madTeleco

The Tombs of Atuan (Earthsea 2), d'Ursula Leguin

2005-07-30T01:52:00.000+02:00

En aquesta entrega Sparrowhawk aconsegueix el tresor i la xicota ;) De fet Sparrowhawk només intervé pràcticament al desenllaç de la trama. Qui porta el pès de la introducció i del nus és la sacerdotisa d'un culte dedicat als Sense Nom, i durant la novel.la ella ens explica els seus problemes existencials.

Realment tinc ganes de llegir-me la tercera part per saber si Tenar, la sacerdotisa, finalment es queda a viure amb Sparrowhawk per tal de crear i mantenir a una prole de nins i nines. En aquest cas em replantejaria continuar amb la lectura de la saga. El tema és que per motius fòra del meu control aquest estiu arriba a haver tota una col.lecció espectecular d'infants a la terrada, fills de cosins. I també fills de veïns que venen a veure un gatet molt maco que vam trobar la setmana passada i que encara està d'okupa a la casa.

Pot ser la realitat supera la ficció, però quan la realitat iguala la ficció és que hi ha algun problema. Realment crec que aquest desenllaç és bastant improbable, ja que la saga consisteix de sis volums i aquest només és el segon. És a dir, que encara en segueixen quatre més. I sería bastant complicat escriure'ls protagonitzats per un cap de família, a no ser que estiguessim parlant d'un capítol qualsevol d'Alias, però ja serien històries distintes :p

Al final la pedra de les patents ha caigut sobre els nostres caps

2005-03-08T13:33:00.000+01:00

Els polítics europeus han decidit ignorar la voluntat del Parlament per aprovar la nova llei de patents, que inclou la possibilitat de patentar programari.

Sobre les barbaritats que això suposa ja n'he donat molts d'exemples en passats escrits a aquesta web. Un dels casos més recents és la patent de l'icona d'ajuda, expedida a Japó. L'empresa de programari que distribueix Ichitaro (l'únic programari - també privatiu :-/ però al menys de creació local - que fa la competència al Microsoft Office a Japó) ha estat denunciada, i ha entrat en l'espiral dels advocats i judicis.

Protegir-se contra les denuncies de Propietat Intel.lectual no és una gesta a l'abast de qualsevol empresa. Es tracta d'un procés llarg i costós que requereix advocats i personal expert en la matèria. Però les grans empreses ja disposen de departaments dedicats a tals affairs.

Precisament han estat les grans empreses les que més pressió han realitzat als polítics europeus per aconseguir l'aprovació d'aquesta llei. La perspectiva d'aquestes multinacionals d'obtenir beneficis gràcies a royalties pesa més que la voluntat de no perjudicar premeditadament el mercat de petites i mitjanes empreses, així com el de particulars.

Resulta especialment perjudicat el sector del Programari Lliure. Molts dels projectes de programari lliure es troben sota la responsabilitat de grups de programadors independents, on els beneficis no provenen de la venta de llicències d'ús (absolutament contrari a l'ètica del programari lliure que promou les llibertats d'ús, distribució, modificació i lliure distribució de millores), sinó del manteniment, gestió o adaptació dels projectes d'IT. En el programari lliure, al no haver cost de llicències es fa difícil soportar un sistema que propaga el pagament de royalties acoblades a aquestes llicències.

En conjunt, la nova llei de patents beneficia un grup reduït d'interessats que segueixen la seva pròpia agenda personal, i perjudica els interessos d'Europa. Especialment perjudica els interessos socials, al ser el Programari Lliure el centre de la diana, i les royalties el quantiosos beneficis que recolliran uns pocs rics per esser encara asquerosament més rics i vanidosos.

Afortunadament no tots els països de l'Unió Europea s'han agenollat davant el poder econòmic dels lobbies interessats, pel que es possible i necessari fer modificacions per a impulsar el programari lliure i limitar l'acció de la nova llei.

Prova Pilot de Votació Electrònica

2005-02-23T16:21:00.000+01:00

Al passat Referèndum sobre la Constitució Europea es va posar en marxa un sistema de votació electrònica sense validesa real, evote. Va ser una prova pilot a nivell no general i a les Balears només es podia provar des d'Ibiza de manera voluntària. El sistema l'ha programat Indra, que ha oferit una solució de software privatiu, tancat i únicament per windows xp/2000. Per aquestes característiques jo ja quedo fòra del sistema ^_^; ¿Qui pot confiar en un programa privatiu que a sobre no ha estat avaluat per cap grup independent?

L'associació OVE ofereix un informe amb conclusions bastant negatives sobre el funcionament del sistema.

La pàgina principal de la web consisteix en una imatge jpeg, tal qual.

Donada la intangibilitat dels bits, el vot electrònic requereix una aproximació distinta a l'adoptada amb el vot de paper. El Consell Europeu va el·laborar la Rec(2004)11E on estableix les línies generals per desenvolupar aquests sistemes de vot. Allà mateix s'hi resumeixen les noves possibilitats que ofereix el vot electrònic:

enabling voters to cast their votes from a place other than the polling station in their voting district;
facilitating the casting of the vote by the voter;
facilitating the participation in elections and referendums of all those who are entitled to vote, and particularly of citizens residing or staying abroad;
widening access to the voting process for voters with disabilities or those having other difficulties in being physically presentat a polling station and using the devices available there;
increasing voter turnout by providing additional voting channels;
bringing voting in line with new developments in society and the increasing use of new technologies as a medium for communication and civic engagement in pursuit of democracy;
reducing, over time, the overall cost to the electoral authorities of conducting an election or referendum;
delivering voting results reliably and more quickly;
providing the electorate with a better service, by offering a variety of voting channels;

Entrant al protocol de votació electrònica en sí, Bruce Schneier establí a l'Applied Cryptography uns requeriments bàsics per tal que el procés de votació resulti vàlid:

Només els votants autoritzants poden exercir el dret a vot.
Només es pot votar una vegada, no més.
Ningú pot determinar qui a votat a qui.
Ningú pot duplicar el vot de ningú.
Ningú pot canviar el vot de ningú sense esser descobert.
Cada votant ha de poder comprovar que el seu vot es té en compte al càlcul final.

You Can Click, But You Can't Hide

2005-02-11T17:22:00.000+01:00

lokitorrent.com, amb el logo de la Motion Picture Associacion of America. A espantar el personal:

You Can Click, BUT YOU CAN'T HIDE.

There are websites that provide legal downloads. This is not one of them.

This website has been permanently shut down by court order because it facilitates the illegal downloading of copyrighted motion pictures. The illegal downloading of motion pictures robs thousands of honest, hard-working people of their livelihood, and stifles creativity. Illegally downloading movies from sites such as these without proper authorization violates the law, is theft, and is not anonymous. Stealing movies leaves a trail. The only way not to get caught is to stop.

Curiositats de la Constitució Europea

2005-02-06T19:24:00.000+01:00

El següent article de la constitució referent a Defensa m'atreu l'atenció. Finalment ens disposam a fer la competència als EEUU... i a gastar-nos el mateix? 8-) L'Agència Europea de Defensa s'estableix dintre de la línia de treball de l'OTAN, on també s'hi troben reunits els EEUU. Però la diplomàcia té els seus alts i baixos. Seguirà existint Europa d'aquí a 40 anys? Vull dir, per sobre del nivell del mar, i sense incidència de Tsunamis. I si Europa s'engrossa per damunt dels EEUU, cobraré el meu Subsidi Social abans dels 80?

ARTICLE III-311

1. L'Agència en l'àmbit del desenvolupament de les capacitats de defensa, la investigació, l'adquisició i l'armament (Agència Europea de Defensa) creada per l'apartat 3 de l'article I-41 estarà sota l'autoritat del Consell, i tindrà les funcions següents:
a) contribuir a identificar els objectius de capacitats militars dels Estats membres i a avaluar el respecte dels compromisos de capacitats contrets pels Estats membres;
b) fomentar l'harmonització de les necessitats operatives i l'adopció de mètodes d'adquisició eficaços i compatibles;
c) proposar projectes multilaterals per a complir els objectius de capacitats militars i coordinar els programes executats pels Estats membres i la gestió de programes de cooperació específics;
d) donar suport a la investigació sobre tecnologia de defensa i coordinar i planificar activitats d'investigació conjuntes i estudis de solucions tècniques que responguen a les futures necessitats operatives;
e) contribuir a identificar i, si és el cas, aplicar qualsevol mesura oportuna per a reforçar la base industrial i tecnològica del sector de la defensa i per a millorar l'eficàcia de les despeses militars.
[...]

En canvi la secció de Cultura resulta molt més pobre. A pesar de ser un tema de moda i recurrent a diari en els mitjans de comunicació, no s'estableix cap criteri conjunt en la distribució de continguts:

ARTICLE III-280

[...]
2. L'acció de la Unió tindrà com a objectiu fomentar la cooperació entre Estats membres i, si cal, reforçar i complementar la seua acció en els àmbits següents:
a) la millora del coneixement i la difusió de la cultura i la història dels pobles europeus;
b) la conservació i protecció del patrimoni cultural d'importància europea;
c) els intercanvis culturals no comercials;
d) la creació artística i literària, inclòs el sector audiovisual.
[...]
5. Per a contribuir a la consecució dels objectius que enuncia el present article:
a) la llei o la llei marc europea establirà mesures de foment [és a dir, ???!?, amb l'afegit que el lobby pro-discogràfiques és més poderós que el pro-patents de programari; i tots hem vist l'enrevessat procés que ha seguit la normativa de patents], excloent-ne qualsevol harmonització de les disposicions legals i reglamentàries dels Estats membres. La llei o la llei marc s'adoptarà prèvia consulta al Comité de les Regions;
b) el Consell adoptarà recomanacions a proposta de la Comissió.

Obres al Parc de les Estacions

2005-02-05T16:14:00.000+01:00

Algú recorda el plànol original pel nou Parc de les Estacions, aquell que havia d'unir la plaça d'Espanya amb el parc i soterrar les Avingudes? Aquesta és una de les obres contemporànies amb la planificació més patètica mai vista, amb el permís dels veïns del Carmel de Barcelona i el seu metre.

Al final de l'execució de la primera fase les dunes van haver de ser reduïdes a la meitat perquè les màquines de tallar gespa no podien operar-hi amb tanta pendent. També el pont que passa de banda a banda del parc es va haver de reconstruir.

Passat un temps, mig parc es va tornar a aixecar per ficar-hi les noves estacions d'autobús i tren. I més tard un altre tant per construir-hi els aparcaments. Curiosament l'entrada als aparcaments pel carrer Fontsanta hi era des de pràcticament el principi, sense aparcaments. Essent petit sempre em vaig demanar si arribaria el dia en que algun conductor gat entràs a tota pastilla veient la senyalització de "lliure" i se la pegàs contra la paret.

I poc a poc s'ha arribat a l'enèsima fase d'aquest projecte, també conegut com "Black Hole Parc" en referència al metre que volen construir des de l'estació fins la sortida de la ciutat. Tot amb la finalitat de juntar les dues parts de la ciutat separades per les vies del tren d'Inca (llavors només quedaran les vies del tren de Sóller). I també en referència a la desconeguda quantitat de diners públics que s'hi han destinat.

Les noves obres per soterrar les vies i construir la nova estació.
Després de tot, la zona no deixa de ser tan insegura com al principi. A veure qui s'atreveix a passar-hi de vespre? La presència policial al parc no diu que sigui més segur, sinó més bé el contrari. El qual em porta al cap aquell poble valencià on els seus policies municipals es veuen obligats a anar amb bicicleta per motius d'estalvi. És un poble on els policies no han de córrer més segur que un altre on es presenta la situació contrària?

Cobertura de Cap d'Any

2005-01-01T23:05:00.000+01:00

A Palma, la companyia que va anunciar-se durant els darrers minuts del 2004 va tenir problemes de cobertura des de la mitja nit fins a un quart d'una. Jo els perdon. Prefereixo veure el seu anunci abans que a l'Obregón & Cía ;)

A pesar dels esforços del TelediarioTVE per controlar la situació i fer propaganda gratuïta de les telefòniques, aquí queda demostrat :P

Infraestructura a Nadal

2004-12-23T01:01:00.000+01:00

La web d'Slashdot està sobresaturada i continuament retorna errors 503 (vaja, avui que m'hi volia registrar xD ). La web de la loteria nacional també funciona de tan en quant, entre time out i error de la base de dades.

Un es demana per a què existeixen aquestes webs si no és per oferir servei en el moment en que la gent més els necessita. En què pensen els enginyers? Ells segueixen amb la fórmula d'Erlangs i tan contents. És molt interessant poder consultar els bolets premiats sense moure's de casa... excepte si només compres loteria per Nadal.

Cursos de llengües orientals a la UIB

2004-12-19T21:50:00.000+01:00

Per a l'any 2005 el servei lingüístic ha organitzat els següents cursos:

Introducció a la llengua japonesa. 40 hores. Dimarts i dijous, d'11 de gener a 22 de març. De 17.30 a 19.30 hores. Aula 1 de l'Aulari. 100 euros.
Introducció a la cal·ligrafia xinesa. 30 hores. Dilluns i dimecres, de 4 d'abril a 23 de maig. De les 17.30 a les 19.30 hores. Aula 1 de l'Aulari. 80 euros.
Introducció al sànscrit. 12 hores. Dies 13, 14 i 15 de juliol. De 10h a 14h. Aula 1 de l'Aulari. 40 euros.

Estan dirigits per Ramon Bassa i Martín, com homenatge a Joan Mascaró Fornés (paisà de Santa Margalida i crack de les llengües).

Earthsea, -5 glamour

2004-12-18T05:05:00.000+01:00

La setmana passada es va estrenar el film d'Earthsea (IMDB), al canal SciFi a una xarxa de cable del USA, en format de dos episodis repartits en dos dies.

Earthsea és una saga d'aventures medievals escrita per Ursula LeGuin. La primera novel.la (l'única que he llegit) la protagonitza l'estudiant de mag Sparrowhawk, qui molt segur de sí mateix intenta conjurar un mort a la vida, per motiu d'un duel. Prova no superada. I a més s'ha separat de la seva sombra (aquí la sombra mossega, no té rès que veure amb Peter Pan) i si bé al principi escapa d'ella, posteriorment decideix anar en la seva caça per viure o morir en l'intent. Durant el viatge tenen lloc vàries aventures que donen voltes i voltes fins arribar a l'emulsió de qui més tard serà l'Arquemag del món.

Una dada interessant és el funcionament de la màgia en aquest món. Bàsicament totes les coses que hi existeixen tenen un nom en la Llengua Antiga. Per exercir la màgia sobre ells fa falta recitar el seu nom dintre del conjur, però molts noms s'han perdut, i quan més s'allunya el protagonista de les terres on va crèixer i va aprendre màgia, més perdut es troba.

Es pot considerar a l'estil d'ESdA però sense tant de contingut èpic. Per l'altra banda el desenvolupament dels personatges és molt més acurat i entretingut que a ESdA. I precisament aquest és el punt fort d'Earthsea.

L'únic que el film aconsegueix traslladar a la pantalla és espectacle a l'americana ("oh yeah","it ain't any good") amb actors coneguts però sense gens de sentiment i camuflats entre els efectes especials. Al principi el protagonista és un baina molt cregut, i al final segueix amb el mateix sentiment de superheroi que ha de salvar el món. Realment patètic. Per no parlar de que la comparació entre l'argument del film i la versió literària resulta bastant distinta, però aquest detall no té per què ser important ja que d'un bon guió es pot fer una pel.lícula encara millor. Aquest no és el cas ni d'alluny.

O sigui que durant tres hores el que veim es un killo donant bots per la pantalla fent-se el valent (excepte mentres la sombra li llepa els oo), i tot per a que obtingui l'èxit i la noia al final.

En resum, llegiu la saga, especialment si vos agrada la fantasia no particularment èpica, i si voleu perdre un capvespre mirau l'adaptació escenogràfica d'aquí a uns anys quan el portin a Espanya (o ara, beneït p2p...).

L'autora també pensa de manera similar. A la notícia d'slashdot hi ha de tot, però en general tampoc sembla agradar el procediment poc desenvolupat i precipitat del film. La resposta del canal de cable, "mentres siguem els primers en share dóna igual el dolent que síguin els nostres guionistes".

Micropagaments per mòbil

2004-12-15T23:43:00.000+01:00

Com a alternativa als mètodes que impliquen l'ús de la targeta de crèdit, cada vegada apareixen més publicacions generalistes que permeten comprar articles realitzant micropagaments per mòbil.:

Possiblement el major problema dels micropagaments són les tarifes mínimes de les empreses de pagament digital, que en el cas de Paypal són $0'30. Però no és problema del comprador final, que només es fixarà en el preu de carrer.

Anatomia d'un concert de Sober

2004-12-13T03:58:00.000+01:00

El passat divendres va actuar el grup Sober al Casino Royale (Gomila). El local, una discoteca un pis per sota del sòl, va quedar considerablement ple, per no anomenar la coa a l'entrada. Afortunadament vam adquirir entrades anticipades el mateix dia; sense elles hauria estat impossible entrar.

Després de tenir el públic esperant durant més d'hora, els teloners definitivament no van aparèixer i va entrar en escena directament el grup Sober. El públic es va comportar (no em vull imaginar el que hauria passat si després de tota aquesta espera els teloners s'atreveixen a pujar a l'escenari) i crec que la majoria del personal va demostrar que es sabien totes les cançons. Semblava més una festa que un concert, pel baix nivell de l'escenari i les dimensions reduïdes del local. Al final del concert van regalar pues de guitarra i els pals del bateria, tot un detall pels fans incondicionals (i vigilats ;-) de la primera fila.

El millor, apart del concert en sí, és que ens trobavem molt a prop de la sortida d'emergència, i a menys de 5 metres del grup. El pitjor és que aquesta sortida d'emergència estava bloquejada per dues torres d'altaveus molt (moolt) grans :-/ ¿Feien falta tants decibels a aquesta distància, cony?

També per la part negativa s'hi va sumar el retard juntament amb els teloners desapareguts i el cúmul de gent esperant per poder passar al voltant de l'entrada. L'organització va ser pitjor que la del concert amb Dirty Princess de la setmana passada, també al mateix local. Clar que el públic que llavors va assistir-hi també era menys nombrós.

Després del concert vam passar un parell d'hores entre Tunnel i Gothic-Virus, on vaig conèixer gent molt simpàtica que a les 4h (tancaven Virus) i després d'un parell de cerveses em volien portar al mini-Casino a continuar amb la vetllada X'-DD Desgraciadament els meus acompanyants no es trobaven disposats a segu ir més temps. Sigui doncs per una altra ocasió. De moment la darrera passa és cridar un taxi i esperar que la ressaca acústica minvi el més ràpid possible (mai vull ser cambrer a una discoteca d'aquestes).

Quan parlen les bruixes

2004-12-08T02:57:00.000+01:00

Ja fa un parell de mesos que havia escoltat el rumor i jo no m'ho creia, no ho veia possible, però R.Galli ho confirma.

Resulta que hi ha "professors" (o el que siguin) a la Universitat de les Illes Balears (UIB), del Departament d'Informàtica i Matemàtiques (DMI), que es neguen a tenir una xarxa wireless (compatible 802.11b) a la universitat, perquè podria ser perjudicial per la salut!

Els dispositius wireless emeten a uns 0'1-0'2 W de potència. El telèfon mòbil GSM emet a picos entre 2-5 W, i a més tenim el mòbil a menys de 10 cm del cervell quan parlam. Algunes vegades és pitjor i tenim el mòbil a la butxaca al costat dels oo (encara que no parlem, s'emeten trames de dades eventualment). Normalment estam a més distància del portàtil o de l'estació base, veritat?

Sí, les freqüències són distintes. El mòbil GSM emet a la banda 890-915MHz. El wireless als voltant de 2'4GHz, justament la freqüència de ressonància de l'aigua. Ostres, quin nom més lleg, té pinta de perillós. Però saps a quina freqüència i amb quina potència funcionen els microones? També a 2'4GHz, igual que el wireless, i amb uns 1000-2000 watts, unes deu mil vegades més potent. Prohibim els microones?

Fa anys que es discuteix crear una xarxa wireless a la UIB, i sempre s'han presentat diferents excuses, com per exemple la seguretat, o les reticències legals, recordar els pobles que van multar. Però una Universitat és distinta, els seus principis són la creació i compartició d'informació.

Això ja es passa de rosca, fregant el vudú. Crec que si un membre universitari vol aturar un projecte, ha de presentar els informes i dades necessaris per avalar la seva decisió i actuar coherentment, no amb excuses estúpides. No a un lloc on es pretèn fer cultura.

No vull dir que les ones electromagnètiques siguin inòqües. Està demostrat que són perilloses, i molt. Conec casos de "radios" que han quedat mig estèrils o turumbes per culpa d'algun descuit reparant l'antena radar d'un vaixell (això és potència). Però un mòbil és a un radar el que un protozoo és a una ballena. Si aquesta gent tingués conciència del que realment els fan a una radiografia, segurament sortirien de l'hospital agonitzant a crits.

IT doesn't matter

2004-12-05T18:47:00.000+01:00

A casa tenim un mòbil Alcatel OT311 que resisteix noblement el pas del temps juntament amb altres telèfons de la mateixa generació i marques vàries. El cas és que jo sóc dels que prefereix gastar-se 20€ en una bateria nova abans que 200€ en un mòbil nou cada 3 anys. Digueu-me fetitxista si voleu, jo ho anomeno estalviar després d'haver analitzat la competivitat oferida pels darrers models en comparació amb l'antic i el que crec que pot resultar-me útil.

La qualitat de les càmeres integrades encara és insuficient com per substituir una càmera digital. Càmeres que igualment també són cada vegada més petites, pot ser per contrarrestar l'efecte del mercat dels mòbils amb càmera sobre les ments dels compradors. Les capacitats multimèdia i d'organització dels mòbils també són bastant deficitàries, més enllà dels calendaris i les radios FM d'alguns models.

Després de considerar les característiques, els preus i tirar al fems els Punts Movistar Plus al veure que mai passaràs dels 10.000, el cas és que un pot realitzar un judici subjectiu i decidir què li val més. De moment, mantenir la ferralla present i invertir en maquinari extra com per exemple una càmera digital de quatre megapixels (no, jo no, són el reis mags :)

A continuació toca renovar les antiguitats per a que segueixin funcionant. En el cas de l'OT311 acabavem de perdre el carregador durant un viatge, mal assumpte en un món consistent en una cinta transportadora de nous models entrants, on els vells desapareixenmés ràpid que les expectatives que van crear. I aquesta actitud deixa lloc pels fabricants de segona made-in-China marca-hola-què-tal-adeu que omplen els prestatges amb les seves còpies per cobrir la demanda d'un mercat del que els fabricants originals no en volen saber rès per antiquat. El famós "Uff, esto hace ya mucho tiempo que no se vende" que consagra un "Quiere mirar nuestros nuevos modelos?".

Per no haver, no hi ha ni especificacions d'aquest vintage a la pàgina del fabricant. Fer click per mirar llista de característiques (fa falta? tothom n'ha tingut un d'aquests a ca seva...)

Pels carregadors vaig haver de provar-ne quatre (4) per arribar a trobar un que funcionàs. El primer semblava que carregava i el mòbil ho senyalitzava com a tal... però no. El segon va resultar un error d'etiquetatge incorrecte. El tercer estava mort, zero, nada. I finalment el quart intent ha estat exitòs, de moment. No dubt que per un comprador menys caparrut el seu destí hauria estat comprar-se un mòbil nou amb càmera digital integrada, després de cagar-se amb el mòbil vell, el fabricant, els venedors, i els xinesos que van posar les seves mans als transformadors.

Aquest és el meu camí però el segueixo d'alluny, esperant que alguna vegada hi apareixin nous serveis pels que un cregui que val la pena gastar-s'hi diners. Que malauradament en el món de les comunicacions tampoc ve determinat per un mateix. I molt pitjor encara, disfrutar de serveis que un considera bàsics i necessaris tampoc és tan simple amb un GSM, com ara llegir i enviar correus eletrònics en lloc de la timada no fiable i cara dels SMS.

Sortida a Gomila

2004-12-04T17:08:00.000+01:00

Ja tocava. Mentres uns s'ho passaven bé a la Biofesta de Factory, altres vam anar al Casino (a dues passes un de l'altre). Segurament a la bio hauria trobat molts d'altres telemàtics i telemàtiques, però estava cansat de la massificació de la darrera vegada (i del descontrol X'-DD )

Al Casino actuaven els grups "Chico y Chica" y "Dirty Princess".

Tots dos grups foren molt originals. Dirty Princess en particular va resultar bastant interessant ja que a més de cantar també van posar en escena la seva coreografia ;) Jo i la meva germana ens ho vam passar molt bé, emperò i de passada entre taxis, les entrades i [només un parell] begudes hi vam deixar més pasta que a uns spaghetti :-/

Imatge del single "Jugar al revés", que van tenir l'amabilitat de cantar dues vegades durant la nit. El públic de primera línia ja es trobava bastant emocionat a aquestes altures. Fer click per veure a tamany complet.

Una camiseta de Dirty Princess. Les venien al guarda-roba de la discoteca.

Alien Saga

2004-11-26T20:07:00.000+01:00

A la fi ja he vist els quatre films d'Alien protagonitzats per Sigourney Weaver (Ellen Ripley), una actriu que sempre m'ha agradat bastant. La saga és bàsicament una pendent costa abaix, pero ella resisteix.

Nau espacial dels Aliens.
Al primer film, Alien (Director's Cut, Ridley Scott, 1979), la tripulació d'una nau es veu involucrada en una cridada de rescat des d'una refineria espacial situada a una espècie de planeta. Durant el procés un dels membres esdevé hoste d'una criatura i Ripley és l'unic membre que sobreviu, la qual a més de pegar-se amb l'Alien ha de lluitar contra un androide de la Companyia.

Bebé Alien, recent nascut de les vísceres d'un ex-membre de la tipulació.
Aquesta primera entrega és la que millor combina els seus elements. Començant per l'opening èpic, fins als models d'H.R.Giger. Al casting si un és bò l'altre és millor, i entre tots ofereixen un resultat impressionant. La història és simple, però l'estudi i la presentació dels personatges involucrats li dóna vida. No és d'extranyar que R. Scott també dirigís Blade Runner, i qualsevol que hagui llegit una novel.la de P.K.Dick pot veure que la trama es mou al voltant de les motivacions, interessos i paranoies dels protagonistes.

Aliens (Special Edition, James Cameron, 1986) és la continuació on es rescata Ripley després d'uns cinquanta anys d'hivernació. La Companyia li demana responsabilitats per haver destruit la refineria del primer film. Juntament amb la necessitat d'acabar amb els seus malsons parteix en una missió militar per exterminar els Aliens. Durant el temps que ha estat adormina una nova colònia s'ha establert al planeta, de la qual no en queda rés en arribar excepte una nina traumatitzada. Finalment Ripley aconsegueix escapar de l'illot amb la nina, les restes d'un androide -que aquesta volta es mostra bastant útil- i un membre de l'escamot militar, mentres que el planeta és destruit per l'explosió del reactor nuclear de la base.

Aliens. One vs. One cap al final.
Si bé a la primera part l'arrel del seu èxit van ser la innovadora atmosfera i la proximitat dels personatges, a la segona part hi ha més del mateix. Però l'escamot militar bàsicament fa rialles per la seva prepotència durant tooot el film, fins el moment en el que es troben amb els aliens i es caguen les bragues. Al viatge també hi participa un "advocat" de la Companyia, amb intencions clares des del principi -¿els vol domesticar, el tros d'animal?- i que només aconsegueix avorrir més al personal. Al menys queda altre grup de personatges que fa el que pot per salvar la pel.lícula. Aquests són, com no, na Ripley, la nina i l'androide.

A la tercera entrega, Alien3 (David Fincher, 1992), la nau de rescat té un accident i acaba a un planeta-presó. D'alguna manera un seed d'alien ha acabat dintre de la nau, deixant prenyats al militar i a Ripley. Els presos i Ripley han de sobreviure fins a l'arribada de l'equip de rescat de la Companyia (una setmana aproximadament), però a més es comprova que el que realment importa a aquesta és l'exemplar que és a dintre de Ripley, la qual decideix suicidar-se i acabar amb ella mateixa, i per tant amb el film.

Alien3. Ripley no només es troba al mig d'un grup de psicòpates. També porta això al seu interior.
Aquí els papers ja es perden. Si bé a la segona part l'escamot militar va espatllar-ho tot amb els seus diàlegs innecessaris i bords, a un planeta-presó amb 25 presos tots ells casos de psiquiàtric un ja es pot imaginar la situació. Però a més, i suposo que per oferir alguna cosa més que mala bava i vísceres, per a controlar el grup de residents s'empra poder pseudo-religiós que arriba a vessar fins a fòra del film, d'aquest tan ridículament americà. D'alguna manera s'intenta aproximar-nos als personatges, que mai podem arribar a entendre ni remotament. La mateixa sensació sembla tenir Ripley quan s'adona que el món es divideix en bojos i egoístes.

Alien3. El final de la saga? D'alguna manera d'aquí a 200 anys es crearà un clon de Ripley i amb aquest el, ¡gasp!, quart episodi de la saga.
Amb la quarta part, Alien Resurrection (Jean-Pierre Jeunet, 1997), passen 200 anys fins que a un laboratori militar reviuen a Ripley i l'Alien dintre seu a partir de restes de sang. No passa molt de més temps fins que els Aliens es descontrolen i tot el laboratori se la pega contra [el que queda de] la Terra.

Els personatges sobreactuen i semblen trets directament d'un còmic nordamericà. La personalització dels protagonistes s'ha perdut totalment, i únicament el monolit de Ripley aconsegueix aguantar d'alguna manera el resultat final d'una típica superproducció made in Hollywood. Es juga estúpidament amb el tema de la clonació, els aliens ara poden quedar-se prenyats i na Ripley posseeix algunes característiques sensorials dels Aliens. Fins arribar al mal gust de l'escena en que un Alien dóna a parir un creuament entre Alien i humà, més lleig que la pesta (el disseny d'aquest segur que no el va crear Giger!). Per no anomenar la infinitat d'escenes amb gore i violència gratuïta, i l'oda a les armes que s'hi veu implicada.

Amb aquest panorama, l'única que es salva és la primera entrega. Deixo Alien vs. Depredator per a una altra vida.

Webmails

2004-11-16T01:05:00.000+01:00

Hotmail finalment ofereix 250MB de tamany de bústia X'-DD

Hotmail amb 250MB.
Ei, un moment! Què és això, no hi ha spam!? A veure... ah,no.
Era spam. Uff... ^_^;

Emperò,

2004-11-08T19:11:00.000+01:00

Tot té el seu costat bò. Aquest any no ha fet falta esperar passat Nadal per saber els resultats de les votacions dels nostres veins a l'altre costat del bessiot :)

Propòs un sistema de votació més adequat i divertit per a les circumstàncies actuals d'incertesa sobre l'estat mundial de la cosa. El protocol és el següent:

Dividir l'espai en un escenari on s'hi situen els dos candidats a la presidència a una distància prudencial cada un d'ells, i en un plató on es situa el públic votant (presidents d'empreses, magnats, petroleres, etc.)
Els candidats han d'estar inicialment de cara al públic i amb els ulls embenats. Moure's de la seva posició abans de que l'altre candidat sigui descalificat, implica descalificació immediata.
Es proveeix a cada assistent d'entre el públic amb un sac ple de pedra viva, roques, cantos rodaos i no tan rodaos o ferralla com trossos de motor, tuberies, etc.
Donada la senyal d'inici per un membre també del públic i elegit democràticament, tots els assistents comencen a llançar els objectes contundents a qui estimin oportú.
El darrer en restar de peus és declarat president dels Estats Units de Nord Amèrica per un temps de 4 anys, renovables a quatre més :)

Passada la ventisca... arriba la calma?

2004-11-08T18:44:00.000+01:00

Una setmana després de les eleccions als USA el clima s'ha calmat el suficient com per poder realitzar un anàlisi sobre la votació electrònica emprada.

Pot ser hi havia gent que s'esperava un gran bang o cataclisme. Que el 100 % dels vots fossin per Bush, o que totes les màquines es penjàssin en el moment més favorable per a Bush el qual seria en el cas de que el recompte de vots als seus adversaris anàs en creixement. No ha estat així, perquè cantaria massa.

Com que cap de les dues situacions ha tingut lloc d'una manera generalitzada sembla que s'ha validat l'ús dels sistemes electrònics de votació. O al menys aquesta és la impressió que volen donar els propietaris de les companyies responsables.

Emperò, el problema no són els accidents sinó la incertesa que incorpora el sistema a la fiabilitat dels resultats, degut a:

La total confiança depositada en el fabricant del sistema de votació electrònica. Els algoritmes emprats només són coneguts per ells, no públicament. A més tampoc es tenen notícies de que els fabricants haguin contactat amb la comunitat científica per emprar i millorar el material investigat fins llavors;
A pesar del secret que envolta el sistema han sorgit al públic detalls sobre el seu funcionament i la seva falta de seguretat. Entre ells i relatiu a les màquines Diebold, l'estructura dels logs, sense encriptar, i el funcionament sobre Microsoft Access per a la base de dades;
En una situació de fallida, qualsevol tècnic "qualificat" por accedir a la màquina i als seus continguts per "reparar-la";
La facilitat d'ús de la interfícia no sembla tan òbvia per les queixes generades, s'han retirat màquines amb pantalla tàctil pel seu mal funcionament. Fan falta més proves del sistema abans d'aplicar-lo a unes eleccions generals!

És incomprensible la confiança cega dels votants cap a un sistema de votacions tan manipulable i que permet pucherazos amb tan sols prémer un botó :-(

Demà comença la festa...

2004-11-01T20:14:00.000+01:00

...fins al dia de Carnavals.

Estic molt impacient per poder veure els resultats de les màquines de votació electrònica de Diebold en la jornada de demà. És la sensació de que tot el món està observant amb la gota de suor relliscant entre les celles, quan tu ja coneixes el resultat del partit, que era obvi des del principi.

"Trust Us, We are the Government"

Els anàlisis i les proves que s'han realitzat fins ara no són favorables, o més ben dit, no poden ser mai favorables ja que no hi ha lloc per aquesta opció. El codi font i els algoritmes que empren les màquines no han estat públicament revisats, excepte per agències del govern.

A Califòrnia inclús s'han trobat casos de màquines modificades i introduïdes sense la certificació del govern de l'estat. Per part dels usuaris també s'han presentat queixes degut a errades del funcionament de la interfícia. I amb les poques dades que s'han publicat sobre el funcionament intern d'aquestes màquines, aquí i aquí, els pronòstics no són més optimistes.

Monitors d'informació operatius

2004-10-28T23:11:00.000+02:00

Després de més de dues setmanes en stand-by, les pantalles d'informació de l'EMT de Palma que es troben a les aturades tornen a oferir el temps d'arribada estimat de les línies de bus.

L'EMT també ha començat a oferir un altre servei d'informació (que no he provat :-) molt útil per a les aturades que no disposen de monitor, i especialment per a les línies de poca freqüencia (usualment, cap d'elles amb monitor). La petició consisteix en enviar un SMS que conté el número de línia que ens interessa i el número identificatiu de l'aturada. Al cap d'uns moments s'hauria de rebre la resposta amb el temps estimat d'arribada.

Aquests dies tots els que empram bus públic hem pogut tornar a comprovar l'infern de fa uns anys: arribar a l'aturada i no saber si el bus vindrà en 1' ò en 20 minuts perquè justament l'acabam de perdre fa no rès. En una ciutat tan "petita", és lògic que els usuaris s'estimin un servei àgil que no els faci perdre el temps quan podrien anar-hi caminant en moltes situacions.

El descobriment de Linux

2004-10-26T11:47:00.000+02:00

Quan les dades del disc dur de Neal Stephenson es van corrompre, va anar a una de les cases de Los Altos amb experiència en la reparació de Macs. No va aconseguir recuperar rès, però els següents esdeveniments van obrir-li els ulls:

El CD mestre del Windows 95 es creava aquell dia.

Aquesta tira a una porta dels despatxos, on l'enginyer parla amb un hacker d'unix:

L'amo del despatx en qüestió era conegut per predicar que amb el HW d'Apple, en contra de l'esperit de la seva creació, és molt difícil jugar-hi i de modificar-lo. A diferència del que passava amb clònics de l'IBM PC.

I després d'aquesta revelació, l'escriptor va decidir anar a un "tot a 100" a comprar targes i material de segona mà per montar-se el seu PC clònic, amb Linux.

El meu cas en el descobriment de Linux va ser una mica semblant. Llavors només disposava d'un PC clònic, un 386SX, que per cert a Espanya no podia trobar-se precisament a una tenda "tot a 100".

Essent usuari de DOS i del Win3.11 estava molt content perquè podia executar vàries aplicacions en el que semblava al mateix temps. Mentres navegava per internet podia baixar-me els correus electrònics i escriure el meu treball de classe durant les esperes (sí, a 14400bps era tot molt lent). Però bastava que una d'aquestes aplicacions realitzàs una operació indeguda per a que tot el sistema es bloquejàs d'una manera més o menys cridanera.

Quan vaig descobrir el Linux i el soport multiprocés gestionat des del mateix sistema operatiu va ser obvi que fins llavors avia viscut emprant un filaberquí de rotació manual, quan al carrer estaven regalant Hole Hawgs.

Hole Hawg

2004-10-23T22:27:00.000+02:00

Al llibre de Neal Stephenson "In the beginning... was the command line" que avui he comentat hi ha un capítol molt interessant titulat "La Hole Hawg dels Sistemes Operatius". Una Hole Hawg és un filaberquí (drill en anglès)... no, és EL filaberquí. Segons l'autor, una vegada t'has acostumat a emprar una Hole Hawg, la resta tan sols seran juguetes a la teva vista. I pels models que he vist, sembla que tingui raó:

Hole Hawg en acció. Observau la cara de concentració de l'operari.
El punt d'aquest capítol és que els sistemes operatius Unix i compatibles Posix tenen el mateix efecte sobre l'usuari que la Hole Hawg... almenys si has viscut des de petit amb ella :-)

Per mi és la millor metàfora del llibre, i a més l'aparell en qüestió (que mai he vist en primera persona) imposa. Certament si em rompés una munyeca amb la Hole Hawg no denunciaria al fabricant, sino a mi mateix per descuidat.

In the beginning... was the Command Line

2004-10-23T16:59:00.000+02:00

Els GUIs (Graphic User Interfaces) es van inventar per a fer la feina que interessa directament, deixant en banda les complicacions de la línia de comandes. I l'invent seria de no ser pel nivell de detall perdut en l'execució de les tarees i per les complexitats de segon grau introduides per l'entorn gràfic.

Neal Stephenson (Cryptonomicon, Snow Crash...) conta la història de quan els entorns gràfics eren l'amor de la seva vida, el qual en aquells temps era sinònim de MacOS. Un dia, un error del sistema operatiu va produir la pèrdua de part del seu treball. Llavors va descobrir la gran metàfora dels entorns gràfics i la decepció sobre la quals es sustenten. Perquè les carpetes i fitxers només són representacions d'altres realitats a més baix nivell, i per molt micos que siguin els gràfics, un mal disseny intern condueix a la pèrdua de control i estabilitat.

Avui en dia segueix essent un fan dels GUIs, sense perdre el contacte amb la terra. En altres paraules, va descobrir els sistemes unix i compatibles :-) on és possible treballar amb els entorns gràfics alhora que s'utilitza tota la potència oferida pel sistema operatiu -des de la línia de comandes si fa falta-. I segueix essent un punt vàlid des de l'escritura del llibre a l'any 1999.

El llibre també analitza l'enfonsament d'Apple a aquella època. Bàsicament l'exclusivitat del hardware que venia es contraposava a l'abaratiment del hardware emprat pels competidors, com MS, que tenien el seu negoci en el sistema operatiu. Cinc anys després és interessant veure com Apple ha tornat a reviure, gràcies a la força de la seva marca, amb el negoci del iPods i iBooks. Això sí, aquesta volta amb MacOS-X.

STEPHENSON, Neal. "In the beginning... was the Command Line". Ed. Perennial. 2003. ISBN 0-380-81593-1.

Gmail implementa DomainKeys

2004-10-18T07:15:00.000+02:00

Es tracta de la signatura electrònica dels correus electrònics, de servidor a servidor, i de manera transparent pels clients. La clau pública del domini es troba disponible a un registre TXT associat al domini. Per exemple, acab de rebre un email des de gmail.com que incorpora la següent capçalera:

DomainKey-Signature: a=rsa-sha1; c=nofws; s=beta; d=gmail.com;
h=received:message-id:date:from:reply-to:to:subject:mime-version:
content-type:content-transfer-encoding;b=S7CBB/fxLtPIVxoNb1US2T5f
ZyB4xZIfp7Uz/XQ5Rl55Si6bxShdk51QEWD17jHUYGykfn+QxeZlOPzobGWkbawmV
ljGFD9RssCZgL+B+TU4z4TFw22vxaTcLbNckg1k5Iv2szbbCfAdWTtXdBvvZqQVPI
0YGEIBNgzNmx7HAi0

Segons aquesta capçalera i el draft de l'IETF, el domini a consultar és beta._domainkey.gmail.com. On beta correspon al camp s, _domainkey és una paraula reservada per a tal efecte, i gmail.com correspon al camp d:

$ host -t txt beta._domainkey.gmail.com
beta._domainkey.gmail.com TXT "t=y; k=rsa;
p=MIGfMA0GCSqGSIb3DQEBAQUAA4GNADCBiQKBgQC69TURXN3oN
fz+G/m3g5rt4P6nsKmVgU1D6cw2X6BnxKJNlQKm10f8tMx6P6bN7juTR
1BeD8ubaGqtzm2rWK4LiMJqhoQcwQziGbK1zp/MkdXZEWMCflLY6oUI
TrivK7JNOLXtZbdxJG2y/RAHGswKKyVhSP9niRsZF/IBr5p8uQIDAQAB"

Ara només fa falta comprovar que la signatura incorporada al missatge (que inclou les capçaleres senyalades al camp h en el seu càlcul) correspont amb la que el receptor generi usant la clau pública oferida pel DNS. Ara per ara apart de la implementació pròpia de gmail, també hi ha desenvolupat un plug-in per sendmail.

La utilitat d'aquest sistema passa per resoldre els atacs de phishing i de màquines zombies que usen dominis d'altres entitats. Aquest spam usualment no incorporarà les capçaleres de DomainKey-Signature (o seran incorrectes, ja que la clau privada només es troba al servidor vàlid), de manera pot ser fàcilment descartat. El qual obliga als spammers a emprar dominis propis, però els servidors que emprin aquest sistema entre ells ja es lleven un problema de sobre.

A més, com que la informació es troba a les capçaleres, aquest sistema és capaç de resistir tant bounces com forwarding (si s'hi inclouen les capçaleres necessàries). Altres sistemes basats en la comprovació d'IP d'origen (per exemple el sistema de resolució inversa de domini, puaaaajjjjj puajj puckk kk) no ho soporten.

L'única pega és el protocol el va dissenyar Yahoo i es troba sota una sèrie de (vàries) patents nordamericanes :-( Abans he parlat d'un draft de l'IETF, però suposo que ja sabeu que l'IETF té i ha tingut seriosos problemes de criteri a l'hora d'acceptar standars sota la influència de patents o llicències de tercers (per exemple recordar el sonat sistema Sender-ID de microsoft, que per cert bye bye :-).

Almenys la llicència sembla bastant lliure, però desconeg si ho serà el suficient com per a que la comunitat de free software l'accepti. Ho sabrem en els propers dies.