els mòbils GSM. Amb la pega de sofrir l'efecte multicamí i l'efecte Doppler, resultant bastant incòmode d'usar enmig de desplaçaments a alta velocitat.

A més sistemes de comunicacions poden ser coherents o incoherents. A un sistema coherent el receptor disposa de mitjans per conèixer l'error de fase al senyal rebut, i per tant es pot contrarrestar a les operacions. En canvi a un sistema incoherent es suposa uniformement distribuït entre 0 i 2pi radians. Per descomptat un sistema incoherent no pot detectar modulacions sobre la fase i per tant només serveix per modulacions ASK (assimètriques, i.e. amb totes les amplituts són valors positius) i FSK. Un sistema incoherent no detecta modulacions PSK, ASK assimètric ni AM/PM (combinacions d'amplitud i fase).

Que no sigui per potència. Un ASK. Comencem per dos nivells.

Ús polític de la por

2004-08-29T12:30:00.000+02:00

A un assaig de Bruce Schneier (especialista en seguretat, autor d'Applied Criptography i Secrets and Lies, entre d'altres; ja vaig parlar del seu darrer llibre, Beyond Fear) publicat el dia 27 d'agost i titulat "How Long Can the Country Stay Scared?", Schneier es queixa de l'ús polític que s'en fa als EEUU de la por per a controlar la població amb fins electorals (ala espanyola).

Tal com diu, la pressió terrorista té dues cares. La primera són els actes terroristes i el mal que incideix directament de les seves accions de bombes, morts, ferits i malbé de bens. La segona és la por inflingida a la població i que es reflecteix en una disminució de la llibertat pública, si bé no legislativament sí a la pràctica.

Davant aquesta situació, als EEUU s'ha adoptat un sistema públic de colors per assenyalar el grau de perill de la seguretat nacional. En la meva opinió (i també la d'Schneier) aquest sistema no té cap utilitat pràctica més enllà d'assustar a la gent de forma permanent per crear una dependència amb el govern, quan per poder conviure amb el terrorisme el procediment hauria d'esser essencialment el contrari.

La dependència amb el govern es crea al recordar en tot moment que qui té la clau per poder derrotar o contrarrestar el terrorisme és el govern. Alhora que es dóna la falsa idea que per poder ser efectiu cal que tota la societat mantingui aquesta actitut vigilant i hostil.

Scheier diu que a Europa estam acostumats a tractar-lo d'una manera més correcta (el qual em fa demanar si Espanya es troba dintre d'Europa), a través de la policia especialitzada (que és sinònim de preparada especialment per a aquesta feina) i investigacions que fan el treball brut per desmantelar i contrarrestar els grups terroristes fòra dels ulls de la població. Així el que veu la gent són els resultats d'aquestes operacions. És a dir, no veu rès (o ho veu minimitzat), que és el que ha de veure sobre aquest tema, sense caure en la ignorància i essent conscient del particular treball d'aquests funcionaris i del govern.

És feina del govern (si és que vol seguir governant) no usar la població pels seus propis beneficis alhora que troba una solució el més pacífica possible i adaptada a la realitat moral de la societat.

Hostilitat

2004-08-28T19:28:00.000+02:00

És la raça humana una espècie hostil contra sí mateixa en general, o només ho són alguns comptats individus i organitzacions?

Die you little spamming foo

2004-08-28T09:43:00.000+02:00

Un email potent i raonable a la llista debian-devel-announce. El mateix va per tots els altres maleïts programes d'antispam i antivirus que envien informes al remitent en cada cas positiu, encara sabent que al protocol SMTP (el que s'empra per transmetre els emails als servidors i entre servidors) l'adreça d'origen és fàcilment falsificable.

Date: Sat, 28 Aug 2004 01:12:29 -0500
From: Branden Robinson
Subject: Frank Carmickle and Marco Paganini must die

There's this completely mindless twit, "Frank Carmickle" subscribed to debian-boot who spams the list with every message he received from it -- including his own automated replies, creating a very nasty feedback loop.

Using software purportedly written by "Marco Paganini", he has generated over 750 messages to debian-boot in less than 12 hours.

I believe it is morally imperative upon every Debian Developer to pledge to kill these people should we ever meet them in person.

Here's how you can identify these people should you encounter them:
"Frank Carmickle"

This email account is protected by:
Active Spam Killer (ASK) V2.5.0 - (C) 2001-2002 by Marco Paganini
For more information visit http://www.paganini.net/ask
It's nothing personal; it's just for the good of the species. Like biological or chemical warfare agents, people this stupid must be destroyed before they compromise the survival of the human race.

"Frank" us know that:
This extreme measure was most likely taken in response to unsolicited or unwanted e-mail from you. If you were attempting to market a commercial product or service to me, then please note that I am absolutely not interested in it. I take a dim view of any form of UCE, and on principle refuse to patronize any business that resorts to this tactic.
I think we owe it to Mr. "Carmickle" and his enabler Mr. "Paganini" to educate them as to what "extreme measures" undertaken in light of our "dim views" of destructive and anti-social behavior really are -- don't you?

Thanks for your attention.

ObDDA: The sustainability of our mailing lists should be a concern of every Debian developer. Please destroy stupid mailbots and educate their mindless and gullible users every time you encounter them. If our list administrators are overwhelmed due to the rampages of knuckle-dragging australopithicenes like "Frank Carmickle" and "Marco Paganini", we won't have mailing lists to use anymore.

Repetint-ho d'una altra manera, si rebs un correu d'spam amb la meva adreça al remitent (a.k.a. "From:"), llavors no m'ho diguis perquè cap altra cosa em podria importar menys.

PNA

2004-08-27T19:24:00.000+02:00

(Esborrany de) Plan Nacional de Asignación de Derechos de Emisión. Avui migdia el ministre d'economia Pedro Solbes n'ha tornat a parlar a la roda de premsa just acabada la reunió de ministres.

Resulta que a Espanya ens passam lleugerament del límit que assenyala el protocol de Kioto. Una quantitat així com cap al 35% per sobre del màxim (sense comptar els vessaments il.legals de DDT a l'Ebre). Ara que l'economia europea i en conceqüència la mundial s'està millorant de la recessió sofrida durant els darrers quatre-cinc anys, era obvi que s'en tornaria a parlar sobre l'anomenat protocol.

La que espera a Espanya quan comencin a caure les sancions europees per excès de contaminació. Mentres mitja Europa estava en recessió, Espanya s'ha tocat els mocs i no ha millorat la seva infraestructura. Ara ho haurà de fer enmig de la competència. Clar que també hi ha altra solució; declarar Espanya com a pais tercermundista amb dret a seguir contaminant per sobre dels països desenvolupats.

Otakon 2004

2004-08-26T16:05:00.000+02:00

Otakon, que va tenir lloc a Baltimore els passats 30 de juliol a l'1 d'agost, va reunir una de les majors concentracions de frikis a la seva cosplay de personatges d'anime. Hi havia personatges de la majoria de sèries shonen i de sèries shoujo (fins i tot alguna Utena Tenjo he vist perduda per les fotografies).

Si el que fa les fotos ho fa uniformement aleatòri llavors les sèries de més èxit per allà són Full Metall Alchemist, Naruto i Trigun, més els clàssics de sempre com Sailor Moon, Cowboy Bebop, Mazingers Zetes i samurais a pesseta.

Sobre Naruto es pot estar ben segur de la seva popularitat, ja que el nombre de gent que es baixa l'episodi setmanal per bittorrent (subtitulat a l'anglès per un grup d'aficionats) passa els setanta mil de llarg. Jo no entenc què hi veuen en un ninja maleducat i que es dedica a ficar cops a banda i parranda dintre i fòra dels campionats de lluita. Almenys en Son Goku cercava les boles de drac entre els esplais dels combats. Friki, molt friki.

Naruto esperant una abraçada. És una espècie de Son Goku patètic i de mentires però que vol ser ninja.	The Boss. Aquí està en mode superguerrer descafeinat. Mai vaig soportar la sèrie Z i posteriors en front de l'entretinguda primera temporada.
Un clàssic de tota la vida.	Full Metall Alchemist, amb mitja donzena d'Eds, un Al (el de l'armadura), Wenri, la mestra i altres. S'ha demostrat que l'esperança de vida et disminueix dràsticament si ets amic dels protagonistes.

Nota: Fa falta que els hi pinti un quadrat negre sobre la cara o ho deixo tal com està?

Paraguay 3 - Irak 1

2004-08-25T01:38:00.000+02:00

La selecció irakí ha perdut la semifinal de futbol als jocs olímpics (torrent de llàgrimes, desconsol de la meva ànima, etcetc). A aquestes altures segur que alguns heu vist l'spot publicitari tan graciós de la campanya Bush sobre la guerra d'Irak, on el narrador s'amolla amb:

"Freedom is spreading throughout the world like a sunrise. And this Olympics, there will be two more free nations -- and two fewer terrorist regimes. With strength, resolve and courage, democracy will triumph over terror -- and hope will defeat hatred."

Fins i tot les mateixes normes de les Nacions Unides estableixen la no imposició d'un règim democràtic a una nació. Quin serà el record de la democràcia que s'en durà aquesta gent? No el millor. Com va dir l'entrenador irakí:

No tenim rès contra els americans, si bé el nostre país està essent destruit. Estam trists, això segur, de que algunes de les nostres dones i fills haguin mort.

En fi, una altra dictadura al servei dels EUA. I garantia de llibertat... pels nordamericans. Alguna vegada n'aprendran?

KDE a Sarge

2004-08-24T11:20:00.000+02:00

Sobre la discussió de si portar o no el KDE 3.3 a la inminent nova versió estable de Debian (serà Sarge, l'actual testing), en Cheney com sempre és un caxondo però diguin el que diguin s'ho curra bastant (i molts altres també) per a que tots poguem disfrutar d'aquest escritori a Debian.

[*] On Sun, Aug 15, 2004 at 04:33:47PM +0200, Rene Engelhard wrote:
> Chris Cheney wrote:
> > I did not upload KDE 3.3 to try to have a nice shiny new release in
> > sarge, it just seemed to lesser of the evils and considering the current
>
> ah, and breaking other packages and the release plan with your upload
> *without warning or dicussion* is a lesser evil? aha..
>
> Could someone please hijack KDE?

There is no need to "hijack" KDE, I have been trying to give it away for years now. It seems no one else is insane enough to take it. :
Chris

o aquest altre,

[*] On Sat, Aug 14, 2004 at 09:50:52PM -0700, Steve Langasek wrote:
[...]
> If you maintain KDE-related packages that still need to be updated for
> sarge, this means that you will need to upload your changes to
> testing-proposed-updates after discussing them with the release team
> first, because any packages built against unstable will have an
> unsatisfiable versioned dependency on kdelibs. You can thank Chris
> Cheney for this turn of events.

Yep, thank me. :P Of course if they had uploaded them prior with KDE
3.2.3 they still would never have gone into sarge anyway due to most of
the buildd's being broken and/or hopelessly slow. In fact today I have
been tracking arts in mipsel queue and every hour it goes further back,
it seems mipsel has no chance of ever catching up. Its really a pity
Ryan refused the extra buildds earlier this year.
[...]
Sincerely,

Chris Cheney

Cal dir que en Langasek té part de raó. Als upgrades de KDE a unstable hi ha una setmana transitòria en que paquets de l'antiga i la nova versió es mesclen mentres es van empaquetant (normal). És evident que deixar-ho d'aquesta manera a la distribució estable resultaria poc agraït. Afortunadament els mantenidors s'ho prenen professionalment. Jo em vaig preparant per enviar reports dels bugs de la versió 3.3 ;-)

Vacances pagades

2004-08-19T21:14:00.000+02:00

Anem tots a Abu Ghraib durant el que queda d'agost. Si ets Comandant o de més alt rang no hi ha perill d'esser acusat de rès (mentres donis menjar als cans).

Compatibilitat cap enrera

2004-08-17T19:17:00.000+02:00

Al darrer Service Pack (SP2) per windowsXP, Microsoft ha triat la realització de modificacions al codi que rompen la compatibilitat d'alguns jocs i programes en favor d'algunes mesures de seguretat.

Rompre la compatibilitat cap enrera pot ser un problema, ja que tots aquests programes es distribueixen sota llicència privativa i no hi ha disponible el codi font per realitzar modificacions. Si l'empresa que hi havia al darrera ha descartat el producte com a antiquat, llavors no hi ha rès a fer.

Emperò estic segur de que aquesta era la millor decisió per a Microsoft i els seus pobres usuaris, que han de soportar cucs, trojans i virus a mansalva degut a un pobre disseny de seguretat. I per descomptat disminuirà la congoixa de tots els que hem de patir les congestions i denegacions de servei a internet sense esser partíceps directes del delicte.

De totes maneres el problema no està totalment solucionat ni de lluny. Per què, a veure, s'han de poder executar els attachments dels correus electrònics com si rès si després resulta que la majoria de virus es transmeten per aquesta via? No només es tracta d'un problema de voluntat per part de Microsoft. També és un problema de mentalitat... des de fa més de 10 anys.

DVD Jon, stage 3

2004-08-14T20:21:00.000+02:00

El norueg Johansen alies DVD Jon, de vint anys, ho ha tornat a fer.

Primer va aconseguir desencriptar els codis CSS dels videos en DVD, de manera que es poguessin veure amb qualsevol programa reproductor que no tingués acords directes amb el DVD Forum. Això va fer possible poder veure DVDs amb linux.

La segona vegada va rompre el sistema DRM (Digital Rights Management) de l'iTunes d'Apple. Així doncs ara és possible realitzar conversions del format d'audio que empra iTunes a qualsevol altre. I per tant reproduïr les cançons comprades amb altre programari apart de l'iTunes.

Ara va la tercera, i ha estat amb l'Airport Express d'Apple, una estació base per xarxes wireless 802.11b/g que permet conectar-se a un equip stereo i enviar-li les cançons des d'un portàtil amb conexió wireless.

Fins ara només era possible enviar les cançons a l'equip stereo via Airpor Express si es feia servir el programa iTunes. A partir d'ara serà possible enviar les cançons amb altres programes.

Calor, avorriment i Internet

2004-08-10T18:47:00.000+02:00

Avui apareix una nova adreça al sistema de missatgeria instantània demanat-me permís per afegir-se a la meva llista de contactes. No reconeg l'adreça però decideixo afegir-la i esbrinar posteriorment de qui es tracta:

< tu > hola?
< ell > uepp
< ell > hola
< tu > qui ets...?
< ell > Soc de mallorca
< ell > tu?
< tu > també
< ell > te vaig agregar posant noms a boleo
< tu > ah, val, molt bé X'-D

Al principi pensava que era algú amb moolt de temps lliure, però no. L'home s'el devia treure de la butxaca, el temps, perquè tenia un parell de treballs a jornada completa.

Acte seguit pens que deu ser una nova forma d'spam comercial. Ja saps, et fas el beneit i et presentes quasi com per casualitat deixant entreveure les teves qualitats tècniques. Però sembla que tampoc per aquí, encara que hauria estat possible.

Però... cony! No serà el pitjor, connotacions (*gasp*) sexuals incloses? Aquest home s'està exposant molt. Si aquestes fossin les seves intencions i si jo fos un policia nacional? Acabaria trincat sense cap dubte. Però llanç una sonda i resulta que no. No van per aquí els tirs. Uff! Quina tranquil.litat.

L'home només volia parlar. O matar el temps. O conèixer nova gent de passada (amb algun propòsit ultra-interior que desconeg). Em remet al títol del post.

Llum nocturn

2004-08-10T07:47:00.000+02:00

Una ciutat enllumenada de vespre. Un vespre amb abundants núvols baixos. El resultat és un vespre amb aparença de dia i la causa és el llum de la ciutat que rebota als núvols per tornar sobre aquesta.

Fa metropolità, però no ho comentis a un astròleg propens a enfadar-se.

Nota: Si no ho veus, augmenta el el valor gamma de la configuració de la targeta gràfica ;)

Antena Wireless Heineken (+3dB)

2004-08-07T02:29:00.000+02:00

Aquesta és una versió econòmica del model bàsic d'Springles que hem consumit... ejem! desenvolupat jo i el meu cosí. El material emprat és el següent:

Llauna de cervesa Heineken de mig litre (sinó, no funciona ;-)

Dos metres de coaxial.

Tarjes D-Link DWL-650 i Thinkpads.

La implementació és completament experimental i temporal. Per aquest motiu hi ha cinta en lloc de soldadures. No he calculat la longitud necessària respecte del diàmetre. Sobre el model en particular, s'ha introduït un dipol d'un quart de longitud d'ona dintre de la llauna, de manera que quedi perpendicular a la longitud de la circumferència. La distància del forat al fons de la llauna també és d'un quart d'ona. Cal anar alerta a fer cortocircuits entre el coure del coaxial i la malla.

Per comprovar el guany de l'antena primer hem procedit a mesurar la cobertura amb només el dipol i el coaxial. Hem comprovat que pràcticament no hi havia diferència entre emprar l'antena de les tarjetes i conectar-hi el coaxial amb el dipol a una d'elles, obtenint una cobertura de més o menys uns 50m en ambdós casos.

A continuació hem desenvolupat la Heineken i els resultats han estat fabulosos, obtenint una cobertura de més del doble de distància (mínim +3dB, a ull). Desgraciadament no és suficient com per conectar les nostres dues cases :-( Em falten altres 3 ò 4 dB de guany.

El propòsit no era més que preparar-se i agafar pràctica per començar a construir una guia d'ones basada en les de Rob Clark. Sobre aquestes encara tinc els meus dubtes, i en el disseny concretament sobre el tamany dels forats de la guia i seva la distància al centre. En lloc de procedir a realitzar tots els forats del mateix tamany he de trobar alguna manera d'optimitzar el senyal rebut a través de la guia.

Art Sudafricà

2004-08-06T18:19:00.000+02:00

Original mostra d'art consistent en una pintura on dues dones fan les feines de casa. Una porta el poal d'aigua i l'altra fa neta la roba. Importat de Sudàfrica.

35ºC i humitat, molta humitat

2004-08-04T23:39:00.000+02:00

Aquesta és la temperatura a la que vam arribar ahir a la Badia d'Alcúdia, a Mallorca. 35ºC que units a la humitat fan que sigui insoportables. Un dia per no fer rès.

Però avui s'ha mogut una mestralada (vents de NW), en aquests moments està tronant fort i pareix que ha de començar a ploure. Perdó, ja està ploguent, ejem O:-)

The Art Of Deception, per Kevin Mitnick

2004-08-03T21:53:00.000+02:00

A un sistema de seguretat els intrusos més preparatats cerquen el punt feble per així poder aconseguir el seu objectiu. Aquest objectiu pot ser l'obtenció de dades, bens, o l'obertura de noves portes d'accés. La tecnologia ajuda a millorar la seguretat, però el punt més feble segueixen essent, sense cap dubte, les persones. I per tant les persones relacionades amb aquest bé seran el primer objectiu de l'atacant per extreure la informació que necessita.

Mitnick és un hacker llegendari, víctima dels mass-media. Va saber mesclar el coneixement tecnològic amb les tècniques d'enginyeria social per treure avantatge de la ignorància o confiança de les persones. En el seu cas el va moure la curiositat, però no té per què sempre esser aquest el motiu.

Al llarg del llibre s'ens ofereixen exemples, ordenats per temàtica en el tipus d'atac, sobre com un atacant pot obtenir informació de les seves víctimes sense que sospitin d'estar perjudicant la seguretat dels seus bens. A més, després de cada història adjunta informació sobre com prevenir o almenys minimitzar aquest tipus d'atac. Al final del llibre hi ha informació sobre com desenvolupar polítiques de seguretat d'empresa.

Sobre la seguretat en general ja en vaig parlar a aquesta entrada sobre Beyond Fear de Bruce Scheier. El llibre de Mitnick el completa.

Kshhhck

2004-08-01T12:59:00.000+02:00

Aquest és el soroll que fan les portes de Star Trek The Original Series al obrir-se i tancar-se: "Kshhhhhhck". És un soroll mític plagiat per incomptables sèries de ciència ficció i jocs d'ordinador (per exemple Space Quest, una sèria d'aventures gràfiques de l'americana Sierra i que sortiren al mercat als anys 90, inicialment pensades per parodiar Star Trek).

Aquesta espècie de soroll d'aire comprimit ha quedat establert com a símbol sonor per representar l'obertura o tancament d'una porta. De la mateixa manera, les càmares Sony Handycam amb fotografia integrada tenen una opció per actuvar la simulació del soroll de la obertura de diafragma, present en realitat només a les càmares analògiques. I és que aquest soroll és útil ja que proporciona informació als que posen per a la fotografia, tot indicant quan és realitzada la fotografia. Altre exemple són els motors elèctrics presents a automòbils. La falta del soroll usual del motor d'explossió pot despistar a més d'un peató.

Sorprenentment, a la darrera temporada d'Star Trek Enterprise s'ha suprimit aquest soroll en concret a les portes. A partir d'ara les portes emeten un piip en obrir-se i tancar-se. Temps moderns.

Relacions esporàdiques vs. estables

2004-07-27T22:51:00.000+02:00

Estàs passejant amb un grup d'amics quan surt el tema de les relacions esporàdiques versus relacions estables de la boca d'un d'ells. Tothom segueix parlant de lo seu (que malament que anam) i aquest amic continua amb el diàleg:

- Creus que són millors les relacions esporàdiques o les estables? - Avui el vespre es presenta filosòfic, penses.
- Crec que preferiria una relació estable. - contestes posant èmfasi en el condicional. - Conec al.lotes propenses a relacions esporàdiques, i resulta massa inestable pel meu gust. - Sí, clar. Després d'uns segons de silenci, ell continua:
- Que me les podries presentar?

I parlant sobre aquest tema, resulta que avui ha sortit l'informe de l'Institut Nacional d'Estadística (per què aquests de Madrid sempre han de posar el Nacional per totes bandes) que ens explica com està el panorama. Per exemple ens mostra la gran diferència en l'ús del preservatiu segons les edats, i que el 5'9% de la població d'entre 19 i 49 anys no es menja un rosco.

En paraules d'en Richard Stallman: "Mi Iglesia no exige el celibado; aunque en mi caso da igual".

503 Server Error

2004-07-26T19:07:00.000+02:00

Ahir vespre ja ho vaig veure i em va saber greu no guardar el codi o un screenshot per ensenyar-lo als amics. Però sorprenentment durant tot el capvespre d'avui també s'ha repetit. La fi de gooooogle? O una maniobra per baixar el preu de les accions que d'aquí poc es subhastaran??

Google
	Error

Server Error
The service you requested is not available at this time.
Service error -27.

Tots sabiem que abans o després passaria (un mal dia el pot tenir tothom, no?). Però, quin cercador emprau mestres tant? Perquè en general el que he trobat és de resultats bastant patètics o té un "1% cercador, 99% fems" :-/

Actualització 19:30. Casualment Google avui ha comunicat el preu per acció, entre 108$ i 135$. Però l'error dels servidors és un atac de denegació de serveis (DoS) causat per una versió de MyDoom.

Cens de weblogs

2004-07-25T17:29:00.000+02:00

Aparentment els blogs en llengua catalana representen el 0'45% del total existent, encapçalat pel 75'4% de blogs en anglès. Aquestes estadístiques han estat creades per blogcensus:

Idioma	Nombre
Anglès	1.256.411
Francès	84.051
Portuguès	80.399
Farsi	63.924
Polac (vull dir polac polac)	42.719
Alemany	32.974
Castellà	25.416
Holandès	9.413
Xinès (charset big5)	8.775
CATALÀ	7.510

Vaja, 7510 blogs. Quasi caben tots al meu poble, "Vila-blog". A part de llegir poc escrivim menys :P

Hostings amb Linux

2004-07-25T17:26:00.000+02:00

Netcraft proveeix estadístiques sobre el nombre de hosts funcionant amb GNU/Linux. Sembla que en els darrers 6 mesos totes les distribucions han augmentat el nombre base de hosts, emperò Red Hat ha vist disminuïda la quota de mercat mentres que totes les altres distribucions han augmentat la seva quota. Clar que els números d'aquesta estadística depenen de les decisions de les empreses de hosting més que dels usuaris finals:

Distribució	Hosts juliol/04	Q. Mercat gen/04	Q. Mercat jul/04	Creixement 6 mesos
RedHat	1.465.410	50.8	49.8	10.1
Cobalt	596.743	20.8	20.3	13.3
Debian	468.402	15.5	15.9	14.5
SuSE	347.326	10.9	11.8	15.6
Mandrake	37.186	1.3	1.3	15.3
Gentoo	19.912	0.7	1.0	49.5

Durant varis anys de la meva juventut vaig emprar Red Hat (5.0-7.0). Eren les èpoques de modem de 14400bps i del malson de dependències entre paquets rpm. Tot d'una que vaig poder aconseguir una conexió decent per cable no vaig pensar ni un segon per actualitzar els meus sistemes a Debian (Sid) i fer ús de l'apt-get. És una pena que totes les altres grans distribucions no estiguessin a l'altura i decidissin implementar un sistema semblant a apt-get però posteriorment.

Ara que totes les distribucions empren un mètode d'actualització amb resolució automàtica de dependències pareix que les noves tarifes de manteniment de Red Hat no seran soportades per tots. Tal com senyala Netcraft, si ets una Gran Empresa pot ser surt més rentable realitzar el manteniment des del propi departament d'IT.

Ultima VII: The Serpent Isle

2004-07-23T18:17:00.000+02:00

He recuperat un classic del calaix de sastre dels anys 90, l'Ultima VII. Tampoc és cert que ja no es crein joïes com les d'aquells anys. King's Quest, Space Quest, Darkside, Monkey Island, Indiana Jones, Heart of China, Day of the Tentacle... Però sí que ha decrementat enormement el nombre d'aventures disponibles, això sí, en 3D iquaranta mil covets. Per exemple, una de les darreres actuals que he tingut el gust de jugar és The Longest Journey la qual no té rès que envejar a altres aventures.

Clar que no tot eren ni són aventures gràfiques. Els jocs de rol per ordinador (CRPG) cada vegada tenen més pès (i en tenien més) al permetre juntar un món en 3D i una major flexibilitat de maneig dels personatges que ja no són només un de sol sinó un grup d'aventurers. I evidentment amb l'ús de xarxes la funcionalitat s'extèn a partides multijugador (Neverwinter Nights, Ultima Online...) augmentant l'emoció del joc. La part lúdica consisteix en passar una bona estona, cosa que s'aconseguia amb totes elles. O dit d'altra manera, un major pressupost no implica l'èxit.

La sèria Ultima és quasi un clàssic que encara avui en dia es pot obtenir amb el pack Ultima Collection. Perdura i es recorda al llarg del temps perquè no només té una interfícia notable pel seu temps sinó que gaudeix d'un guió enrevessat i que es desenvolupa guardant en tot moment la tensió, al llarg de tota la sèrie Ultima.

A Ultima VII, composat per The Black Gate i Serpent Isle, el protagonista i el seu grup d'aventurers volen salvar el món de les mans de El Guardià, una entitat diabòlica que desitja poder. Ambientat en un món medieval i màgic, es complica tot el que un es pot imaginar amb la resolució d'aventures secundaries, algunes de voluntària execució només pel goix o la recompensa oferida. D'aquesta manera el temps de joc es pot expandir fins a llargues setmanes, molt millor que les hores comptades de qualsevol aventura gràfica usual (amb el problema de que normalment sols encasquillar-te a alguna banda).

The Serpent Isle, la segona part, encara que menys impressionant que la primera, gaudeix d'un guió més treballat on hi entren en joc cents de personatges secondaris. En Batlin, associat a El Guardià i ex-cap de la secta de La Germandad que vaig desfer a la primera part ha escapat a Serpent Isle. La meva missió és seguir-lo sota les ordres de Lord British (un cameo del creador de la saga) per trobar El Guardià i derrotar-lo.

En aquests moments sóc a la casa un col·lega necromag de Moonshade, la ciutat dels mags. Apart de vendre'm encisos pot comunicar-se amb els morts, i com a mostra un botó, el ferrer de Trinsic, que precisament va ser el que va obrir la saga d'Ultima VII amb el seu assessinat ritualísitc a mans de membres de la secta de La Germandad. Je, a veure com acaba si és que acaba.

The Da Vinci Code, per Dan Brown

2004-07-22T20:00:00.000+02:00

De tan en quan una lectura lleugera va bé per fer espassar el mal de cap. O això pensava d'aquest llibre abans d'obrir la primera plana. Crec que és el llibre que físicament més vegades he vist i he sentit parlar aquest any, tant per les llibreries com per comentaris per la xarxa. Fins i tot els coneguts de primera n'havien sentit parlar o alguns fins i tot l'havien llegit (i cal reconèixer que per les espanyes trobar un interés comú notable per alguna obra literària és mooolt poc comú!).

Em tiraven enrera comentaris del tipus "best breathless chase since the advent of Harry Potter" (urg!), però després de deixar en banda el meu escepticisme em vaig fer amb una barata edició de butxaca made in amazon en anglès disposat a començar l'aventura i a veure què serà això. Pura curiositat, ja val.

I de què va el totxo?

Bàsicament tracta la cerca del Sant Grial. Aquest és un secret guardat per una secta o escisió de l'Esglèsia originada fa quasi dos mil anys. Però tots els que coneixien aquest secret han estat assessinats i l'únic testimoni que en queda és la neta del Gran Mestre de la secta juntament amb una sèrie de gestes que haurà de resoldre per poder retrobar aquest secret i evitar que es perdi per sempre.

Durant l'aventura ella, que és una criptòloga de la justícia francesa, juntament amb un historiador (el vertader protagonista) estaran en múltiples ocasions a just la pell del nas de trobar-se amb la mort. I per descomptat el Grial no és cap copa de vi ni rès per l'estil; és molt més gran. En aquest aspecte la sorpresa està assegurada. Ells dos tots solets lluitaran contra l'Opus Dei, col·leccionistes fanàtics i l'Esglèsia Apostòlica i Romànica. Alguns dels que els persegueixen volen, no trobar, sinó més be fer desaparèixer el Sant Grial perquè saben que posa en compromís la seva pròpia existència. Evidentment al desenllaç s'aclara quasi tot i el que pensàvem s'assembla poc a la realitat. El més senzill és que t'el llegeixis si encara no ho has fet :-)

L'autor mescla dades històriques reals juntament amb ficció quasi-real, és a dir, d'aquesta que intenta passar quasi-desapercebuda. El llibre està dividit en uns 100 capítols de curta durada que fan la lectura molt àgil, des d'un punt narratiu en 3a persona, no completament omniscient ja que només posa a l'abast les dades conegudes pel personatge en qüestió. Ha resultat ser senzillament interessant, i si no mira en quin temps m'he menjat les 500 pàgines de text en llengua heretje. Menys de 3 dies. Ha enganxat fins al darrer minut.

The Man in the High Castle, per Philip K. Dick

2004-07-18T15:57:00.000+02:00

La 2a G.M. la van guanyar Japó i els Nazis. L'eix Aliat va ser derrotat.

Japó controla Àsia, Oceania, Sudamèrica i la costa Oest de Nordamèrica. Es tracta d'una societat amb respecte pels costums ancestrals, on el Yin i el Yan són un mode de viure.

L'imperi Nazi controla Europa, Àfrica i l'Est de Nordamèrica. Es presenta com una societat més inestable que la japonesa (els dolents de la pel.lícula, per dir-ho de manera suau).

Han continuat amb el programa de neteja ètnica que iniciaren a la guerra als seus dominis. Àfrica ha estat emprada com a camp de proves per a conduir-hi the ultimate experiment i han assecat el Mediterrani per convertir-lo en camps de cultiu. A més de ser més impulsius que els japonesos cal reconèixer que científicament també es troben en una posició més avançada, havent arribat a Mart per establir-hi una colònia.

Al centre de nordamèrica s'hi troba una zona desmilitarizada que separa els dos imperis (on hi ha el castell, d'aquí el títol).

Hi ha varis protagonistes i hi ha varies històries pràcticament independets excepte pels nexes sutils que permeten presentar el resultat com a un tot sol. A través del successos que aconteixen a cada un d'ells i narrada des dels seus punts de vista s'ens estableix la realitat d'aquest altre món de ficció.

El general japonés, l'infiltrat jueu que ha de comunicar al general sobre un pla importantíssim que consisteix en l'extermini de l'imperi japonès, un altre jueu que es disposa a establir el seu taller de joïes, el venedor d'objectes d'art americà, l'ex dona del joier. Tenen en comú que d'alguna manera les seves vides canvien al llarg de la novel.la, i influeixen en el canvi de vida d'altres.

És possible un món millor?

Alguns dels protagonistes es demanen el mateix, i l'autor del llibre dintre del llibre que compta la història a la inversa (anomenat The Grasshopper Lies Heavy) viu al castell de la zona desmilitaritzada, lloc on finalitza la trama i on s'ens demostra de manera definitiva el que és la ficció.

Sobre la lectura del llibre en general puc dir que no és gaire extens, no més de 250 pàgs. Però segueix un esquema de seqüenciació desordenada de fragments de les diferents trames i el mode de narració és des dels punts de vista dels personatges (d'una manera moolt personalitzada). Per aquests motius és recomanable prendre's el llibre de principi a fi i sense presses, per gaudir de tots els seus detalls.

Bibliografia:
DICK, Philip K. "The Man in the High Castle". Ed. Penguin Books, Penguin Classics. 2001. Introducció d'Eric Brown. ISBN 0-14-118667-4.

Stallman a Mallorca, dia D

2004-07-13T22:06:00.000+02:00

Una conferència excel·lent. El públic s'ha entregat a l'orador de manera predisposada des del primer moment a un saló d'actes ple, cosa que realment té mèrit ja que estam en vacances d'estiu i no es donava cap crèdit per l'assistència. Però la conferència ha estat molt millor que un bany de multituts per una estrella enrevoltada de fans.

Aquest home, Richard Stallman, té les idees molt clares. Avui en dia és molt difícil trobar algú amb l'autoconciència suficient com per poder anar amb peus de plom pel món. Però a més les seves idees m'agraden.

La conferència dura al voltant d'una hora (més presentacions, més preguntes, més acomiadaments) dedicada a explicar les quatre llibertats bàsiques que caracterizen el programari lliure (ús, còpia, modificació i distribució de les modificacions). Com es pot veure, el contingut social i moral forma la major part. Però no es limita a explicar-ho, si no que a més t'intenta convèncer de per què els seus valors són millors que d'altres que havien dominat fins llavors.

Per a transmetre les seves idees empra una exposició ordenada, preparada i apta per a qualsevol tipus de públic. Mescla la serietat dels continguts amb la broma (és moolt de la broma) i dintre de la seva calma no dubta en ratllar-se contra els qui ataquen de manera despiadada el programari lliure, com exemple quan li van demanar la seva opinió sobre el cas "aSCO" (s.i.c). O l'explicació de per què els intents de control dels usuaris a través del programari i les patents de programari són moralment inacceptables.

Certament és recomanable assistir a una de els seves conferències, encara que només sigui pel beneïment del final. S'ha de veure, s'hi ha d'estar. Gràcies als que ho han fet possible.

Scanner d'autodiagnòstic

2004-07-11T09:09:00.000+02:00

Des dels primers capítols d'Star Trek apareix el metge de torn amb un aparell capaç de realitzar un diagnòstic ràpid sobre l'estat de salut del pacient. El metge agafa l'aparell, de dimensions reduïdes com per poder manejar-se amb una sòla mà. Te l'acosta durant un parell de segons i recorre el teu còs mentres es sent un bzzz...bzzz que indica el procés d'anàlisi. I passat aquest temps ja s'ha identificat l'enfermetat i, ara sí gràcies a la proficència del metge, la cura a aplicar (sempre s'hi deixa aquest darrer grau d'humanitat).

Per descomptat aquest aparell és molt bàsic i només capaç de realitzar una anàlisi de simptomes i químic relativament senzill com per poder cobrir la major part d'enfermetats i donar l'avís de la possible incidència de la resta. Per a operacions de major detall al vaixell estelar Enterprise hi ha altre equip mèdic. La resta de material mèdic passa per un scanner d'un tamany més gran i també capaç d'emetre partícules el més extranyes imaginables i amb una precisió micromètrica.

A la part mèdica d'Star Trek usualment tracten amb naturalitat l'ús de trasplants i cures biològiques, vull dir d'èssers vius, per a tractar enfermetats i ferides. Per descomptat hi ha capítols on el tema és la creació de clons amb creixement ràpid i finalitats terapèutiques. En aquests casos es reflexa el drama moral del capità, que al final sempre fa el que pot per salvar la seva tripulació de qualsevol mal.

D'Star Trek i altres sèries i llibres de ciència ficció s'en poden extreure moltes idees. Però totes aquestes creacions ens fan veure l'incumpliment de les expectatives (ja hem passat de llarg el famós any dos mil) i la falta d'ambició en general de la societat actual per a seguir evolucionant.

Dematí

2004-07-10T15:49:00.000+02:00

Visquent a Ciutat la major part de l'any sóc molt afortunat de poder despertar-me molts de dies pel cant dels gorrions abans que pel crit del despertador (per l'alarma del mòbil, en concret). És la sort de viure a un bloc d'edificis on al pati interior, molt extens, més que plantes i cossiols hi ha una selva tropical.

Com a moltes situacions hi ha pegues, i el contra de tot això és l'altra fauna que ve incorporada i de la que en parlaré quan estigui de mal humor, és a dir, dels moixos en cel i de tota la canèrria que per sort s'aixeca després dels ocells però que també es va a dormir més tard.

Ara amb les vacances d'estiu he canviat d'aires a una altra zona de Mallorca alluny de la capital, i el sò dels gorrions d'aquest matí ha estat distint. No són els mateixos gorrions, vaja. O pot ser eren els mateixos de Ciutat els quals m'acompanyaren en el viatge de fa uns dies i també han canviat, igual que jo, després de veure una sortida de sol com la d'avui.

Richard Stallman ve a Mallorca

2004-07-08T00:50:00.000+02:00

Richard Stallman és l'artífex de GNU, la FSF i defensor del programari lliure, donarà una conferència a la Universitat de les Illes Balears el proper dilluns dia 12. Aquí hi ha la notificació de la UIB, aquí (anunci oficial) i aquí més informació des de Bulma. En Valverde, un dels organitzadors de l'event juntament amb altra gent del departament de matemàtiques i informàtica, també en parla al seu weblog.

Assistir a aquesta conferència pot ser molt interessant per als professionals i futurs professionals del sector. Però que dic! Hi ha algú que es digui ser professional de les IT i que no conegui n'Stallman? Sense cap dubte és imprescindible assistir-hi per a com a mínim tenir en compte el programari lliure i per tant les seves idees. Molt recomanable.

Sonda Cassini

2004-07-04T23:25:00.000+02:00

Aquests dies la sonda Cassini, un projecte de la NASA (EUA), la ESA (Europa) i la ISA (Itàlia) ha arribat a la vòra de Saturn i Tità, una de les llunes de Saturn.

Les fotografies de Tità, en infraroig, permeten veure aigua congelada, la qual apareix de color negre perquè està mesclada amb altres materials ara per ara de naturalesa desconeguda.

També s'hi observa una gran activitat atmosfèrica en forma de núvols. A les fotografies de major definició (al voltant d'uns 10km per pixel) s'observen formacions irregularment circulars a la superficie, emperò els científics del projecte tampoc estan segurs de si el seu origen són els meteorits o els processos geològics del propi astre. Les taques de color blanc situades als pols són núvols més alts que els de la majoria de la resta de l'astre.

És interessant veure com la comunitat científica que segueix les exploracions i sondejos a aquestes llars de l'Univers tan pròximes a nosaltres encara no s'aclaren, i és que sabem tan poc de nosaltres mateixos que no podem permetrens esperar a entendre el que tenim a les nostres mans per començar a investigar el que hi ha allà fora ;-)

Thinkpad T21

2004-07-03T03:23:00.000+02:00

Aquesta setmana he obtingut un Thinkpad T21 a Ebay. És de segona mà, restaurat [refurbished] per una empresa alemanya. Fins ara només n'havia vist un parell amb els meus ulls, però m'havien causat una bona impressió per la seva solidesa i compactació. I a falta de no poder comprar un ibook i menys un powerbook $-( aquesta era la millor opció, enfront el caos dels clònics made in Taiwan.

L'aparell segueix especificacions de fa uns 4 anys. És un PIII Speedstep a 800MHz, amb DVD, targeta de sò, 20GB de disc dur i 256MB de memòria RAM. La pantalla és un TFT de 14" (màx. 1024x768) i, encara que el pixels són relativament enormes respecte del que hi ha havui en dia al mercat, és de molt bona qualitat i ofereix un bon contrast. Quasi em ploren els ulls quan canvio del TFT al CRT de la meva workstation. A més porta integrat ethernet, usb, un conector ps/2 per a rata, port paral·lel, port serie, i sortides per a monitor CRT i S-Video (9 pins). I sí, el Trackpoint -aquella espècie de joystick vermell enmig del teclat- és divertit i fàcil de manejar (més que un touchpad), però millor una rata externa.

El hardware està quasi del tot soportat sota linux (hi he ficat Debian Sid) excepte pels sensors de temperatura i el modem mini-pci (Xircom) que porta. La targeta gràfica, una S3 Savage IX-MV funciona perfectament, però no accelera OpenGL (bye bye Neverwinter Nights aquest estiu). La bateria dura una mica més de dues hores, i tenir configurat correctament el cpudynd ajuda. De totes maneres el soport que dóna IBM a linux per al seus portàtils deixa bastant que desitjar. Per exemple, les actualitzacions per la BIOS només es poden usar des del windows. I si la distribució no soporta el hardware a la primera doncs no queda més remei que cercar-se la vida, encara que el resultat ha estat bo (era d'esperar amb un portàtil de fa quatre anys).

En resum pareix ser una bona peça. Sòlid com una nou (la carcassa és metall plastificat molt còmode al tacte), suficientment petit com per poder dur-lo d'una banda a una altra i potent si un no el vol per jugar principalment.

Radiacions solars

2004-06-27T00:07:00.000+02:00

A la Universitat de les Illes Balears estan realitzant continuament projectes d'investigació sobre els temes més variats (sí, ja, sóm tercermundistes, no tenim quasi pressupost com a totes les universitats públiques espanyoles i el poc que hi ha no està ben repartit, etcetc. Però al menys alguns ho intenten) com per exemple un estudi sobre el Sol que relaciona el flux magnètic, les fulguracions solars i les taques solars.

La importància d'aquesta investigació es centra en el coneixement de la naturalesa de les estrelles, però també ajuda a preveure més exactament la incidència de fluxes magnètics des del sol i prevenir els malfuncionaments a material elèctric i satèl·lits. Així doncs han aconseguit establir un cicle de 150 a 158 dies en el creixement de les taques solars (a més dels d'11 anys ja conegut) i la seva relació amb les fulguracions.

A la fotografia hi apareixen J.L.Ballester (esqu.) i Ramon Oliver (dreta), membres del grup de física solar. En Ramon va ser professor meu d'Introducció a l'Electrònica a primer de Telemàtica :-)

Beyond Fear, per Bruce Schneier

2004-06-23T21:51:00.000+02:00

Schneier ens explica com funciona la seguretat i ens ajuda a analitzar les diferents solucions que s'ens poden acudir davant un problema de seguretat per poder decidir si aquesta compensa o no l'aplicar-la (el que ell anomena trade-offs). El tractament d'aquests problemes és ampli i general; abarca des de la possible entrada de lladres a casa o l'ús de targetes de crèdit per Internet, fins a atacs terroristes (amb especial consideració de l'11S).

Comencem per explicar el que és la seguretat. Per dir-ho breument, si tots fossim honests i ben intencionats llavors les mesures de seguretat no farien falta existir. Malauradament el món no és així i les persones honestes som les que sortim perdent. L'explicació que ens proporciona sobre la seguretat és bastant àmplia, i comprèn la prevenció, la intencionalitat, la [in]justificació , l'atacant, l'atac, els bens implicats i les contramesures.

La major part del còs del llibre ens explica passa per passa una metodologia simple per poder analitzar si la solució a un problema de seguretat compensa o no el cost relacionat. Aquestes passes les presenta en forma de pregunta:

Quins bens volem protegir?

Quins riscs o perills enrevolten aquests bens?

Fins a quin punt ens ajuda la nostra solució a disminuir aquests riscs?

Quins nous riscs causa la solució?

Quin costs implica la solució?

Els polítics tenen molt fàcil sacrificar qualsevol tipus de dret a la intimitat a canvi de la promesa de major seguretat. Però estam segurs de què aquesta seguretat extra aconseguida compensa el sacrifici realitzat? Moltes vegades és millor analitzar el panorama abans de començar a realitzar accions sense sentit que no reporten apenes cap benefici però sí moltes molesties i desaparició de drets ciutadans.

Juga molt al nostre favor, inclús per a les decisions més quotidianes i diàries, estar mínimament capacitats per poder decidir si volem realitzar els sacrificis per aplicar una mesura de seguretat o si al contrari és millor per a nosaltres negar-s'hi.

Digital Rights Management

2004-06-20T22:48:00.000+02:00

En els darrers anys cada vegada sentim més parlar de DRM (Digital Rights Management) o de CPCM (Copy Protection and Content Management). Molts potser pensen que aquest és un tema que no afecta als europeus, però rès més lluny de la realitat. Amb la recent i progressiva digitalització dels medis de comunicació (audio, visuals i de lectura) el DRM és matèria de discussió dintre del Parlament i la Comissió europees, on s'intenta trobar un sistema de DRM comú a totes les plataformes de serveis de continguts.

Els sistemes DRM en general ofereixen (o volen oferir) les funcionalitats d'identificació de la propietat intel·lectual (ex. amb l'ISBN als llibres), i d'aplicació de una política d'accés, ús i distribució d'aquests continguts. L'aplicació i protecció de les normés es realitza a través de l'encriptació, la signatura digital, les marques d'aigua.

Exemples de sistemes de DRM són Macrovision, CSS i el d'iTunes. Si es disposa d'un DVD player i un VCR compatibles amb Macrovision (a EUA és obligatori) i es vol fer una còpia de seguretat de DVD a cinta, aquest sistema s'encarrega de distorsionar la imatge copiada al VCR. El CSS (Content Scrambling System) és un sistema d'encriptació de clau simètrica amb el que s'encripta cada DVD. Les claus es guarden al reproductor de DVD o al software i cal demanar-les abans al consorci DVD-CCA. iTunes és el nom del sistema de venda musical d'Apple. Les seves cançons també es troben en un format que usa DRM per a controlar l'accés, ús i el seguiment dels fitxers de música que es baixen el usuaris (per a saber de quin usuari prové un fitxer).

DVB (Digital Video Broadcast), el sistema usat a la televisió digital per cable europea (modalitat DVB-C) i a la futura televisió digital terrestre (DVB-T) també porta integrats mecanismes de DRM. És una evolució del sistema d'Accés Condicional als serveis subscrits. Com he dit, els sistemes de DRM controlen l'ús que els usuaris realitzen dels serveis als que accedeixen, com pot ser el número de copies (o la capacitat per fer-ne). O la capacitat de reproduir un cert nombre de vegades la còpia obtinguda. I a més fan un seguiment d'aquets, com pot ser que una gravació només es pugui reproduir amb un cert dispositiu.

Una característica comú de tots aquests sistemes és que no són infalibles i només posen entrebancs als usuaris amb baixos coneixements tècnics. Si el meu pare intenta realitzar una còpia de DVD al VCR (que ja té mèrit donat que cal conectar els cables adequadament) i es troba amb que la imatge surt distorsionada, possiblement desistirà. Però jo que tinc els conèixements tècnics suficients he procurat comprar un reproductor DVD i un VCR sense el DRM de Macrovision (i dit sia de pas sense la restricció de zones al DVD). Existeixen tant xips com software per a botar-se dites restriccion, però només són accessibles a la part de la població amb més conèixements tècnics. L'evident és que la part minoritària de la població que pensa obtenir beneficis amb la creació de còpies per a la venta il·legal i amb ànim de lucre ben segur que té els coneixements suficients com per botar-se aquestes proteccions sense problemes.

Els sistemes DRM no ofereixen rès bo als usuaris, als que s'els limita l'ús que puguin fer dels serveis i continguts als que accedeixen. En tot cas crea un nou mercat per les distribuidores de continguts, emperò l'èxit d'aquest mercat està lligat a l'adopció d'un sistema de DRM comú (precisament el que vol potenciar la Comissió Europea). El perill de no tenir un sistema de DRM comú és que els continguts sota el DRM de certa companyia només es poden accedir amb aparells/programari compatibles, i és el que està actualment succeint amb les tendes de música per internet d'Apple, Microsoft o Sony i que implica encara més restriccions pels usuaris.

Però si s'adopta un sistema comú de DRM llavors s'elimina l'aventatge de competivitat que una empresa podria obtenir per l'extensió del seu propi sistema DRM.

En conclusió, els usuaris surten perdent i molt, i les distribuidores tampoc guanyen competivitat però sí control sobre els usuaris.

I què tal Gmail?

2004-06-15T21:39:00.000+02:00

Doncs bé, mira. Aprova amb nota alta. I no pel gigabyte d'espai sinó pel sistema funcional i eficient que ofereix tant en la presentació com en la gestió dels correus. Diferent del que havia vist fins ara.

El principal és la classificació que permet realitzar sobre el nou correu. Inicialment s'hi poden trobar vàries bústies o carpetes principals: inbox, starred, sent mail, all mail, spam i trash. A cada missatge s'ens permet activar un flag amb aparença d'estrella, útil per marcar els missatges importats. Aquests missatges marcats també aparèixen a la bústia d'starred. De la matèixa manera, a la bústia d'all mail hi aparèixen llistats tots els missatges tant rebuts com enviats.

I és aquí on radica la gràcia d'aquest sistema. En lloc d'haver de posar-se a crear carpetes com un boig, permet crear etiquetes (labels), aplicables als missatges a través de la creació de filtres que classifiquen els missatges rebuts en les diferentes etiquetes. D'aquesta manera, podem accedir als missatges a través de les etiquetes que hem creat, com si es tractàs de bústies, però també acompanyen la descripció de cada missatge. Amb la particularitat de que un missatge pot rebre més d'una etiqueta. Així puc configurar per exemple les etiquetes "amics" i "universitat", amb els filtres escaients, i saber a priori si un missatge és d'un amic meu (fàcil pel from) i si el seu contingut fa referència a alguna de les assignatures de les que estic matriculat.

Aquest sistema pot semblar caòtic, però funciona, juntament amb la rapidesa i agilitat de la interfícia. I parlant de rapidesa, com a detall extra es permeten utilitzar combinacions de tecles que agilitzen la navegació per la interfícia. Aquest aspecte encara es pot millorar si es permetés la configuració de les combinacions.

Altre punt fort del gmail és el sistema de cerca implementat a la google per realitzar cerques sobre els missatges. A més, utilitzant les opcions avançades es pot filar molt prim i estalviar temps en cas d'intentar trobar un missatge perdut del que sabem què diu però no on es troba. És una diferència notable respecte qualsevol altre sistema via web de correu, i està a l'altura (inclús sobrepassa, ja que permet actuar sobre tot el conjunt de correu) dels clients de correu d'escritori o consola.

I tornant a la interfícia, la manera de presentar les converses o fils de missatges també és original, i un acte d'eficiència en la utilització d'espai per intentar no presentar contingut duplicat a les quotes. Si bé no he provat lo còmode que resultaria per a llegir llistes de missatges amb molt de tràfic i fils de missatges llargs i complexes. Dubt que pugui vèncer el "mutt". De qualsevol manera el sol fet de que considera la simple idea de presentació per fils ja és un avanç respecte a molts d'altres clients via web.

Per acabar, la major pega que hi he trobat és que no permet rebre el correu via pop3 ni imap. Només per web. Bé, es pot perdonar perquè precisament la gràcia del sistema està allà.

Hi ha molta gent que ha escrit sobre els missatges de propaganda personalitzats que apareixen segons el contingut de l'email que estam llegint en aquell precís moment, però personalment no els he trobat gaire intrussius (en una columna a la dreta). De fet fins i tot s'agreix que siguin en mode texte (Adwords), en lloc dels odiosos banners gràfics d'altres webs.

En definitiva es pot afirmar que el sistema conjuntament amb l'espai que ofereix i l'alta usabilitat mereix ser provat i copiat arreu.

El cost del canvi

2004-06-13T02:22:00.000+02:00

Una mostra més de canvi parcialment fallit, amb retallada de mòduls, i extremadament costós en la implantació d'un sistema ERP a la Universitat d'Stanford. Porten des del 1994 i més de 150 milions de dolars. Els encarregats de la implantació de l'ERP són Oracle i Peoplesoft, i la feina s'ha enredat durant tot aquest temps pel complexe reconeixement dels processos existents i l'acomodació del programari a aquests (normalment acaba essent al revès).

Fingersmith, per Sarah Waters

2004-06-13T01:21:00.000+02:00

La novel·la està ambientada en l'Anglaterra de principis del segle XIX i a més pretèn seguir el tipus narratiu d'aquella època (novel·la victoriana). Conta la història de dues dones des de la seva infantesa, a mode d'introducció, fins als seus 18 anys. A aquesta edat en la que es retrobaran, no per casualitat, es centra la narració.

L'argument és interessant si t'agraden aquest tipus de novel·les, i la manera de contar-ho també és brillant. El contingut és ple de descripcions detallades amb matisos personals i segueix molt d'aprop el lent però sostingut desenvolupament dels personatges a mesura que la història avança, juntament amb els inesperats aconteixements que fan augmentar l'interès fins al final. Un final que arriba una mica massa comprimit pel meu gust; segurament l'autora pensà que després d'escriure 500 pàgines convenia començar amb el desenllaç.

Com dic és un llibre per perdre-s'hi. En els pensaments de na Suse Trinder, adoptada com a filla a una família de lladres a un barri marginal de Londres, i mimada per la seva mare adoptiva, la Sra. Sucksby. O en els aconteixements de na Maud Lilly, coprotagonista de la història, amb una infantesa transcorreguda a un hospital psiquiàtric, on nasqué, i una adolescència reprimida a càrrec del seu oncle, un acomodat erudit i estudiós de novel·les pornogràfiques.

El nexe d'unió entre les seves dues vides serà iniciat pel Sr. Rivers i la seva estratagema per estafar la fortuna de la Srta. Maud, amb la participació de Suse. Però el pla mai s'arribarà a complir completament quan Maud i Sue comencen a desenvolupar sentiments una cap a l'altra (vinga, de què vos pensàveu que anava la història?). Sense haver-hi personatges completament bons ni dolents, seran ambdues capaços de reconèixer les seves culpes per seguir endavant amb la vida que desitgen? O el final estarà marcat per l'odi i la venjança? Ja vos ho dic jo, acaba bé ;)

El brau d'Osborne

2004-06-10T19:46:00.000+02:00

Encara queden símbols heretats de la dictadura i l'espanyolisme arreu d'Espanya, com per exemple els braus d'Osborne, protegits pel Tribunal Suprem. Emperò no tots estan d'acord amb la seva conservació a l'aire lliure, i com exemple basti veure l'aventura del Brau del Bruc (a Catalunya) i totes les peripècies que ha passat entre fetes i desfetes pels diferents escamots.

Amb tot això, hi ha iniciatives més constructives per substituir el brau per un altre animal, com per exemple el ruc català o el gat.

Comparativa banda ampla

2004-06-10T02:31:00.000+02:00

He investigat diverses ofertes de banda ample (per a usuaris domèstics), sigui xDSL o cable, que s'ofereixen pel món i amb aquestes dades he creat un gràfic representatiu que podeu veure a continuació (prémer a sobre per augmentar). Abans d'extreure conclusions sobre el mercat en general i l'espanyol en particular, veiem uns quants detall per entendre el gràfic:

En primer primer lloc, he procurat considerar les ofertes sense límit de tràfic mensual. Hi ha bastantes ofertes al mercat mundial on el tràfic està limitat mensualment, o es cobra per quantitat de tràfic. Aquest tipus de comercialització sol estar dividida en tràfic nacional i internacional (aquest darrer més limitat o car).

Tampoc he considerat les ofertes amb facturació per temps. A Portugal Telecom hi ha una oferta de 0'03 EUR per minut de conexió, mínim 25 EUR (14h), a una velocitat de 256kbps/128kbps.

També es pot veure al gràfic que només s'hi considera la velocitat de baixada. La velocitat de pujada sol ser menor, de l'ordre de 5 a 10 vegades. Ni hi ha consideracions sobre la qualitat del servei, però donat que la majoria són operadores nacionals, podem esperar alguna cosa d'elles (ejem...).

El darrer punt és que a les ofertes de cable hi sol haver inclòs un paquet de televisió (Ono, Roadrunner, Earthlink). S'observa que a Europa abunden bastant més les ofertes d'ADSL que de cable. Així com a Europa també abunda més el satèl.lit que el cable per a accedir a TV. De fet, en una de les meves sortides a Alemanya, pràcticament no hi havia casa que no tingués satèl.lit per a TV.

I ara sobre el gràfic, el primer que bota a la vista és que a Espanya, encara que els preus baixin a la meitat o es dobli la velocitat pel mateix preu (tal com ha anunciat Telefònica de cara als següents mesos), seguim estant a la coa d'Europa, o com a mínim no resulta excepcionalment barat. Aquí la banda ampla és cara, i després de l'anunciada baixada de preus seguirà essent cara.

El mateix es pot extrapolar a la resta d'Europa Sud, amb uns preus significativament per sobre de l'Europa Nord.

Una altra dada que atreu l'atenció és que a Europa les ofertes actualment es centren entre els 500kbps i els 2Mbps. A EUA la velocitat gira als voltants dels 3-4Mbps, si bé el límit el sol imposar la saturació de la línia a hores punta pel que la velocitat real usualment és menor.

A Japó... bé, Japó són les 4 barretes que hi ha perdudes a la dreta del gràfic (45Mb per 10'5EUR). Anem tots a Japó, no?

Nota: Por petición popular (¿?) he escrito una traducción al castellano. Está como comentario aquí.

Episodi III

2004-06-08T05:03:00.000+02:00

Després de l'Amenaça Fantasma i l'Atac dels Clons, aquesta passada setmana s'estrenà l'Episodi III (6,745,238) de la Saga De Les Patents De Programari Estúpides amb una patent als web logs o diaris telemàtics just com és aquest, amb un gestor de base de dades i un model centralitzat. La patent ha estat assignada a Oracle Intl. Corp. (Redwood Shores, CA) i es subtitula Self service system for web site publishing.

Aquesta pel·lícula és tan patètica com les altres dues anteriors, però una cerca més profunda fa pensar que realment és una reestrena de l'Atac dels clons amb més efectes especials. I si no basta comprovar el contingut de la llista de referències incloses a l'esmentada patent. En aquest cas certament el fill s'assembla als pares...

O sigui que aquí teniu l'estratègia comercial d'aquest principi de segle:

Patenta.

Calla i espera a que sigui un estàndar de mercat.

A cobrar.

Una d'animalades (grosses)

2004-06-04T03:13:00.000+02:00

Estava jo amb el tema de les patents quan m'he passat per la United States Patent Office i m'he posat a cercar patents de programari clarament obvies. Com que no tinc tota la vida, n'he triat (sense gaire esforç) vàries sobre correu electrònic i spam. Aquestes són algunes joïes que he trobat, n'hi ha d'antigues però tan bones com les noves:

La 6.732.157, comentada a l'anterior post.

6,732,149 (maig 2004). IBM. Sistema de detecció de correu no desitjat. Escaneig actiu del tràfic de la xarxa, i realitzar l'acció apropiada en cas de troballa.

6,718,321 (abril 2004). HP. Servidor d'email via Web, amb indexació del text complet. Permet als clients conectar-s'hi i realitzar cerques al conjunt dels missatges.

6,708,205 (març 2004). Suffix Mail, Inc. Sistema de correu eletrònic. Un programa amb interfícia i que classifica els emails en diferents carpetes segons el remitent.

6,691,156 (febrer 2004). IBM. Mètode per restringir l'accés de correu no sol·lícitat. Implementar una llista blanca, i demanar a l'usuari permís per incorporar a aquesta llista el correu provinent de nous remitents.

6,654,787 (novembre 2003). Brightmail, Inc. Mètode i aparell per filtrar e-mails. El sistema filtra els correus i envia notificació al remitent indicant que s'ha filtrat (puaj! tan espantós com les notificacions dels antivirus). També accepta distints mòduls amb diferents regles de filtrat.

6,092,101 (juliol 2000). DEC. Mètode de filtrat d'emails per a varis clients conectats a un servidor. Els missatges són classificats i guardats en el servidor.

6,009,462 (decembre 1999). DEC. Substituir un fragment d'un email per un enllaç (hot-link), a un sistema de correu distribuit. L'usuari clica sobre l'enllaç (un fitxer adjunt en HTML codificat en MIME) per accedir a la resta del missatge.

5,999,932 (decembre 1999). Bright Light Technologies, Inc. Sistema i mètode de filtrat d'spam emprant cerca de cadenes i processat heurístic. Primer realitza una cerca de text. Avisa a l'usuari en cas positiu amb un missatge d'OK (i.e. no es spam, aquí funciona a l'inrevès del comú), o segueix. Fer una cerca heurística. Avisa a l'usuari amb la notificació NEW si resulta positiu. Si cap dels dos sistemes dóna positiu, considera el missatge com a spam i mostra l'avís de BULK.

5,377,354 (Decembre 1994). DEC. Mètode i sistema per ordenar i prioritaritzar l'email. Crear una sèrie de regles per classificar el correu rebut en diferents nivells de prioritat.

I per què seguir. Sincerament, al principi fa gràcia pero passada mitja hora t'adones de l'absurd que és tot el sistema de patents de programari del EUA. La gran quantitat de fems i ridiculeses que s'hi troben invaliden tot el sistema, ja que està pensat en un principi per potenciar les innovacions. Però principalment potencien els aprofitats i vius i els que tenen advocats (i molts) per poder assessorar-se sobre les entrevicolles del sistema. En definitiva, potencia la vida fàcil a base de rendes de les llicències, un dret otorgat de manera clarament desequilibrada.

En Clayton M. Christensen analitzava al seu llibre "The Innovator's Dillema" el problema que suposaven per a les empreses les tecnologies trencadores (disruptive technologies). Es tracta d'empreses que a pesar d'haver assolit un gran nivell gràcies a la seva innovació i inversió en I+D, s'enfonsen de cop i volta degut a una nova tecnologia que tira per terra el seu mercat, sense saber-se adaptar. Un exemple en són els ECMs (Enterprise Content Managment) i el recent software de blogging com aquest, que a pesar de ser més sencill pot cobrir les necessitats de comunicació entre un grup de persones sense haver de gaster-se milers d'euros. Una mostra més de com el sistema de patents de programari no s'adapta a la necessitat social. Totes les antigues patents no valdran un cèntim enfront a una tecnologia trencadora i, per tant, les empreses s'apressuren a explotar les seves patents tot el ràpid que poden i a obtenir tots els beneficis possibles, sense analitzar que el seu monopoli pugui perjudicar el progrés científic perque precisament és el que els convé.

I per acabar, una joia recent de fa pocs dies, la patent al DOBLE CLIC de ratolí!!! Modalitat "si et passes de temps prement el botó et mostram info sobre el programa". Sí, aquesta és de Microsoft. No podia esser d'altra manera ;)

Ara que ja hem adquirit els coneixements bàsics estam preparats per plantejar i contestar la següent pregunta: "Per 20 cèntims d'euro, anomena tecnologies trencadores respecte del doble clic, com per exemple el clic simple. Un, dos, tres, responda otra vez..."

Patent de programari antispam per NAI.

2004-06-03T19:24:00.000+02:00

L'oficina de patents nordamericana ha otorgat la patent 6.732.157 a l'empresa Network Associates Inc. Aquesta patent cobreix un sistema de programari de filtrat de correu no desitjat o spam basat en mètodes genètics (cerca de paraules clau), l'ús de funcions de hash per a les cerques de frases o paraules, i la utilització de mètodes probabilístics i en concret el teorema de Bayes per al càlcul de la probabilitat de que un missatge sigui spam. Tot l'anterior no és high tech. Fins i tot és possible que a molts els soni la fórmula de càlcul de probabilitats de Bayes, i si no només cal que repasseu els llibres de matemàtiques de 4rt d'ESO.

Per dir-ho d'una altra manera, aquesta patent de programari cobreix la inmensa totalitat dels sistemes de filtrat d'spam usats avui en dia. Però els primers estudis acadèmics sobre la classificació automàtica de documents daten de bastant més enrera, dirigits des de les branques científiques del data mining i la intel·ligència artificial.

Per exemple, un dels estudis i implementacions que feia ús del teorema de Bayes per a determinar a quin grup pertanyia un document és d'en Charles Ling, doctor per la Universitat de Pensilvània, conjuntament amb altres i al voltant de l'any 2000. Emperò degut a problemes col·laterals en la tria dels tokens sobre els quals van realitzar els càlculs, resultà ser que els antics algoritmes genètics eren més exactes que els probabilístics. L'assumpte va quedar aparcat fins al 2002, amb l'arribada creixent de l'spam amb els correus electrònics i un article d'en Paul Graham, del MIT, que ens recordà que els filtres probabilístics podrien funcionar bastant bé en aquest cas (i així ha estat, unit a un refinament de la tècnica).

Ara tot aquest coneixement està en mans d'una empresa multinacional, que dit sia, no ha estat precisament el motor de la innovació en aquest camp. S'haurà de veure de quina manera protegeixen la seva patent, si es que la poden conservar, i què passarà amb les decenes d'aplicacions que empren els mètodes anteriors. Jo per la meva banda, esper que a Europa els polítics aixequin el cap i no aprovin les patents al programari. Per a tal affer, un bon cop de mà és col·laborar amb la Foundation for a Free Information Infrastructure i per descomptat votar un partit polític que no suporti i estigui en contra de les patents de programari.

El groc crida l'atenció

2004-06-02T23:02:00.000+02:00

Google posa a la venta el seu sistema de cerques per a les empreses anometat Appliance. El hardware consisteix en racks d'un color groc bastant desagradable a la vista, on s'hi inclou el programari. El model més bàsic soporta la indexació d'un milió i mig de documents i fins a 300 cerques per minut (5 cada segon). L'aparell s'encarrega d'indexar els documents disponibles a la intranet i proveeix la interfícia de cerques amb el conseqüent estalvi de temps dels empleats amb un modus operandi similar al del google d'internet.

Tot això reviu l'antiga polèmica dels que critiquen a google (i altres com amazon) que ha fet ús de la tecnologia i coneixements oferits pel programari lliure per poder establir la seva infraestructura, però sense retornar el coneixement invertit a la comunitat.

Ben segur que google està de moda entre els geeks telemàtics per l'entrada en escena en tan poc temps de diferents seveis a càrrec seu com la xarxa social Orkut i el sistema de correu Gmail encara en fase beta, aquests dos accessibles ara per ara mitjançant invitació d'algun dels seus usuaris. O també el sistema Blogger sobre el qual es presenten aquestes paraules. Així com l'expectació de l'atípica entrada a la borsa de bona part de google que tindrà lloc en els propers mesos, dissenyada per evitar els intermediaris en la mesura del possible i arribar el més directament possible als compradors finals. O com diuen ells, amb la meta de que la informació sigui universalment accessible i útil.

Molt interessant. I tornant a la capsa groga, serà també el seu contingut informació accessible i útil, o ens conformarem en donar-li un lloc a prop de l'entrada del Data Center? Mentrestant jo estic esperant a que m'arribi alguna una invitació al Gmail ;)

Singing in the rain

2004-06-02T05:52:00.000+02:00

En l'inici de la campanya electoral (no l'europea, que també però no tant, si no la dels EUA amb unes eleccions d'aquí a uns 5 mesos) és quan veim els polítcs anar d'un lloc a l'altre per exaltar masses que assenten sense discutir el que escolten. I per anar d'un lloc a un altre, i sobre tot a un territori relativament extens com Nord Amèrica, el presi d'allà empra un avió que anomenen Air Force One del que en tenim fins i tot una pel·lícula, entre molts altres helicòpters, cotxes i serveis acompanyants.

Ningú discutirà que cal posar a disposició dels mandataris que dirigeixen la nostra societat tots els medis possibles per a que puguin realitzar la seva tasca. Emperò, sense moderació, l'ús es pot convertir en abús (per variar) com ve a demostrar l'augment de despeses de transport que té un màxim durant aquests mesos a través de la confusió del viatges oficials amb els viatges polítics.

A més, pareix que a n'en Bush li encanta viatjar, sigui amb sol o amb pluja, i a batut rècords en nombre de vols per unitat de temps respete dels seus antecessors.

El valor ètic del programari lliure

2004-06-01T02:04:00.000+02:00

El darrer mes ha estat molt important pel panorama del programari lliure a les espanyes orientals. El catalitzador sens dubte va ser la visita de Richard Stallman i la sèrie de conferències i entrevistes que va realitzar a distints medis de comunicació i universitats. Aquest home ens va recordar que la principal disputa entre el programari lliure i el programari privatiu (com a ell li agrada anomenar-lo) no és la carrera per tenir més i millors característiques o opcions. En realitat aquesta disputa no és important o té poc valor. El realment important del programari lliure és que existeix d'acord amb una sèrie de valors ètics amb els que científics i gent de bona fe solen estar conformes. I aquest és el principal motiu pel que hauriem de desempallegar-nos del programari privatiu, per molt més avançat o per moltes més coloraines que pugui presentar.

El mètode científic i la revisió de parells, la construcció piramidal sobre el coneixement que els nostres mestres ens han transmès des d'infants, són bases fonamentals del per què avui vivim tan bé com vivim. Actualment hi ha molts personatges importants que no discuteixen la legalitat de la creació i distribució de programari privatiu i de tota la parafernalia que permet la seva existència, però malauradament el coneixement invertit en la seva creació es perdrà en el futur no tan llunyà o com a molt inspirarà a futurs creadors a tornar reinventar la roda. I això serà en el millor dels casos. El costat negre arriba en forma d'impediments al treball lliure dels que treballan seguint altres sistemes, i l'exponent actual d'aquests impediments són les patents.

Les patents de programari dónen solució al problema anteriorment esmentat, l'oblid del coneixement creat. Però ho fan a un preu totalment inacceptable, amb l'otorgació de monopolis i pagaments de llicències a canvi del permís d'ús d'aquestes idees. Essent generosos seria possible inclús acceptar l'existència de pantents en àmbits on l'aplicació d'una idea implica un procés complicat i costós de manufacturació. Però quan els costs de reproducció són tan ínfims i tendeixen a zero com en el món digital de les telecomunicacions i d'Internet, resulta clar que l'exigència de pagament de llicències per a permetre la distribució d'aquestes idees només beneficia a les grans empreses a mantenir el seu monopoli o quota de mercat, i també beneficia a l'advocat que hauré de pagar per a que comprovi el codi que vagi a programar línia per línia, no sigui cosa que violi alguna patent i s'em presenti una demanda. Diuen que totes les societats són lliures fins que ho deixen de ser.

A Mallorca i a la Universitat d'aquesta terra hi ha un bon grapat de persones que lluiten pel reconeixement d'aquest valor. Em cansaria d'escriure si em veiès obligat a anomenar-les a totes. Però en destacaré una, en Ricardo Galli, el GNU zealot més popular d'aquestes llars. Aquest altre petit gran home s'ha trobat de cop i volta reflexionant sobre la base fonamental del programari lliure i ha escrit un [altre] article sobre aquest mateix tema publicat a la web de bulma. Tal com ell diu en la seva autocrítica quan parla sobre el programari propietari:

Y como si eso fuese poco, muchos de nosotros profesores de universidad y científicos, lo aceptamos no sólo como normal, sino como beneficioso. Sin cuestionarnos siquiera si está contra todos los principios que nos han enseñado y hemos aplicado para ejercer cada día la docencia, hacer nuestras tesis doctorales y carreras como científicos aprendiendo de los trabajo y conocimientos, publicados, de los demás.

Temps d'exàmens

2004-05-31T16:51:00.000+02:00

Arriba el juny i tots els estudiants hem de presentar rebut del que som. Sort a tots els que estan en la mateixa situació que jo, i encara més sort als qui se la mereixen i s'ho han preparat a conciència (bé, aquests es passen tot el dia a la biblioteca i no em llegeixen...)

La meva recomanació és anar a passejar o com a mínim sortir al carrer per esplaiar-se uns quants minuts cada dia en el cas de que tingueu pendent aquella assignatura que no podeu aguantar i que continuament vos punxa als ronyons. Teniu la meva sol.lidaritat i comprensió. Ens ha passat a tots.

Mentrestant, jo dedic els meus pobres minuts diaris de temps lliure a conduir aquest blog a algun lloc. Ja veurem què és el que surt :)

Primer missatge!

2004-05-31T15:05:00.000+02:00

Salutacions a tot el món!

A la fi m'he decidit a obrir un blog, web log o diari de bitàcora telemàtic (encara que en el meu cas pot ser no sigui molt "diari"). La peresa no ha pogut vèncer i aquí sóc, per marejar-vos. O per marejar-me tot sol, ara per ara.

De moment he volgut provar un d'aquest diaris precuinats com és el Blogger en lloc de matar-me amb la meva pròpia plana web. No tant per ignorància tècnica com pel "si ja està fet, per què reinventar la roda". Amb el que porto l'expericència és satisfactòria excepte pel pardal de tros de propaganda que hi ha a la part superior de la pàgina.

És curiós observar com els blogs s'han convertit en un fenòmen bastant ferm. L'aproximació a l'hora d'escriure'n un és ortogonal a la idea que acompanyava els vells diaris, unipersonals i secrets. Per què guardar-se per un mateix el que vas aprenent, si creus que pot servir als demés? O pot ser que només és un crit més de l'excès d'ego?

En qualsevol cas, aquesta plana no pretèn ser únicament un recull d'experiències privades, sino d'anàlisi o crida d'atenció a temes socials i tecnològics, que és el que m'interessa com a geek que sóc ;)